Articles

Arriba una nova edició de la Fira de Frankfurt

tgutierrez@grup62.com — Thu, 30 Sep 2010 00:00:00 +0200

L’edició; d’enguany de la Fira obrirà; les seves portes el 6 d’octubre fins el 10 amb la presè;ncia d’Argentina com a paí;s invitat i amb mé;s de 7.000 expositors, una xifra lleugerament mé;s baixa que l’any anterior que els responsables atribueixen als efectes de la crisi als paï;sos de l’est d’Europa i a la menor presè;ncia de Xina, que va ser l’invitat d’honor de l’any passat.

Tot i això;, la fira ja porta mesos escalfant motors i s’espera que sigui un esdeveniment sonat per on passaran autors de la talla del Nobel, Gü;nter Grass, que presenta la seva nova novel·;la, o d’altres com Jonhatan Franzen, Bret Easton Elis o Ken Follet, que també; tenen nous llibres. El president de la fira, Jü;rgen Boss, ja ha deixat molt clar que les noves tecnologies tornaran a ser un dels punts fort d’aquesta cita literà;ria que no vol perdre l’oportunitat que li brinda un sector en plena revolució;. Això; es traduirà; en molta presè;ncia de llibres digitals i lectors electrò;nics i hi haurà;, a mé;s, una iniciativa especial sota el nom de ";Frankfurt Sparkas"; en la què; s’intentarà; conciliar les noves tecnologies amb els continguts literaris mé;s tradicionals.

Boss també; s’ha mostrat molt orgulló;s de tenir un paí;s sud-americà; com a convidat d’honor ja que des de l’any 1994, que ho va ser Brasil, que no hi havia un estat d’aquella zona i des de 1992 –quan Mè;xic va ser el convidat- que no hi havia un paí;s castellanoparlant. Pels organitzadors de la Fira, Argentina destaca per la seva enorme i fascinant tradició; literà;ria, mé;s enllà; de grans figures internacionals com Borges o Cortá;zar i es vol traslladar tota aquesta riquesa a Frankfurt.

El Govern argentí; presentarà; el paí;s sota el lema “Cultura en movimiento” amb mé;s de 60 escriptors i de 200 llibres, unes xifres que superen qualsevol altre paí;s convidat en edicions anteriors. D’altra banda, hi ha previstes mé;s de 300 activitats culturals durant els quatre dies que durarà; l’esdeveniment, entre exposicions de primer nivell, concerts i espectacles musicals, especialment de tango, així; com vetllades dedicades al cinema o diverses xerrades i debats al voltant de la literatura argentina.

Parlem de Frankfurt amb l'editor Bernat Puigtobella

tgutierrez@grup62.com — Thu, 30 Sep 2010 00:00:00 +0200

Com es presenta la Fira de Frankfurt d'aquest any?

Com sempre. Só;n dos o tres dies d’autè;ntica tortura, anant d’un passadí;s a l’altre. Et veus obligat a escoltar histò;ries absolutament inversemblants per boca d’agents literaris (els pitjors narradors del mó;n) i fer-te una idea de si t’estan oferint el llibre de l’any o simplement t’estan venent la moto. Les novel·;les no es poden explicar, nomé;s es poden llegir, però; sembla que encara hi ha gent disposada a creure’s que una sinopsi pot fer miracles. El millor arriba cap al tercer o quart dia de la Fira, quan les agents ja estan afò;niques, i en lloc de vendre’t un llibre t’ofereixen un caramel de menta o et conviden a una festa.

Quan temps fa que us prepareu per aquesta cita literà;ria?

Ja fa mesos que hem anat elaborant un calendari de cites. Això; porta molta feina i s’ha de fer amb molta antelació; si vols que et rebin. Hi ha agents que vé;nen a Barcelona a veure’ns unes setmanes abans de la Fira per anar avanç;ant i així; tenir temps per atendre altres clients durant la Fira.

Quines seran les principals novetats de la Fira d'enguany?

No ho sabem encara. Els scouts elaboren hotlists uns dies abans de la Fira. Allà; es porten les novetats. N’hi ha que exploten i d’altres que demanen una lectura pausada havent tornat a casa.

Es nota molt la crisi a la Frankfurt?

S’ha notat i es notarà;, ja que ha baixat el volum de contractacions. De tota manera, els editors continuaran comprant llibres perquè; sempre trobes un bon llibre. Que es vengui o no ja é;s una altra cosa. La clau no é;s trobar bons llibres tout court, sinó; bons llibres que siguin també; prou dolents per convertir-se en un bestseller.Argentina é;s el paí;s invitat i El Aleph aposta fort aquesta tardor pels autors argentins.

Què; ens destacaries d'aquestes apostes?

Sí;, El Aleph é;s un segell fundat per Mario Muchnik, un editor jueu d’origen argentí;. El nostre segell es deia originà;riament Muchnik Editores. Ens semblava que seria interessant publicar autors argentins aprofitant l’atenció; que els diaris donaran a aquesta literatura als suplements literaris i a les pà;gines de cultura. Hi ha tota una literatura argentina post-Borges per descobrir, des de Ricardo Piglia, que acaba de treure un nou llibre fins a Pedro Mairal i Elsa Drucaroff, els dos autors que hem triat nosaltres. Publiquem Salvatierra, de Pedro Mairal, una novel·;la sobre un pintor que deixa un llegat immens i inabordable als seus fills, amb una sorpresa inclosa. É;s una novel.la breu, molt fina, però; amb la seva è;pica també;. I despré;s publiquem El infierno prometido, d’Elsa Drucaroff, una autora jueva argentina que passa comptes amb el passat jueu a l’Argentina. El infierno prometido recrea una xarxa de proxenetisme que explotava noies poloneses jueves a Buenos Aires a principis de segle. Parteix d’una realitat histò;rica per bastir un magní;fic retrat d’una noia i per explicar-nos les seves vicissituds fins que aconsegueix escapar del prostí;bul on la tenen retinguda. Una novel·;la molt entretinguda, amb un gran tema de fons.

On escriu Pedro Mairal

tgutierrez@grup62.com — Thu, 30 Sep 2010 00:00:00 +0200

Pedro Mairal escriu a casa seva, a Buenos Aires, però; reconeix que va començ;ar la seva carrera escrivint a tot arreu. “Als bars, al metro, a l’autobú;s, a les classes de medicina….”, però; amb els anys s’ha anat tornant mé;s exigent. 
“Durant una è;poca vaig llogar un petit local on em tancava hores i hores a escriure. Li deia el meu claustre lluminó;s perquè; era un espai de 3 x5 metres però; amb una vista al parc des d’on anaven passant, molt lentament, les estacions de l’any”. Allà; va escriure dues novel·;les però; la seva ú;ltima, Salvatierra, l’ha escrit a casa. “Só;c un escriptor que no creu massa en la inspiració;”, reconeix, “mé;s aviat penso que això; et ve treballant, no é;s una cosa que ve de fora, sinó; alguna cosa que es desencadena dins”. Per això;, diu, el mé;s important é;s generar aquesta energia verbal “seure, escriure encara que no surti, seguir endavant”. 
El seu dia a dia, é;s el d’un escriptor normal. S’aixeca pel matí;, a l’hora en què; el cap està; mé;s clar, segons diu, i es posa davant de la pantalla a teclejar. Reconeix que “em deixo guiar per les ganes però; sempre em faig trampa: em sotmeto a les dates d’entrega que só;n les que em salven perquè; sinó;, si fos per mi, els temps es tornaria infinit i podria passar-me mesos i anys escrivint anotacions a llibretes”. 
Mairal presenta ara Salvatierra, un llibre en que parla de un ideal d’artista, un pintor que pinta tota la seva vida pel plaer de treballar sense esperar cap reconeixement a canvi. Però; també; é;s un llibre que ens parla de la relació; de pares i fills, de la distà;ncia insalvable de generacions i de l’acostament possible entre un fill i el seu pare mort. Diu que va escriure aquesta histò;ria perquè; li interessa sobretot “la capacitat de les persones per crear”, aquella “forç;a” diu que en els escriptors é;s verbal i en el protagonista del llibre é;s visual.

