Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Carn d'olla, Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l'eunuc; també cal destacar els seus reculls de contes Llibre de preludis, Viatge d'hivern i Quan arriba la penombra, i les seves reflexions sobre art i literatura, aplegades a Tres assaigs. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La projecció internacional va créixer amb Jo confesso, la novel·la monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis, guardonada amb el premi Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013, premi Kulturhuset Stadsteaterns a Estocolm 2017, el premi Atenes de Literatura 2017, i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. La seva obra ha superat les 100 traduccions a altres llengües.
Recuperació d’una de les primeres novel·les de Jaume Cabré, sens dubte la més singular i divertida.
Jaume Cabré recrea amb una desimboltura insòlita, un ritme frenètic i una vitalitat juvenil les peripècies d’una colla d’habitants més o menys pintorescos d’un barri popular barceloní dels anys setanta, quan encara es feia vida al carrer. D’entre les criatures que hi circulen, destaquen l’exprostituta Barringa Barranga —una dona gran atrafegada, sempre pendent dels veïns—, el cec Poquilluca —que té una paradeta de tabac, cupons i calendaris amb fotos de dones amb poca roba—, el remeier Xic Pitarra, mossèn Pere i una galeria de culs de bar, cosidores, beates, madams, camàlics i fins i tot una presumpta bruixa. El prologuista Adrià Pujol Cruells en destaca «el vesper d’una Barcelona popular, bastonejada i espavilada, subterrània [...], la parla viva, reproduïda amb tanta gràcia, o les estampes, d’una temperatura humana tragicòmica».
Jaume Cabré recrea amb una desimboltura insòlita, un ritme frenètic i una vitalitat juvenil les peripècies d’una colla d’habitants més o menys pintorescos d’un barri popular barceloní dels anys setanta, quan encara es feia vida al carrer. D’entre les criatures que hi circulen, destaquen l’exprostituta Barringa Barranga —una dona gran atrafegada, sempre pendent dels veïns—, el cec Poquilluca —que té una paradeta de tabac, cupons i calendaris amb fotos de dones amb poca roba—, el remeier Xic Pitarra, mossèn Pere i una galeria de culs de bar, cosidores, beates, madams, camàlics i fins i tot una presumpta bruixa. El prologuista Adrià Pujol Cruells en destaca «el vesper d’una Barcelona popular, bastonejada i espavilada, subterrània [...], la parla viva, reproduïda amb tanta gràcia, o les estampes, d’una temperatura humana tragicòmica».
Top