El segon volum de Memòries de Jordi Pujol, a les llibreries el 6 d’octubre | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Articles: article [Edicions Grup 62]

El segon volum de Memòries de Jordi Pujol, a les llibreries el 6 d’octubre

La publicació del primer volum de Memòries de Jordi Pujol, el 22 de novembre de 2007, va provocar un important impacte popular que es va traduir en un extraordinari èxit de vendes. El llibre va assolir ràpidament els primers llocs de les llistes dels més venuts i s’hi va mantenir durant mesos.

President de la Generalitat de Catalunya durant  vint-i-tres anys (1980-2003), Jordi Pujol és considerat un dels polítics catalans més importants dels últims segles, el més influent a Espanya i el de més projecció a Europa. La primera part dels tres volums es va titular Memòries 1. Història d’una convicció (1930-1980). Jordi Pujol hi fa un exercici d’autoimmersió, amb el principal objectiu d’explicar les claus vitals que configuren la personalitat de l’home que habita dins de la figura del polític. Les arrels familiars, l’educació en la cultura alemanya, els vincles amb la cultura francesa, la formació religiosa i política, els estudis universitaris, els mestres, la vocació europeista, els viatges per conèixer Espanya i Europa, el seu casament, el naixement dels fills, l’enfortiment nacionalista i el reconeixement d’un fort sentit de missió personal, que neix d’una pregunta fonamental: Què he de fer per Catalunya?
Jordi Pujol hi rememora també els anys de militància clandestina, el consell de guerra sumaríssim que el va condemnar a set anys de presó, l’experiència de l’empresonament i de la tortura, la relació amb importants personalitats de l’àmbit polític com Tarradellas o Suárez, la fundació de Banca Catalana, el seu paper polític en la Transició, al capdavant de Convergència Demòcràtica de Catalunya, que ell mateix va fundar.

Memòries 2. Temps de construir (1980-1993)

El 6 d’octubre de 2009, gairebé dos anys després de la publicació de la primera part, arriba a les llibreries l’esperat segon volum, amb bastants mesos de retard segons la cronologia editorial prevista a l’inici. L’endarreriment pot ser degut al canvi de registre d’aquest volum, que entra ja de ple en la seva acció de govern i s’hi mostra molt més contundent i crític amb temes crucials de la nostra història recent.

Memòries 2. Temps de construir (1980-1993) comença amb la seva investidura com a President de la Generalitat i ben aviat entra de ple en l’exposició de situacions i fets històrics d’altíssima transcendència, en els quals l’expresident va tenir un paper determinant. L’intent de cop d’estat del 23-F n’és un bon exemple. Des de la llibertat que li atorga la distància temporal amb els fets i la tranquil·litat de la pròpia actuació, Pujol detalla la seva conversa amb el Rei i analitza la posició presa davant la situació d’emergència per part de diferents polítics de tot l’espectre. També la solitud d’Adolfo Suárez en els últims anys, la valoració de la querella de Banca Catalana com una jugada indigna del Govern de Madrid, són temes d’especial rellevància en el llibre.
Un altre capítol destacat és el destinat a l’espinós referèndum de l’OTAN. Jordi Pujol recorda que tot i ser CiU el partit més atlantista d’Espanya, la decisió política de donar llibertat de vot als seus militants. En aquestes pàgines, Pujol justifica per primera vegada la decisió presa com l’única sortida en una situació.

El llibre analitza també l’operació reformista capitanejada per Miquel Roca, que no dubta a qualificar de fracàs i de la qual analitza exhaustivament les causes i les conseqüències; la creació de TV3 enmig d’entrebancs constants provocats per un govern centralista que només admetia la possibilitat d’una televisió autonòmica “antropològica” i testimonial; el paper del Rei en diversos episodis; la conspiració de la LOAPA; l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i les diferències de criteri amb Pasqual Maragall… En definitiva, en aquestes Memòries 2, els fets polítics i socials de més relleu entre el 1980 i el 1993 queden exposats sense complexos i explicats sense reserves des de la veu i la perspectiva de qui ha estat el polític de més importància en la Catalunya del segle XX.

Escrites, com ja es va fer públic en la presentació del primer volum, amb l’inestimable ajut del periodista Manuel Cuyàs (Mataró, 1952), adjunt a la Direcció de l’Edició barcelonina del diari El Punt --que va guanyar la confiança de Pujol l’any 2003, arran de la realització d’una sèrie d’entrevistes a personatges propers al llavors encara President, davant la seva inminent retirada de la política activa--, aquestes Memòries 2 constitueixen un testimoni excepcional i una lectura inexcusable per a qualsevol lector interessat en el nostre país.

Tenyides, no obstant això, d’una visió de fons progressivament desencantada i fins i tot una mica amarga en l’actual conjuntura en la relació de Catalunya amb Espanya, les memòries de Pujol constitueixen un pilar fonamental per a la construcció de la nostra memòria històrica i  aporten dades noves, punts de vista interessants, transcripcions de converses fins ara deconegudes i documents inèdits que permetran al lector fer-se una idea més completa de l’empremta deixada per Pujol en uns anys decisius per a la consolidació de la democràcia.