Entrevista amb Jordi Quadrado, responsable de la nova Casa del Llibre

tgutierrez@grup62.com — Thu, 30 Sep 2010 00:00:00 +0200

Estreneu botiga a la Rambla i heu celebrat recentment la inauguració;. Com han anat aquests primers dies?
La botiga va obrir el passat juliol i la inauguració; oficial es va fer el passat 8 de setembre amb el nostre padrí;, Eduard Punset i l’alcalde, Jordi Hereu. El fet que obrissim la botiga al juliol va permetre a tot l’equip prendre contacte amb els clients, familiaritzar-nos amb l’espai i les possibilitats que ens ofereix la ubicació; de la botiga. A mé;s va servir perquè; tots els treballadors nouvinguts a Casa del Llibre s’anessin adaptant a la forma de treball de les nostres llibreries. El setembre é;s un moment en que es reinicia amb forç;a l’activitat llibretera perquè; començ;a l’escola i s’editen les primeres novetats de cara al Nadal ;
Què; té; d’especial aquest nou espai?
La nova botiga té; 1.000 metres quadrats repartits en dues plantes. A la planta baixa, per on s’accedeix a la llibreria, trobem la zona on exposem els llibres mé;s venuts i les grans apostes editorials, l’espai de Cercle de Lectors i les seccions tè;cniques i d’art. A mé;s, també; hi ha la secció; de filologia i la literatura en llengua estrangera. La planta de dalt é;s significativament mé;s gran. Hi trobem les seccions de narrativa, humanitats, oci i infantil, que é;s una zona molt especial perquè; volem que els nens puguin gaudir d’un espai divertit i fet a la seva mida. Tot això; sense oblidar les prestatgeries, amb el gran fons editorial que sempre ha sigut la marca personal de la Casa del Llibre, i que en el nostre cas està; al voltant de 80.000 libres.A mé;s hem incorporat les noves tecnologies amb diferents pantalles tà;ctils que permeten als clients no nomé;s conè;ixer les novetats i promocions, sinó; endinsar-se en la base de dades per cercar tots aquells llibres que desitgin. D’aquí; a no gaire, també; podran descarregar e-books mitjanç;ant aquestes pantalles.
A que respon l'obertura d'aquesta nova botiga?
L’obertura s’enmarca dins del pla d’expansió; de la cadena, que a altres llocs com ara Madrid ja conta amb una à;mplia representació;. La tradició; editorial i llibretera de la Barcelona demandava l’obertura d’una altra gran llibreria al bell mig de la ciutat. De fet, la idea de Casa del Llibre é;s continuar expandint-se, ja que un dels seus grans objectius estratè;gics é;s tenir llibreries ubicades a les millors zones comercials i d’influè;ncia de les principals ciutats de tot el pais.
Perquè; heu triat La Rambla?
La Rambla é;s interessant des de diversos punts de vista. D’una banda é;s el punt mé;s visitat de Barcelona, per ella es mouen milers de barcelonins i foranis cada dia de la setmana. D’altra banda s’està; intentant potenciar una tasca mé;s cultural al voltant d’aquest eix. Bona prova d’això; é;s la creació; d’una nova biblioteca una mica mé;s avall de la Rambla. Tant l’Ajuntament com l’Associació; d’amics, veï;ns i comerciants de la Rambla estan portant a terme una gran tasca per canviar la imatge d’aquesta via com a aglutinadora de petits comerç;os de baix perfil.
Quin serà; el punt fort d'aquesta botiga?
Creiem que el punt mé;s important é;s el fet d’oferir als clients una llibreria generalista, especialitzada i molt completa en una zona que, fins ara, no contava amb un espai així;. De fet, la gran majoria de l’activitat llibretera de Barcelona es desenvolupa des de la part alta de la Rambla cap a la Diagonal, no cap al mar. A mé;s, volem impulsar el canvi d’orientació; en el comerç; de la Rambla cap a una vessant mé;s cultural.Obrir una nova botiga en è;poca de crisis, é;s una molt bona senyal.
Les ventes es comencen a recuperar?
I tant que é;s una bona senyal. De fet, tradicionalment sempre s’ha dit que el mó;n del llibre es mou una mica per fora de la resta de l’activitat econò;mica general, potser pel seu caire de producte cultural. El fet é;s que la venda de llibres s’ha mantingut bastant estable durant tot aquest temps tant convuls, al cap i a la fi proporciona molts plaers per un preu bastant assequible. Pel que fa a aquesta llibreria en concret, encara é;s molt aviat per poder concretar res, però; sí; que notem un progressiu augment pel que fa a les visites que ens fan els lectors. La nostra esperanç;a é;s continuar augmentant el nombre de visitants asidus i acabar d’afianç;ar-nos en pocs mesos com a llibreria de referè;ncia en el centre de la ciutat.

Els llibres més venuts del Grup62

tgutierrez@grup62.com — Thu, 30 Sep 2010 00:00:00 +0200

Maletes perdudes</a>. Jordi Puntí;. Empú;ries
Perdona si et dic amor</a>. Federico Moccia. la butxaca
A tres metres sobre el cel</a>. Federicco Moccia. la butxaca
El viatge al poder de la ment</a>. Eduard Punset. Destino 
Perdona pero vull casar-me amb tu</a>. Federico Moccia. Columna
Tinc ganes de tu</a>. Federicco Moccia. la butxaca
Sang vessada</a>. Asa Larsson. Columna
Se sabra tot</a>. Xavier Bosch. Proa
Stilton: les aventures d'ulisses</a>. Geronimo Stilton. Estrella polar
La reina al palau dels corrents d'aire. (Millenium III)</a>. Stieg Larsson. Columna

