Newsletter
Si vols rebre informació relacionada amb els nostres segells, Subscriu-t'hi
Troba el teu llibre
Llibre
20€
P.V.P E-book 14,95 €
Data de publicació
--/--/----
ISBN
978-84-9708-194-8
EAN
9788497081948
Pàgines
208
Format
23x15 cm
L'últim home que parlava català
Autor: Carles Casajuana
Segell editorial: Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
« Una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l’estat de la nostra llengua i de la nostra identitat. »
L’últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que —en ser la víctima un escriptor— es converteix en un setge a la literatura.
Text de contraportada
Si mai desaparegués el català, ¿com seria l’últim home que el parlés? Un dels protagonistes d’aquesta novel•la, l’escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n’investiga les causes, com si es tractés d’una novel•la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l’últim home que parla català.
Ramón Balaguer, l’altre protagonista, també es escriptor, i no se’n vol anar del pis on viu abans d’acabar la novel•la que està escrivint, a pesar que el propietari de la resta de l’edifici li fa la vida impossible perquè li vengui el pis i se’n vagi. Balaguer renuncia a molts diners i comoditats per la seva obra. ¿Té sentit aquest sacrifici?
L’últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que —en ser la víctima un escriptor— es converteix en un setge a la literatura. Una història sobre la vida que fan dos novel•listes catalans, un que escriu en castellà i l’altre en català, i que defensen l’opció que han triat. En definitiva, una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l’estat de la nostra llengua i de la nostra identitat.
- Comparteix:
-
14 Comentaris
-
01. Xavier Moya Arévalo ( Lector )
Realment no entenc quin problema teniu alguns amb el final. Jo l´he trobada força interesant, si bé penso que li podria haver tret un xic més de suc a un tema tan interesant i punyent com és l´amenaça d´extinció del català
Publicat: 18 de gener de 2010
-
02. Jordi Garreta ( Lector )
A mi el llibre em va enganxar i el vaig llegir relativament ràpid, El llenguatge és amè tot i que també em va sobtar la manca d'article davant els noms propis. Trobo interessant la reflexió sobre el bilingüisme, però estic d'acord amb la majoria que el final no em va convèncer.
Publicat: 04 de gener de 2010
-
03. Gabriel Quesada Marín ( Lector )
A mí m'ha semblat un molt bon llibre sobre la situació de la nostra llengua i el seu ús actual, vist des de diferents punts de vista. Al contrari que a alguns companys lectors, sí que m'ha enganxat(l'he llegit en un parell de dies) i m'ha sorprés prou el final perquè sembla que ens falta quelcom més. El meu exemplar (Biblioteca de Vinaròs) té 202 pàgines.
Publicat: 29 de desembre de 2009
-
04. ro ro ( Lector )
Jo crec que aquest autor s'ha de llegir més amb clau filosòfica que no pas lingüística, per exemple, a mi personalment em va agradar més el seu assaig sobre Pla i Nietzsche, encara que, com diu vosté, Casajuana s'amaga molt darrere de les paraules dels autors. "Pla i Nietzsche afinitats i coincidències" es cert que fonamentalment es una juxtaposició de cites que és llegeix de manera plaent. L'escriptor de San Cugat sembla un escriptor entusiasmat que, com mol be va dir ell mateix amb una entrevista filmada que he trobat a Internet, comença fàcilment la novel•la i pateix per continuar-la i per acabar-la. Els seus llibres tenen una arrancada interessant i una frenada brusca. Casajuana és nota molt llegit, tant que sembla que te que expplotar per algún lloc i ho a fet a través de l'escriptura, no sols amb literatura sinó que també amb art, història, economia, geografia etc. Es noten també les influencies els seus lectors preferits Voltaire, Montaigne, Pla, Nietzsche etc. sempre fa referències culturals que ho denoten. També ha dit ell mateix, que llegeix des de que era molt jovenet i que un dia es va atrevir a provar-ho. Es bo que continuï experimentant, Jo llegeixo tot el que d’ell cau a les meves mans. Per a mi no és important com comencen o acaben els seus llibres sinó la seva particular manera de dir les coses que diu. Les seves paraules, encara que siguin caçades al vol o de la seva pròpia collita i la seva experiència tan literària con viscuda, junt amb les referències que descriu al llarg de les seves obres m'entretenen s'ajusten i m'encaixen. jo només soc una aficionada.
Publicat: 13 de desembre de 2009
-
05. Mercedes García ( Lector )
Joc crec que el llibre està bé, ja que ens fa reflexionar sobre el bilingüisme, sense posar-se al costat de cap llengua. L'únic que ha quedat una mica "lait" és el final, per tenir un premi m'esperava alguna una reflexió al respecte.
Publicat: 25 de setembre de 2009
-
06. Luis Antonio Benitez Aguado ( Lector )
Esta gente no se da cuenta que se trata de una novela, no de un libro que desarrolle la desapación del catalán entre otras cosas, pues eso no ha ocurrido, ni creo que ocurra en un futuro. La gente debia saber un poco mas leer. Hay que gozar de imaginación.
Publicat: 03 de setembre de 2009
-
07. anna ( Lector )
porto des de sant jordi q me l'estava llegint, no hi havia manera d'acabar-lo, és pesat, no enganxa i ven unes espectatives que no compleix. A part, en català davant dels noms propis hi va article! el meu s'acaba a la pàgina 203, realment falten pàgines? és q si q s'acaba en sec!
Publicat: 01 de setembre de 2009
-
08. M.Eugènia Godayol ( Lector )
No sé si el corrector d'aquest llibre sap la diferència que hi ha entre els usos de "per" i "per a" entre d'altres coses... és molt incòmode llegir un llibre com aquest en català i que a més a més sigui el guanyador d'un premi que es diu Ramon Llull!Pel que fa a l'argument, trobo que un lingüista o sociolingüista hagués estat més encertat a l'hora de fer una reflexió sobre la desaparició de la llengua. El títol crea unes expectatives que no s'acompleixen... i jo creia que al final hi hauria alguna cosa més...
Publicat: 03 d'agost de 2009
-
09. Montserrat Casanellas i Milà ( Lector )
Jo crec que el llibre acaba aquí. L'objectiu s'ha complert: ens ha fet pensar en el bilingüisme i en l'estat actual de la llengua, més que deplorable.
Publicat: 26 de juny de 2009
-
10. Dani Picas ( Lector )
Algú pot solucionar aquest misteri? M'estic esperant a comprar el llibre a que algú em digui on puc trobar el final (pàg. 203-208?)
Publicat: 25 de juny de 2009