L'últim home que parlava català | Carles Casajuana | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Catàleg: Llibre [Grup 62]

Llibre

L'últim home que parlava català

Autor: Carles Casajuana
Segell editorial: Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull [Núm 117]
Núm edició: 5

« Una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l’estat de la nostra llengua i de la nostra identitat. »

L’últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que —en ser la víctima un escriptor— es converteix en un setge a la literatura.

Text de contraportada

Si mai desaparegués el català, ¿com seria l’últim home que el parlés? Un dels protagonistes d’aquesta novel•la, l’escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n’investiga les causes, com si es tractés d’una novel•la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l’últim home que parla català.

Ramón Balaguer, l’altre protagonista, també es escriptor, i no se’n vol anar del pis on viu abans d’acabar la novel•la que està escrivint, a pesar que el propietari de la resta de l’edifici li fa la vida impossible perquè li vengui el pis i se’n vagi. Balaguer renuncia a molts diners i comoditats per la seva obra. ¿Té sentit aquest sacrifici?

L’últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que —en ser la víctima un escriptor— es converteix en un setge a la literatura. Una història sobre la vida que fan dos novel•listes catalans, un que escriu en castellà i l’altre en català, i que defensen l’opció que han triat. En definitiva, una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l’estat de la nostra llengua i de la nostra identitat.
 

20 Comentaris

1. 01. Martí Guallar ( Lector )

   Jo me l'estic acabant i el trobo genial. És un llibre amb una informació molt ben sintetitzada i els registres s'aguanten molt bé. És prou objectiu, també. El que més em fascina és el seu llenguatge. Hi ha frases amb molta raó, i cada paraula és idònia.

   Publicat: 19 de març de 2011

2. 02. Sergi ( Lector )

   El llibre com a novel·la esta prou be, malgrat no es parle gens del tema principal de la contraportada que es "La desaparició del Català", encara que no hi ha que anarse molt lluny per a vore la desaparició de la llengua ja que a València cuasi ni es parla. Es un llibre prou sencill y que enganxa al principi i deixa mal sabor de boca al final. Finalment dir que a mi m'agradat molt aquest llibre ja que "encara que no es parle molt" es parla amb molta astúcia del tema del bilingüisme. També dir que com diu "ro ro" hi ha que vore el llibre d'una manera més filosòfica ja que la cosa més interessant des del meu punt de vista no es la vida social de Rovira o Balaguer, sinó la manera que té de vore la vida.

   Publicat: 27 de desembre de 2010

3. 03. Jordi ( Lector )

   No m'ha acabat de fer el pes. Enganxa com una mala cosa, és senzill i es llegeix amb dues tardes, però decep. El tema del bilingüisme es tracta molt i el debat hi és present contínuament, tot i que el tema de l'últim home que parlava català es queda curt. Val més la pena per la relació entre els dos escriptors, però fins i tot en aquest sentit es queda curt. A més, crec que el propi autor peca d'alguns errors que els protagonistes es retreuen a l'hora d'escriure.

   Publicat: 16 de setembre de 2010

4. 04. Papitu Teresa ( Lector )

   Carles Casajuana pren com a motor d'arrancada una obra que no es d'ell, i acaba la seva novela com és ell. No diu res. Li manca art, coneixements actualitzats i sincereritat amb ell mateix. El seu posicionament excesivament reeestructurat i redisenyat semba fet a un laboratori d'executius.

   Publicat: 17 de juny de 2010

5. 05. Carles ( Lector )

   Aquest llibre és com un false friend. Que sembla una cosa i és una altre. Genera unes expectatives que no desenvolupa, per tant, enganya al lector. Per això crec que el títol està molt mal trobat. L'estat de la qüestió de la llengua i el bilingüisme ocupa espais comuns i menors. Baix el meu punt de vista, l'aspecte més destacable és la meta-literatura, la interacció dels personatges en el procés de creació d'una novel·la. Decebedor

   Publicat: 24 d'abril de 2010

6. 06. Oscar ( Lector )

   Fa breus instants he ficat punt final a la lectura d'aquest llibre i dir que, tot i que m'ha enganxat, considero que genera unes expectatives, ja sigui amb el bilingüisme, punt clau de la novel·la, com en la relació entre els personatges, que no es compleixen. No em conidero un gran lector ni un gran crític literari, però sincerament m'esperava més d'un llibre que compta amb un premi Ramón Llum.

   Publicat: 14 d'abril de 2010

7. 07. Xavier Moya Arévalo ( Lector )

   Realment no entenc quin problema teniu alguns amb el final. Jo l´he trobada força interesant, si bé penso que li podria haver tret un xic més de suc a un tema tan interesant i punyent com és l´amenaça d´extinció del català

   Publicat: 18 de gener de 2010

8. 08. Jordi Garreta ( Lector )

   A mi el llibre em va enganxar i el vaig llegir relativament ràpid, El llenguatge és amè tot i que també em va sobtar la manca d'article davant els noms propis. Trobo interessant la reflexió sobre el bilingüisme, però estic d'acord amb la majoria que el final no em va convèncer.

   Publicat: 04 de gener de 2010

9. 09. Gabriel Quesada Marín ( Lector )

   A mí m'ha semblat un molt bon llibre sobre la situació de la nostra llengua i el seu ús actual, vist des de diferents punts de vista. Al contrari que a alguns companys lectors, sí que m'ha enganxat(l'he llegit en un parell de dies) i m'ha sorprés prou el final perquè sembla que ens falta quelcom més. El meu exemplar (Biblioteca de Vinaròs) té 202 pàgines.

   Publicat: 29 de desembre de 2009

10. 10. ro ro ( Lector )

    Jo crec que aquest autor s'ha de llegir més amb clau filosòfica que no pas lingüística, per exemple, a mi personalment em va agradar més el seu assaig sobre Pla i Nietzsche, encara que, com diu vosté, Casajuana s'amaga molt darrere de les paraules dels autors. "Pla i Nietzsche afinitats i coincidències" es cert que fonamentalment es una juxtaposició de cites que és llegeix de manera plaent. L'escriptor de San Cugat sembla un escriptor entusiasmat que, com mol be va dir ell mateix amb una entrevista filmada que he trobat a Internet, comença fàcilment la novel•la i pateix per continuar-la i per acabar-la. Els seus llibres tenen una arrancada interessant i una frenada brusca. Casajuana és nota molt llegit, tant que sembla que te que expplotar per algún lloc i ho a fet a través de l'escriptura, no sols amb literatura sinó que també amb art, història, economia, geografia etc. Es noten també les influencies els seus lectors preferits Voltaire, Montaigne, Pla, Nietzsche etc. sempre fa referències culturals que ho denoten. També ha dit ell mateix, que llegeix des de que era molt jovenet i que un dia es va atrevir a provar-ho. Es bo que continuï experimentant, Jo llegeixo tot el que d’ell cau a les meves mans. Per a mi no és important com comencen o acaben els seus llibres sinó la seva particular manera de dir les coses que diu. Les seves paraules, encara que siguin caçades al vol o de la seva pròpia collita i la seva experiència tan literària con viscuda, junt amb les referències que descriu al llarg de les seves obres m'entretenen s'ajusten i m'encaixen. jo només soc una aficionada.

    Publicat: 13 de desembre de 2009

Vols afegir un comentari?

* Camps obligatoris

Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de grup62. Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.

Comentari

Nom i Cognoms (*)

Correu electrònic (*)

Web/Bloc

Perfil Lector/a Periodista Llibreter/a

Introdueix el text de la imatge (*)

Mostra les meves dades