Com s'ensenya als joves l'amor per la lectura

tgutierrez@grup62.com — Wed, 01 Sep 2010 00:00:00 +0200

La Carlota é;s professora en l’escola concertada Josep Tous de Barcelona, fa mé;s de cinc anys que es dedica a la docè;ncia i ens explica que “ensenyar sempre m’ha agradat” perquè; sobretot té; un do: el do de d’explicar les coses i de connectar amb els joves.
Com es transmet als nens l’amor per la lectura?
É;s una pregunta difí;cil de respondre. De fet é;s una barreja de molts factors. En primer lloc, el mé;s important é;s la llar. Des de fa uns quants anys els pares han deixat de fer de pares i el seu rol l’ha agafat l’escola i els mestres, i això; é;s molt negatiu per als nens i nenes. Avui en dia, a les famí;lies, els dos pares treballen i quan arriben a casa, tard, estan cansats i no tenen temps ni ganes d’educar. El gust per la lectura é;s una cosa que ha de venir de casa. Tot i això;, des de l’escola es poden fer dues coses molt importants: temptar-los amb lectures que els enganxin i donar importà;ncia al què; llegeixen. Malauradament els nostres alumnes es regeixen sobretot per la nota, no volen aprendre pel plaer d’aprendre, així; que jo el què; faig só;n controls de lectura i els valoro com exà;mens parcials, així; llegeixen. No es tracta de què; memoritzin un llibre sinó; de fer una lectura acurada que impliqui comprensió;.
I funciona?
Sí; que funciona. Al principi tots es queixen però; mica en mica es comencen a enganxar als llibres. Com que els serveix per pujar la nota, tots ho intenten i competeixen entre ells i s’enganxen a la lectura. Tinc comprovat que en les avaluacions on hi ha llibres de lectura les notes só;n mé;s altes.
Quin criteri segueixes a l’hora de triar els llibres que els recomanes?
Al batxillerat totes les lectures vé;nen marcades pel Departament d’Educació; però; a l’ESO el criteri del professor té; mé;s importà;ncia. Jo el què; faig es barrejar-ho tot una mica, des dels clà;ssics catalans com Josafat</a> o L’Escanyapobres</a>, novel·;les d’adolescents com La hija de la noche o El Prí;ncep de la boira</a>, fins a novel·;les actuals com El noi del pijama a ratlles</a>.
I quins só;n els resultats?
Els resultats só;n molt diferents en funció; del grup però; sempre hi ha un afany de competició; i superació; entre ells a l’hora de llegir el llibre. El que sí; que em trobo é;s que els clà;ssics catalans estan molt allunyats de la seva realitat. El marc literari i els referents culturals d’aquests llibres els é;s molt aliè; i això; fa que la lectura sigui molt difí;cil. El que els agrada molt só;n les novel·;les d’acció;, on hi ha un misteri que enganxi, això; funciona molt bé;. El què; faig a vegades é;s intentar unir els clà;ssics amb aquests ingredients i això; ho trobem amb llibres com Aloma</a>, de Mercè; Rodoreda; o Joc Brut</a> de Manuel de Pedrolo, que só;n mé;s assequibles que altres.
I amb el teatre i la poesia?
Jo só;c molt partidà;ria de fer-ho assequible. Per exemple, si llegim i treballem Terra Baixa</a>, anem al teatre a veure Terra Baixa. I amb la poesia, intento trobar-hi vinculacions amb coses de la cultura actual, amb la mú;sica, per exemple, perquè; no la vegin tan llunyana. També; só;c molt partidà;ria de les pel·;lí;cules. Això; sí;, sempre despré;s del llibre.
Llegeixen menys els nens i les nenes d’ara que els de fa 30 anys?
Sí;, molt menys. Però; la culpa no nomé;s é;s dels pares que no tenen temps d’ensenyar l’amor per la lectura –que é;s una cosa que s’ha de veure a casa, que t’han de transmetre- sinó; que també; es degut a la gran competè;ncia de les noves tecnologies. Aquests nens quan arriben a casa tenen mé;s de 50 canals de televisió;, l’ordinador, els videojocs…que els distreuen de la lectura.

Els llibres més venuts del Grup62

tgutierrez@grup62.com — Wed, 01 Sep 2010 00:00:00 +0200

1 Maletes perdudes</a>. Jordi Puntí;. Empú;ries.
2 A tres metres sobre el cel</a>. Federico Moccia: la butxaca
3 Perdona si et dic amor</a>. Federico Moccia: la butxaca
4 Perdona pero vull casar-me amb tu</a>. Federico Moccia. Columna
5 La bogeria. Narcí;s Oller. Educ@ula
6 Tinc ganes de tu</a>. Federico Moccia. la butxaca
7 Antologia de poesia catalana</a>. Diversos autors. Educ@ula
8 La reina al palau dels corrents d'aire</a>. (Millenium III). Stieg Larsson. Columna
9 El viatge al poder de la ment</a>. Eduard Punset. Destino
10 De que parlo quan parlo de correr</a>. Haruki Murakami. Empú;ries.

Les novetats literàries de la tardor

tgutierrez@grup62.com — Wed, 01 Sep 2010 00:00:00 +0200

En català; arriba el nou llibre de Maria Carme Roca Escollida pels dé;us (Columna), una novel·;la histò;rica ambientada al segle IV a.C, a l’è;poca grega d’aquesta vil·;la empordanesa coincidint amb el seu mà;xim esplendor comercial. Els amants de la literatura histò;rica i de l’autora de Barcino i El monestir proscrit celebraran aquesta novetat editorial plena d’intrigues i misteris en una è;poca fascinant.
L’escriptor Kiko Amat presenta la seva primera novel·;la en català; L’home intranquil </a>(Columna). En aquest llibre, l’autor crea un alter ego literari dotat de la seva ironia i humor que descriu 35 dies de vacances amb la seva famí;lia. Amb un estil à;gil i divertit, el llibre navega entre les neurosis particulars de l’autor i el seu vast univers mental.
Una altra de les novetats destacades é;s Les terres promeses (Edicions 62), de Joan Barril, una novel·;la d’intriga i acció; amb la revolució; cubana com a teló; de fons que ens transportarà; a una è;poca no tan llunyana on les revolucions ideolò;giques triomfaven amb el suport del poble.
Lolita Bosch é;s lectora a mé;s de novel·;lista i ha estat l’encarregada de l’antologia de textos d’autors catalans joves que s’agrupa sota el tí;tol Veus</a> (Empú;ries). Só;n 40 autors de menys de 45 anys i tots comparteixen una tradició; literà;ria comuna, la de Mercè; Rodoreda, Llorenç; Villalonga, Francesc Trabal o Caterina Albert.
Una de les autores incloses en aquesta recopilació; é;s l’escriptora mallorquina Neus Canyelles que publica un nou llibre aquest setembre. Es tracta de La novel·;la de Dickens</a> (Proa) un llibre amb una heroï;na de carn i ossos que s’enfronta a la vida quotidiana tan bé; com pot i amb l’ajuda dels contes de Charles Dickens.
Al novembre arribarà; una novel·;la profundament emotiva, una histò;ria de superació; personal i saviesa senzilla escrita per Isabel Palomeque. Alta Sensibilitat (Edicions 62) ens explica la histò;ria d’una noia que ha hagut de reconstruir la seva vida a partir d’una tragè;dia.
Els autors internacionals ens porten també; moltes novetats. Destaca l’ú;ltima novel·;la de Paul Auster, Sunset Park (Edicions 62), un llibre torbador i emotiu en què; l’autor ens recorda quines só;n les coses essencials de la vida.
Paulo Coelho també; torna al panorama literari amb Valquí;ries</a> (Proa) amb la histò;ria de dos personatges que s’han d’enfrontar amb la seva realitat mé;s oculta, les seves pors i les debilitats mé;s í;ntimes.
Pels amants de la novel·;la negra, torna l’inspector Harry Hole, el personatge crear per l’escriptor noruec Jo Nesbo. En la ú;ltima entrega d’aquesta saga L’estrella del diable</a> (Proa) Hole s’haurà; d’enfrontar a un assassí; que deixa una estrella vermella marcada al cos de totes les seves ví;ctimes.
El 9 de setembre arriba a les llibreries una de les novel·;les mé;s aclamades als Estats Units: La histò;ria d’Edgar Sawtelle</a>, de David Wroblewski (Empú;ries). Titllat per alguns com de “Hamlet del segle XX” é;s una gran novel·;la en la lí;nea de John Irving o Richard Ford que ens explica una histò;ria alhora tendra i brutal.
L’escriptora Elisabeth Kostova torna amb una intriga absorbent sobre els enigmes de l’art i l’amor a Els lladres del cigne</a> (Edicions 62) que farà; les delí;cies dels amants de l’autora de L’historiador.
Per als lectors mé;s joves arriben dues novetats descades: L’aclamada escriptora alemanya, Cornelia Funke, torna amb Reckless, una histò;ria d’aventures i misteris protagonitzada per dos germans: en Will i en Jacob que hauran de lluitar per evitar que la mà;gia negra converteixi un d’ells dos en un monstre. L’escriptora Rebecca James debuta amb Bella malí;cia (Columna) una histò;ria sobre dues amigues adolescents on no tot é;s el què; sembla i caldrà; anar molt en compte amb qui ens fem amics.

