Indigneu-vos! | Stéphane Hessel | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Catàleg: Llibre [Grup 62]

Llibre

Indigneu-vos!

Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica

Autor: Stéphane Hessel
Segell editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L'ANCORA [Núm 216]
Núm edició: 6

« Pròleg de José Luis Sampedro. »

Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica.

Text de contraportada

Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel•lar-se, se l’ha d’escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l’únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

Per això, quan reclama «un motiu d’indignació» per a tots, se li ha de fer cas. Perquè «les raons per indignar-se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex», però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. «Busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu-vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l’home: la facultat d’indignació i el compromís que la segueix». Un missatge que ja ha contagiat més d’un milió i mig de lectors a França.

INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l’huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!
 

3 Comentaris

1. 01. Berta Bruna (editora) ( Lector )

   Pere moltes gràcies per les teves indicacions, ho passem al departament de redacció per tal que ho tinguin present per futures reedicions. Per últim tenies raó, ja anem per la tercera edició!

   Publicat: 13 d'abril de 2011

2. 02. Pere de la Fuente i Collell ( Lector )

   Estic segur que la primera edició d'aquest llibre s'egotarà i tindrà aviat noves edicions. Caldria revisar la traducció per evitar les petites errates que es troben. Per exemple: Pàgina 39, línia 5, on hi diu "perpetuar", hi hauria de dir "perpetrar" (a l'original francès diu "perpétrer") Pàgina 39, línies 17 i 18, on hi diu "la reacció popular no pot ser només no violenta", hi hauria de dir "la reacció popular només pot ser no violenta" (l'original francès diu "la reaction populaire ne peut pas être que non-violente"). Caldria també unificar l'article davant dels anys: pàgina 21, línia 15, on hi diu "15 de març de 1944", hi hauria de dir "15 de març del 1944". Pàgina 47, línia 20, on hi diu "de 2004", hi hauria de dir "del 2004". Pàgina 49, línia 5, on hi diu "de 1943", hi hauria de dir "del 1943". Pàgina 50, línia 4, on hi diu "de 1944", hi hauria de dir "del 1944". Pàgina 50, línies 6 i 7, on hi diu "de 1944", hi hauria de dir "del 1944". Pàgina 51, línia 10, on hi diu "de 1945", hi hauria de dir "del 1945". Pàgina 52, línia 6, on hi diu "de 1948", hi hauria de dir "del 1948". Pàgina 52, nota **, línia 1, on hi diu "de 2010", hi hauria de dir "del 2010". Pàgina 53, nota 5, línia 2, on hi diu "de 1980", hi hauria de dir "del 1980". Pàgina 54, nota 6, línia 2, on hi diu "de 2004", hi hauria de dir "del 2004". Pàgina 53, nota 6, línia 10, on hi diu "de 2009", hi hauria de dir "del 2009". Pàgina 56, línia 12, on hi diu "de 1944", hi hauria de dir "del 1944". Pàgina 56, línia 20, on hi diu "de 1944", hi hauria de dir "del 1944". Pàgina 56, nota *, línia 2, on hi diu "de 1939", hi hauria de dir "del 1939". Pàgina 59, línia 6, on hi diu "de 1948", hi hauria de dir "del 1948". Contraportada, línia 7, on hi diu "de 1948", hi hauria de dir "del 1948".

   Publicat: 06 d'abril de 2011

3. 03. Xavi Bigatà Viscasillas ( Lector )

   Un llibre molt recomanable pel transfons del que diu; un llibre que no ens hauria de deixar indiferents (valgui la redundància amb la coberta del llibre). L’ha escrit un venerable senyor de 93 anys que, llegint la seva biografia, es veu que té un cap clar, valent i que és coherent amb els seus valors bàsics. I per això té la legitimitat de dir el que ens diu al llibre. Un senyor que ha decidit que no vol marxar d’aquest món sense dir-nos com ens veu, en actitud, als joves (i als no tan joves) de l´anomenat món occidental. I de fet el que diu , en el fons tots ja ho sabem; però d’un forma crec que egoista fem com si ho "ignoréssim" –això és cinisme, no??-. I com ens veu: ens veu apalancats, passius, indiferents, sense capacitat ja ni d’indignar-nos! davant d’allò que hauríem de considerar com a intolerable. Sí, potser ens escandalitzem , però no passem d’aquí. Total, que hi podem fer? . Doncs al menys el que diu el monsieur Hessel: indignar-nos i actuar en conseqüència, amb una rebel•lia pacífica però constant i “pesada”. De fet, només cal mirar el que estan fent la gent “indignada” de Líbia, Egipte, ..: la massa de gent quan s’indigna i té la raó, pot canviar moltes coses. Aquesta gent, als occidentals, ens han deixat en pilotes, avergonyits i han posat en evidència la nostra indiferència còmplice amb els “règims amics”, des dels d´Africa a Asia. I farts de la nostra indiferència còmplice i interessada, han hagut de ser ells, la gent del poble, aquells "que veiem com a gent ignorant, subdesenvolupada i alienada per la religió islàmica; aquells que conformen el nou perill per a la nostra tranquil•la i pacífica societat occidental - un cop ja "vençuts" els perills comunista i el "peligro amarillo de Xina"- , els que , des de la seva indignació ens han dit: sou “amics” d´un indesitjable que ens té matxacats. Si fins i tot el Gadafi ens ha deixat en evidència, quan ha comparat , fent una cabriola dialèctica, el que passa allà amb el que va fer un altre indesitjable de sobrenom “el generalísimo” !!!. Que ens diria el monsieur Hessel a nosaltres, si ni tan sols ens fa indignar i moure’ns l’empatia que (des de la memòria històrica del que aquí va passar no fa ni 70 anys) hauríem de tenir amb la gent oprimida pels governs d’aquests “règims totalitaris amics –i també en els països no-amics però tampoc enemics- d´Occident” ...doncs això.....i així estem, indiferents, passius, apalancats......

   Publicat: 21 de març de 2011

Vols afegir un comentari?

* Camps obligatoris

Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de grup62. Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.

Comentari

Nom i Cognoms (*)

Correu electrònic (*)

Web/Bloc

Perfil Lector/a Periodista Llibreter/a

Introdueix el text de la imatge (*)

Mostra les meves dades