Ventura Pons (Barcelona, 1945 - 2024), es va iniciar en el món teatral i al cap d'una dècada es va passar al cinema, on va dirigir un total de vint-i-dos llargmetratges. Va rodar comèdies com El vicari d'Olot, Què t'hi jugues, Mari Pili?, El perquè de tot plegat, Anita no perd el tren i Mil cretins, fins a pel·lícules més denses com Actrius, Carícies, Amic/Amat, Morir (o no), Barcelona (un mapa), La rossa del bar, Amor idiota, Animals ferits, Forasters i A la deriva, entre d'altres. També ha dirigit en anglès Food of love (Menja d'amor) i els documentals Ocaña, retrat intermitent i El Gran Gato. La seva obra es programa contínuament en els millors festivals internacionals, i han presentat retrospectives de la seva filmografi a l'ICA (Institute of Contemporary Arts) de Londres, el Lincoln Center de Nova York, l'American Cinematheque de Los Angeles, les tres cinemateques d'Israel, els festivals de cine de Buenos Aires, Varsòvia, Valdivia, Caracas, Lima, Varsòvia, Torí, Istanbul, etc. Va ser vicepresident de l'Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España, conseller de la SGAE i patró de la Fundación Autor. Va rebre el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, un premi Ondas, el Premio Ciudad de Huesca, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, el Premi Gaudí d'Honor i la Creu de Sant Jordi.
Top