Entrevista amb Albert Pèlach, president de la Setmana del Llibre en català

tgutierrez@grup62.com — Wed, 01 Sep 2010 00:00:00 +0200

La Setmana del llibre en català; torna a Barcelona. Que suposa això; per a vosaltres?
Tornar a Barcelona significa tornar al punt de mé;s visibilitat, de mé;s trà;fic de persones, a un parc molt proper al centre que ens permet oferir activitats a l’aire lliure. Encara serà; estiu i això; ens ajuda. El parc de la Ciutadella ens permet planejar la Setmana del llibre en un recinte amb diferents espais: petits embalats, diversos escenaris, un bar, una zona de chill-out…També; hi ha hagut un canvi radical de dates, passant de l’hivern a l’estiu, precisament.
Quin objectiu persegueix aquest canvi?
El canvi de dates é;s tan important com la tornada a Barcelona. Hem volgut fer coincidir la Setmana amb la Diada de l’11 de setembre, ens agradaria que es convertí;s en una espè;cie de Sant Jordi en català;. La Diada cada cop é;s mé;s cultural i per això; ens hi voldrí;em sumar, associant el mó;n del llibre a aquesta celebració; tan nostra. Creiem que el llibre representa de forma molt transversal el mó;n de la cultura perquè; é;s literatura, coneixement, divulgació;, aprenentatge, poesia…i està; bé; que tot això; passi el dia de la Diada.
Sembla que tots aquests canvis indiquen un canvi d’esperit. É;s així;?
Sí;, hi ha un nou esperit. Hi ha la idea d’atraure a la gent a que vinguin a passar l’estona i s’ho passin bé;. Volem fer visible el mó;n de la literatura, de la creació; editorial i tots aquests canvis ens ajuden.
Per tant, espereu mé;s visitants?
Esperem que vingui molt pú;blic. Creiem que el parc de la Ciutadella en aquesta è;poca de l’any està; molt ple i això; ens pot ajudar. Si a això; li sumes que hem organitzat un calendari d’activitats interessantí;ssimes, des de concerts a recitals, passant per jocs infantils o trobades amb els autors, jo crec que vindrà; molt gent.
I si ve mé;s gent, espereu vendre mé;s llibres?
Sí;, la veritat é;s que esperem una bona venta de llibres, hauria d’estar als nivells de vendes que tení;em quan està;vem a Plaç;a Catalunya o Plaç;a de la Catedral. Som optimistes sobretot per dos motius: l’oferta de llibres é;s molt bona, la creació; editorial catalana passa per un molt bon moment; i a mé;s, la crisi no afecta tant al mó;n del llibre com altres sectors perquè; el llibre é;s un instrument d’oci molt mé;s assequible que altres.
Quines só;n les principals novetats de la Setmana del llibre d’enguany?
Com sempre tindrem autors, presentacions, debats i tertú;lies però; algunes de les novetats mé;s destacades é;s que farem sessions de cinema a la fresca, concerts de mú;sica, espectacles de teatre, cocktails literaris i als caps de setmana hi haurà; un munt d’activitats per als mé;s petits, i també; comptarem amb la presè;ncia d’algun personatge infantil molt famó;s, com en Geronimo Stilton</a>.
Quin paper hi jugaran els llibreters?
Els llibreters jugaran un paper molt important i é;s orientar i assessorar als lectors. Ells estan allà; per ajudar al pú;blic, per guiar-lo i aconsellar-lo. De fet farem unes sessions que sota el nom de “El llibreter recomana” seran trobades amb llibreters on aquests recomanaran alguns dels seus llibres preferits i explicaran els motius de la seva tria al pú;blic.

Kiko Amat: “Sóc molt maniàtic a l'hora d’escriure”

tgutierrez@grup62.com — Wed, 01 Sep 2010 00:00:00 +0200

El Kiko Amat é;s un escriptor de costums: per posar-se a escriure necessita silenci, o a vegades, alguna mú;sica suau, molta tranquil·;litat, cafè;, aigua i sobretot, estar al seu estudi.
Si hi ha algun soroll que el molesta massa é;s capaç; de posar-se els taps a les orelles. “Só;c molt manià;tic”, confessa. “No podria escriure novel·;les anant amunt i avall amb un portà;til”, explica, “necessito asseure’m al davant del meu ordinador, estar tranquil, per tirar endavant una novel·;la”.
Amat que debuta amb la seva primera novel·;la en català; L’home intranquil</a> (Columna) diu que des de fa anys té; una rutina molt clara: es posa a escriure a les 9 del matí; i no para fins la 1. I així; cada dia. “Só;n les meves millors hores, jo sempre he sigut una persona de matins i m’adona que la meva capacitat d’atenció;, de crear i d’imaginar està; al 100% en aquesta franja horà;ria, despré;s ja començ;a a disminuir”.
Aquesta rutina l’obliga a enfrontar-se amb l’ordinador i la pà;gina en blanc, cada dia, fins i tot en aquells en que sembla que la inspiració; no vol arribar. “A vegades é;s mé;s important estar donant voltes per l’habitació;, pensant durant cinc hores, que no pas escrivint. Aconseguir adonar-se d’això; é;s un pas molt important per l’escriptor perquè; forma part del procé;s creatiu. Jo generalment escric sempre, tiro milles, encara que no en tingui massa ganes però; segueixo fent la novel·;la que tinc entre mans perquè; só;c un tipus d’escriptor que prefereix corregir a posteriori, quan ja ho té; tot”.
Tanta rutina, tanta disciplina i dedicació; sembla indicar que en Kiko Amat é;s un d’aquells escriptor que no descansa mai. É;s així;? “Sí; que descanso”, ens confessa somrient, “els caps de setmana, per exemple, no escric, però; sempre porto un bloc de notes amb mi on vaig apuntant qualsevol cosa interessant que se m’acudeixi. Aquests blocs só;n molt ú;tils perquè; despré;s els passo a net i em serveixen per tenir un esquema mental del què; vull fer”.
Per veure el ví;deo amb en Kiko Amat, fes click aquí;</a>.

