Jordi Coca (Barcelona, 1947) doctor en Arts Escèniques, va començar a publicar l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos) i un llibre on oferia la primera visió global de Joan Brossa. Ha escrit una vintena de novel·les i ha obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el premi Josep Pla 1992 (La japonesa), el Nacional de la Crítica 1994 i 2013 (Louise, un conte sobre la felicitat i En caure la tarda), el Sant Jordi 2000 (Sota la pols), el Joanot Martorell 2004 (Cara d'àngel) o el Sant Joan 2009 (La nit de les papallones). D’altres obres publicades recordem Mal de lluna (1988), L'Emperador (1997), Lena (2002), La noia del ball (2007), El diable i l’home just (2014), Califòrnia (2016) o Els ulls dels homes mentiders (2018). La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'italià i a l'anglès.
Com a assagista, cal esmentar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional. 1955-1963 (1978) El teatre de Josep Palau i Fabre: alquímia i revolta (2013) i El teatre de Shakespeare en el seu context (2022).
Jordi Coca també és dramaturg i director d’escena, i ha dirigit obres pròpies, d’Antonin Artaud, Joan Brossa, Samuel Beckett, Josep Palau i Fabre, o Peter Handke.
Jordi Coca narra els records i les passions d'una dona
En una illa de la Mediterrània dues dones d’edats i cultures ben diferents conversen en el pati d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de color.
La Margalida rememora la seva atzarosa vida: els moments tendres de l’àvia, l’estranya mort de la mare, la desordenada passió del pare pel teatre, l’amor pel marit, l’amistat amb el cunyat, els viatges, la natura, les tempestes, les alegries i els adeus. La Celeste, en canvi, prové d’un món de rius immensos poblats de cocodrils, amb guerres, injustícies, i un tresor amagat en una cala...
A través dels somnis, les vivències i les il·lusions tan distants d’aquestes dues dones, l’autor ens proposa una novel·la en què l’inversemblant esdevé quotidià.
En una illa de la Mediterrània dues dones d’edats i cultures ben diferents conversen en el pati d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de color.
La Margalida rememora la seva atzarosa vida: els moments tendres de l’àvia, l’estranya mort de la mare, la desordenada passió del pare pel teatre, l’amor pel marit, l’amistat amb el cunyat, els viatges, la natura, les tempestes, les alegries i els adeus. La Celeste, en canvi, prové d’un món de rius immensos poblats de cocodrils, amb guerres, injustícies, i un tresor amagat en una cala...
A través dels somnis, les vivències i les il·lusions tan distants d’aquestes dues dones, l’autor ens proposa una novel·la en què l’inversemblant esdevé quotidià.
Top