Parlem amb John Irving de la seva última novel·la

tgutierrez@grup62.com — Thu, 01 Jul 2010 00:00:00 +0200

Diu l’escriptor nord-americà;, John Irving, que L’ú;ltima nit a Twisted Rive</a>r (Edicions 62) é;s un llibre que ha començ;at pel final, com tants altres. La frase “Va pressentir que la gran aventura de la seva vida estava a punt de començ;ar; tal i com ho devia haver sentit el seu pare enmig de les esgarrifoses circumstà;ncies que havien envoltat la seva ú;ltima nit a Twisted River” tanca el llibre però; va ser el punt d’inici per començ;ar a explicar la histò;ria d’un pare i un fill que es passen la vida fugint.
“É;s una histò;ria d’amor i de persecucions”, resumeix el veterà; escriptor, assegut a una cadira, minuts abans de fer la presentació; del seu llibre a Barcelona. “I com totes les histò;ries bones de persecucions ja sabem que el dolent enxamparà; al bons però; el que no sabem é;s quan ni com, no sabem quant temps tenen els protagonistes”.
I aquest é;s el secret del seu llibre: tot els temps que pare i fill passen junts fugint, una vida sencera, que començ;a el 1954 i acava a l’actualitat, explicada en poc mé;s de 600 pà;gines, amb la prosa cuidada i elaborada que caracteritza aquest escriptor. “Una prosa que sembla d’altres temps”, li han dit mé;s d’una vegada, al què; ell sempre respon que els seus referents “ja eren antics quan jo era jove”. I é;s que Irving beu d’una tradició; literà;ria que començ;a amb Charles Dickens i passa per grans escriptors anglosaxons del segle XIX com Herman Melville, Thomas Hardy, Nathaniel Hawthorne.
L’ú;ltima nit a Twisted River començ;a l’any 1954 en una antiga explotació; de fusta del nord dels Estats Units quan un nen de 12 anys confon a l’amant del seu pare amb un ó;s i la mata. Malauradament, la dona é;s la parella del xè;rif del poble i això; complica molt la situació; així; que pare i fill decideixen fugir de Twisted River per escapar de la bogeria del policia i seguiran fugint durant 50 anys en una carrera sense fi que els portarà; a Boston, Vermont i al Canadà;, mentre la histò;ria es va teixint i complicant fins arribar a l’actualitat.
Segons explica Irving, a L’ú;ltima nit a Twisted River, “hi he bolcat totes les meves pors”. “Jo he tingut una vida normal, mé;s aviat avorrida –diu amb un somriure- i he escrit un llibre on els personatges viuen en la seva pell tot allò; que sempre he temut”. I com no podia ser d’una altra manera, en aquesta seva ú;ltima novel·;la també; hi trobem algunes de les obsessions literà;ries d’Irving, com son els ó;ssos, els escriptors o les dones fortes, poderoses, sexualment actives. “Jo no tinc cap mena de control sobre les meves obsessions alhora d’escriure”, confessa l’autor. “Moltes de les coses de les què; escric só;n com fantasmes, apareixen sense que les cridi. Les meves obsessions m’escolleixen a mi i no jo a elles”.
Aclamada per la crí;tica internacional, L’ú;ltima nit a Twisted River, é;s una histò;ria intensa plena d’amor i aventures que travessa els ú;ltims anys del continent nord-americà; en un viatge sense destí; d’un pare i un fill que es protegeixen l’un a l’altre. Un llibre magní;fic que pot ser una molt bona opció; per acompanyar les cà;lides tardes d’estiu.
Per veure el ví;deo de John Irving, feu click aquí;</a>

Entrevista amb Irene Tortós, de la Llibreria L'Altell

tgutierrez@grup62.com — Thu, 01 Jul 2010 00:00:00 +0200

Com es presenta l’estiu, literà;riament parlant?
Es presenta bastant bé;. Nosaltres esperem que sigui un bon estiu en quant a lectura, despré;s d’aquests mesos difí;cils que hem passat degut a la crisi. Crec que hi ha un ventall de llibres molt gran i de molta qualitat, una molt bona oferta i a mé;s, els llibreters podem ajudar molt a que tothom trobi el què; busca.
L’estiu é;s una bona è;poca, tradicionalment, per la llibreria?
Sí;, é;s una molt bona è;poca. La gent quan marxa de vacances ja sap que tindrà; mé;s temps lliure i tot i que estiguin amb famí;lia, volen un bon llibre que els acompanyi. Nosaltres notem que la venta de llibres començ;a a pujar a partir de finals de juny, quan els nens acaben l’escola, llavors é;s quan començ;a a augmentar el degoteig del què; anomenem lectors d’estiu: persones que no só;n clients habituals i que vé;nen a buscar lectures per les seves vacances.
Quin tipus de llibres es vé;nen mé;s a l’estiu?
A l’estiu es vé;nen mé;s llibres de ficció;, les clà;ssiques lectures que es deixen apartades al llarg de l’any i es recuperen a l’estiu i els llibres de labutxaca. A l’Altell venem molta literatura, no tenim gaires best-sellers, mé;s aviat tenim una oferta de llibres de qualitat i ara a l’estiu notem que la gent ve molt a demanar-nos la nostra opinió;, busquen consells. Aquesta llibreria é;s un lloc que convida a demanar l’opinió; del llibreter i on hi ha temps per parlar i recomanar.
Feu de llibreters de veritat, doncs?
Sí;, nosaltres aquí; encara podem fer la tasca dels llibreters de tota la vida. Coneixem molt bé; als nostres clients habituals, els seus gustos i les seves preferè;ncies i fem molta psicologia amb els nous clients, amb els què; no coneixement tant, alhora de recomanar-li un llibre. Una de les claus del nostre è;xit é;s que l’equip de la llibreria llegim molt i parlem molt entre nosaltres dels llibres que llegim.
Quins só;n els plats forts d’aquest estiu?
Jo crec que un dels llibres que està; mé;s ben posicionat de cara a l’estiu é;s L’ú;ltima nit a Twisted River</a>, (Edicions 62), de John Irving, estic segura que es vendrà; molt bé;, nosaltres hem apostat molt per aquest llibre, que é;s molt bo, i per això; el recomanem molt. Un altra gran aposta per les vacances é;s el nou llibre d’Anna Gavalda, A gust amb la vida</a> (Edicions 62), é;s una autora que ens agrada molt i tot i que potser é;s un llibre per un pú;blic mé;s minoritari é;s un verdader plaer llegir-lo. Un altre llibre perfecte per l’estiu é;s Un dia </a>(Columna) de David Nicholls, é;s un llibre fresc que segur que tindrà; el seu è;xit perquè; é;s molt diferent i modern. Despré;s tenim els llibres de llarg recorregut com per exemple, Maletes perdudes</a> (Empú;ries), de Jordi Puntí;; Tota un vida</a> (Edicions 62) de David Grossman; L’illa de l’ú;ltima veritat</a> (Proa) de Flavia Company o Se sabrà; tot </a>(Proa), de Xavier Bosch.

David Nicholls: "Volia una història fresca i original"

tgutierrez@grup62.com — Thu, 01 Jul 2010 00:00:00 +0200

L’escriptor anglé;s David Nicholls confessa que volia escriure una histò;ria d’amor. “Tenia molt clar que volia sorprendre al lector amb una histò;ria diferent i original”, explica l’autor, que ha estat de visita a Barcelona promocionant el seu ú;ltim llibre Un dia</a> (Columna). “Però; tenia molt clar que no volia que que tingué;s tots els clixé;s que normalment tenen aquest tipus d’histò;ries, també; volia que abarqué;s un periode llarg de temps, que mostré;s com ha canviat el mó;n en aquest periode: per això; vaig decidir situar la novel·;la entre el 1987 i el 2007, perquè; crec que el context en què; es desenvolupa la histò;ria é;s tan canviant que també; resulta fascinant veure-ho”.
Així; va né;ixer Un dia, la seva ú;ltima i fascinant novel·;la. Un llibre on explica la histò;ria d’amor i amistat entre dos persones, en Dexter i l’Emma, a travé;s d’un sol dia, el 15 de juliol, al llarg de 20 anys.“A les comè;dies romà;ntiques sempre veiem les mateixes escenes: la primera cita, el compromí;s, la boda, el naixement d’un fill…Vaig pensar que si escrivia sobre un dia en especial podria evitar parlar d’aquests esdeveniment de forma directa, així; el lector no veu el naixement del nen sinó; com estan els dos protagonistes set mesos despré;s, un dia qualsevol de les seves vides. Vaig pensar que era un manera fresca i original d’explicar la histò;ria”.
El resultat ha tingut una gran acollida per la crí;tica anglesa i ara arriba a les llibreries catalanes coincidint amb la notí;cia que Nicholls està; treballant en l’adaptació; cinematogrà;fica que se’n farà; sota la direcció; de Lone Scherfig, la directora de “An Education”. “É;s molt difí;cil traslladar els 20 anys del llibre a una pel·;lí;cula –diu l’autor, que reconeix que la tasca de guionista li està; agradant molt- . “Està; clar que l’estructura haurà; de ser diferent però; serà; una versió; molt respectuosa del llibre. Volem que sigui una pel·;lí;cula que sorprengui a l’espectador”. Els protagonistes, d’altra banda, ja estan triats: l’Emma serà; la famosa actriu Anne Hathaway i el Dexter, l’actor brità;nic Jim Sturgess.
L’autor reconeix que tot i que el llibre “no é;s autobiogrà;fic” si que é;s “molt personal”. “Casualment tinc la mateixa edat que un dels protagonistes, al final de la novel·;la”, explica. “Quan miro enrero i veig com era jo als 22 anys, trobo que é;s molt interessant veure com he canviat i l’experiè;ncia t’ensenya moltes coses, tot i que la personalitat moltes vegades no canvia massa. He fet un exercici d’instrospecció; per escriure el llibre, he sentit nostalgia del passat però; també; he experimentat algun remordiment i algun retret. É;s un exercici dolç; i amarg alhora, i això; era el què; volia transmetre al llibre.
Per veure el ví;deo de David Nicholls, feu click aquí;</a>

Jaume Benavente ens explica els secrets del lloc on escriu

tgutierrez@grup62.com — Thu, 01 Jul 2010 00:00:00 +0200

En Jaume Benavente es defineix com un “escriptor d’atmosferes”. Aquest escriptor barceloní; té; mé;s de 15 llibres a les espatlles i ara presenta la seva primera novel·;la negra, El quadern de Nicolaas Kleen</a> (Columna) amb el què; inaugura una sè;rie protagonitzada per una jove detectiu d’homicidis de la policia d’Amsterdam, Marja Batelaar.
Benavente escriu a l’estudi que té; a casa seva, al cor de Sant Andreu, é;s el que ell defineix com el seu “petit refugi” ple de llibres i de sol. Ens explica que no té; cap tipus de rutina: “el mé;s important per a mi é;s anar acumulant el desig d’escriure i una certa tensió;, això; é;s el què; em porta a tenir una idea i llavors em poso a escriure, començ;o a treballar a raig”.
Despré;s de tantes novel·;les i tantes hores passades davant de l’ordinador ens confessa que “no necessito res massa especial per posar-me a escriure, nomé;s molt de silenci i solitud i també; m’agrada tenir sempre a mà; un quadern i una ploma, per anar fent anotacions d’allò; que em ve al cap”.
I una mania d’escriptor? “Potser nomé;s una”, ens diu, “per començ;ar a escriure necessito tenir un cafè;, tot i que despré;s passen les hores i en prenc un altre, i potser un altre…”. Benavente creu en la idea de l’escriptura com a ofici però; destaca que “no é;s nomé;s un acte maquinal, hi ha alguna cosa mé;s, està; clar que per escriure un llibre cal tenir tè;cnica, constà;ncia i se’n pot aprendre però; crec que per ser escriptor cal tenir una mirada prò;pia, una manera de veure el mó;n. Per a mi l’escriptura é;s una barreja entre la feina dura i la mirada”.
Per veure el ví;deo de Jaume Benavente, feu click aquí;</a>

Els llibres més venuts del Grup62

tgutierrez@grup62.com — Thu, 01 Jul 2010 00:00:00 +0200

1 Stilton: Vacances per tothom 1. Geronimo Stilton.Estrella Polar</a>
2 Stilton: Vacances per tothom 2. Geronimo Stilton.Estrella Polar</a>
3 Stilton: Vacances per tothom 3. Geronimo Stilton.Estrella Polar</a>
4 Stilton: Les aventures d’Ulisses. Geronimo Stilton. Estrella Polar</a>
5 Stilton: Vacances per tothom 4. Geronimo Stilton.Estrella Polar</a>
6 Diari del Greg 4. Quina calda! Jeff Kinney. Estrella Polar</a>
7 Se sabrà; tot. Xavier Bosch. Proa</a>
8 Stilton: Quart viatge al Regne de la Fantasia. Geronimo Stilton. Estrella Polar</a>
9 El Crackò;via de les 6 Copes. Toni Soler. Columna</a>
10 Stilton: Al Regne de la Fantasia. Geronimo Stilton. Estrella Polar</a>

labutxaca us invita a passar l’estiu més divertit

tgutierrez@grup62.com — Mon, 31 May 2010 00:00:00 +0200

L’estiu é;s a la cantonada: el bon temps ha arribat i tothom començ;a a planejar les seves vacances.
Per aquest motiu, labutxaca presenta una llista de novetats per als mesos de mé;s calor amb gairebé; 40 tí;tols, des de les novetats mé;s importants fins als clà;ssics imprescindibles de la literatura catalana i universal. Perquè; des de labutxaca creiem que aquest estiu no hi pot haver cap maleta sense un bon llibre (o dos!).
De les novetats del mes de juny destaca L’aposta</a>, de John Boyne, un llibre inè;dit i en edició; de butxaca de l’autor de l’aclamat llibre El noi del pijama de ratlles</a> que en aquesta ocasió; ens parla de l’estiu d’una famí;lia esquinç;ada per una tragè;dia. Els fills de la mitjanit</a>, de Salman Rushdie, é;s una altra de les apostes del segell. Una novel·;la extraordinà;ria sobre Saleem Sinai, un jove que neix el mateix dia que la Í;ndia proclama la seva independè;ncia i que tindrà; un destí; lligat al del seu paí;s. Els amants de la novel·;la negra celebraran l’edició; de butxaca de Ningú; no ho ha vist</a>, la primera novel·;la de l’escriptora sueca Mari Jungsted i als qui els hi agraden les histò;ries d'amor i emocions que donen sentit a la vida es deleitaran amb El Consol</a>, d'Anna Gavalda. Labutxaca a mé;s treu un dels grans è;xits en català; de l’any passat: L’ú;ltim home que parlava català;</a>, guanyador del Premi Ramon Llull 2009 i publica el llibre-joc de l’estiu Dicciomà;rius, de Mà;rius Serra, amb els millors enigmes per resoldre a la platja o a la muntanya.
De la millor literatura catalana, labutxaca n’ha fet una selecció; per aquest estiu i recupera Les dones i els dies</a>, de Gabriel Ferrater; Dos Senyors, de Josep Pla; Contes</a>, de Jesú;s Moncada. I pel que fa a la literatura universal, al juny trobarem Em dic vermell</a>,de l’escriptor turc Orhan Pamuk; A sang freda</a>, de Truman Capote o Franny i Zooey, de J.D.Salinger. Però; les novetats no s’acaben al juny, al juliol i a l’agost trobarem llibres tan interessants com Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy, un llibre de passions intenses, que explica l’amor com ningú; ho havia fet abans; i clà;ssic universals per combatre el calor com L’estrany, d’Albert Camus; El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald o Afirma Pereira, d’Antonio Tabucchi.

Els més venuts del Grup62

tgutierrez@grup62.com — Mon, 31 May 2010 00:00:00 +0200

1. El Crackó;via de les 6 copes. Toni Soler. Columna</a>
2. Viatge d'anada i tornada. Gerard Piqué;. Edicions 62</a>
3. Se sabrà; tot . Xavier Bosch. Proa</a>
4. Tenim un nom. Vicenç; Villatoro. Planeta </a>
5. El viatge al poder de la ment. Eduard Punset. Destino </a>
6. Bulevard dels francesos. Ferran Torrent. Columna</a>
7. Maletes perdudes. Jordi Puntí;. Empú;ries</a>
8. De què; parlo quan parlo de correr. Haruki Murakami. Empú;ries</a>
9. Els convidats. Emili Teixidor. Columna</a>
10. Aurora boreal. Asa Larsson. Columna</a>

Entrevista a Anna Soldevila, editora de labutxaca

tgutierrez@grup62.com — Mon, 31 May 2010 00:00:00 +0200

-Aquest estiu compliu tres anys, quina valoració; feu d’aquest temps de feina?
En fem una valoració; molt positiva. S’ha fet molta feina al llarg d’aquests tres anys. Aquest era un projecte molt estimulant en el qual tothom creia molt perquè; era la unió; real de tot el Grup 62. Amb el temps hem demostrat que é;s un projecte molt sò;lid i que encara tenim espai per có;rrer. Ara estem en un punt molt dolç;, estem molt engrescats i volem continuar treballant i pensant en nous projectes de creació;, en ser autò;noms, mé;s enllà; de la tasca de publicació; de novetats i recuperació; del fons del Grup.
- Com definiries el catà;leg actual de labutxaca?
É;s un catà;leg on hi ha de tot, els millors autors i tí;tols de tots els gè;neres: ficció;, no-ficció;, poesia, novel·;la negra, best-seller, auto-ajuda, autors catalans i internacionals, de tot. É;s un catà;leg que està; a l’alç;ada dels mé;s prestigiosos, é;s molt sò;lid i reflexa tot allò; que es pot trobar avui en dia en català;, del què; es fa aquí; i del què; es tradueix. Labutxaca é;s una fotografia prou realista del panorama literari global.
- Quin é;s el procé;s pel qual un llibre passa a fer-se en format butxaca? Quin tipus de llibres só;n susceptible de passar a aquest format?
Cada any, a l’estiu, comencem a treballar el catà;leg de l’any segü;ent. Generalment passa entre un any i un any i mig des que un llibre es publica en trade i surt en butxaca. Nosaltres identifiquem els tí;tols mé;s forts, els que han funcionat millor durant tot l’any i quan el ritme de venda del llibre començ;a a afluixar l’incorporem a labutxaca per tal de donar-li una segona vida. Pel que fa al fons hem anat recuperant (i seguim fent-ho) tots els clà;ssics indiscutibles incoporant-los al catà;leg de labutxaca.
-I suposo que també; aprofiteu l’actualitat alhora de decidir quins llibres feu?
Sí;, i tant! Estem atents a tot el què; passa; des de l’actualitat polí;tica fins a l’esportiva passant per la literà;ria per tal d’acompanyar sempre les notí;cies amb un bon llibre sobre el tema. Tenim una capacitat de reacció; rà;pida a l’hora de treure’ls al mercat.
-I també; comenceu a tenir projectes propis.
Sí;, tenim projectes com el nou llibre de Mà;rius Serra Dicciomà;rius, que el publiquem inè;dit a labutxaca aquest proper 8 de juny. Aquest é;s un llibre-joc que, per la fama de l’autor i la temà;tica del llibre, el fan ò;ptim per sortir directament a labutxaca. Volem seguir treballant en aquesta direcció;, potenciar els projectes propis i buscar els espais per a la creació; directa.
- Quin é;s el pú;blic objectiu del segell?
El nostre pú;blic no é;s tan jove com ens pensà;vem al principi. La gent que compra llibres de butxaca é;s gent entre 18 i 45 anys, o sigui, un arc amplí;ssim de compradors. Só;n persones a qui els agrada llegir, i molt, i que o bé; combinen la compra de les darreres novetats editorials amb llibres de butxaca, o bé; s’alimenten fornamentalment d’edicions de butxaca, hi ha de tot, esclar. Avui en dia s’edita tant que é;s complicat que el lector pugui arribar a tot arreu. Creiem que labutxaca li planteja una selecció;, una tria pensada amb la vocació; que tothom hi trobi de tot. Volem que el lector trobi a labutxaca el llibre que estava buscant llegir, acompanyant-ho amb comoditat, portabilitat, modernitat i tot això; a un preu assequible.
-Què; diferencia el segell labutxaca d’altres segells similars de l’estat espanyol?
En primer lloc que el nostre é;s un segell fet i pensat en català; i pel lector català;. La veritat é;s que no existeix un altre catà;leg de butxaca en català; amb la nostra multidisciplinarietat i amb la vocació; de projecte de llarg recorregut. La nostra vocació; é;s que els lectors identifiquin la butxaca en català; amb labutxaca i per aquest motiu el nostre projecte no nomé;s inclou els editors del grup sinó; que é;s obert a tots els altres editors en llengua catalana. De fet en aquests moments ja coeditem amb molts d’ells i esperem continuar fent-ho. Creiem que perquè; un catà;leg pugui ser fort i competitiu ha de treballar amb la voluntat de participació; del mà;xim nombre de les parts implicades.

Pep Amargant: “labutxaca és un segell editorial que juga La Champions”

tgutierrez@grup62.com — Mon, 31 May 2010 00:00:00 +0200

-Quina é;s la forç;a comercial de labutxaca?
La forç;a é;s que per primera vegada a Catalunya s’ha creat un segell de butxaca transversal, en el que hi só;n presents tots els editors del Grup62, i això; fa que sigui molt competitiu al mercat. labutxaca ens permet sortir al mateix preu que els altres segells similars en altres llengü;es i amb una varietat de producció; molt important. També; ens permet també; ampliar molt la nostra xarxa de punts de venta i això; é;s molt important. A mé;s, el fet que é;s un segell obert a altres editors fora del Grup62 ens dó;na una gran forç;a i ens permet tenir un producte ú;nic al mercat. Tots aquests factors só;n la gran forç;a de labutxaca, é;s un segell editorial que juga La Champions.
-Ara el segell cumpleix tres anys, com valoreu el seu comportament comercial?
labutxaca ha tingut un creixement espectacular des del seu naixement. Abans d’aquest, ningú; havia fet un projecte de butxaca en català; tan transverssal i aglutinador. Despré;s de 3 anys al mercat, els llibreters ens estan donant una gran acollida.
-Quina quota de mercat teniu?
Al llarg d’aquests tres anys l’hem anat ampliant molt i hem passat de tenir una quota de mercat residual a tenir prop d’una cinquena part del mercat català;.
-Quines só;n les claus de l’è;xit?
D’una banda, la bona qualitat del producte, els llibres estan molt ben editats, hi ha una gran qualitat de tí;tols i una bona programació;. D’altra banda, un factor clau de l’è;xit é;s que hi havia un pú;blic potencial que estava segrestat pel castellà;. HI havia gent que nomé;s comprava llibres de butxaca en castellà; perquè; no en trobava en català;. Hi havia un espai de mercat molt important i ara estem ofertant els mateixos tí;tols, als mateixos preus del castellà;. El millor de labutxaca, per resumir, é;s la seva transversalitat, el bon producte, el bon preu i la possibilitat de sortir contemporà;niament al castellà;.
-A quins punts de venta funciona millor labutxaca?
Funciona bé; a tot arreu. Arribem a mé;s de 2.000 punts de venta tant directes com indirectes i a tots aquests llocs funciona molt bé;. I d’aquests punts de venta n’hi ha alguns que no só;n gens tradicionals. labutxaca ens permet arribar a punts de venta molt diferents com só;n els supermercats o els hipermercats. En aquests llocs, on fa uns anys era impensable trobar-hi llibres, els de labutxaca estan funcionant molt bé;.
-Ara ve l’estiu, una temporada ideal per aquests llibres?
I tant. L’estiu é;s una de les millors è;poques per a labutxaca, però; no nomé;s el mes d’agost, funciona molt bé; al llarg dels mesos de juny, juliol i agost, com també; ho fa durant l’è;poca de Nadal i de Sant Jordi. 
-Suposo que la crisi ha afavorit les vendes de labutxaca. 
Sí;, la crisi ha fet augmentar la venta d’aquests llibres perquè; la gent no deixa de comprar llibres ni de regalar-ne però; si es pot estalviar uns quant euros, ho fa.

Entrevista a Rafael Luna. Llibreter de l’Fnac Illa

tgutierrez@grup62.com — Mon, 31 May 2010 00:00:00 +0200

-Quin tipu de llibres es vé;nen mé;s en grans superfí;cies com la llibreria de l’FNAC?
Al ser una gran superfí;cie, el pú;blic que ve a comprar té; molta tendè;ncia cap al best-seller, tot i que nosaltres intentem destacar també; altres llibres, obres de les que potser no se’n parla tant però; que poden agradar molt al lector de best-sellers.
-La gent ve aquí; tenint molt clar el què; vol?
Hi ha una part del pú;blic que entra a l’FNAC perquè; vol un llibre que ha vist per la televisió; o al diari i ja està;. É;s gent amb les coses molt clares i un objectiu concret. Però; també; hi ha altres tipologies de pú;blic: una part important é;s gent que entra a l’FNAC per buscar una pel·;lí;cula, un reproductor de DVD o un ordinador i acaba passejant per la zona de llibres i una altra part é;s el pú;blic fidel, els clients fixos que vé;nen a buscar consells o xerrar una estona amb el llibreter.
-Es pot mantenir la figura del llibreter en una gran superfí;cie?
Sí;, nosaltres ho intentem. É;s la part mé;s maca de la nostra feina, la que mé;s ens agrada. De fet, no nomé;s ho fem amb els nostres clients mé;s fidels, als qui ja coneixem. També; intentem aconsellar a les persones que vé;nen amb les idees molt clares, si els hi ve de gust, els hi donem idees, fem suggerè;ncies. El què; mé;s m’agrada é;s quan el client torna per donar-te les grà;cies pel llibre que li vas recomanar i a partir d’aquell dia confia plenament amb tu. É;s la part mé;s bonica del què; fem els llibreters.
-Com valores, com a llibreter, l’evolució; de labutxaca, des dels seu naixement ara fa tres anys fins a l’actualitat?
Jo veig al segell molt bé;. Crec que desde labutxaca s’està; fent una gran tasca, que abans no feia ningú;, i que els permet treure molts tí;tols al mercat que van des de les novetats en català; o en literatura estrangera fins a la recuperació; dels fons editorial, que tenen molta sortida al mercat. Nosaltres hem notat molt la diferè;ncia, quan no hi havia labutxaca hi havia una gran part del pú;blic que estava “orfe”, que demanaven llibres en català; que ja no es trobaven i ara aquest segell ha donat resposta a tota aquesta gent. Notem que el pú;blic està; molt satisfet.
-I a part de satisfet, creus que el pú;blic ja té; la idea de segell editorial amb labutxaca?
Sí;, i tant. El pú;blic reconeix el segell perquè; han vist que en tres anys s’ha fet una tasca molt important de recuperar autors catalans i internacionals i de publicar novetats a preus assequibles i en edicions cuidades, i això; s’agraeï;x. A mé;s, no hi ha competè;ncia en català;.
-Com tracteu labutxaca en el vostre punt de venta?
Nosaltres tenim la polí;tica de destacar molt els llibres en català; i labutxaca entra dins d’aquesta idea. Sempre intentem que els llibres es vegin molt bé; i quan es fa una campanya de marqueting important encara ho destaquem mé;s a nivell de tota la llibreria.
-Quins só;n els llibres del segell que es vé;nen millor?
En català; hi ha quatre llibres que funcionen molt bé;: Pa Negre</a>, de l’Emili Teixidor; Viatges i flors</a>, de Mercè; Rodoreda i dos d’en Josep Pla, La Costa Brava</a> i El Quadern Gris</a>. Pel que fa a autors estrangers, els tres que funcionen millors só;n Federico Moccia</a>, Haruki Murakami</a> i ú;ltimament, John Irving</a>, que s’està; venent molt.