Teresa Solana | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Autores del Grupo: autor [Edicions Grup 62]

Teresa Solana

1.  |  imprimir

© Peter Bush

Libros

2 Comentarios

1. 01. Enric Leira Almirall ( Lector )

   Em sembla un debat absurd, ja que mai s'ha de tenir fe cegue en res. La meva experiència em diu que tot pot ser vàlid, però no "urbi et orbe". O sigui, la medicina tradicional està molt bé per la majoria de malalties, però n'hi ha algunes que es combaten millor amb medicines alternatives. En el meu cas les he usat amb gran èxit per a dues malalties molt emprenyadores. La migranya i les morenes. Per la migranya, contra la que la medicina tradicional no hi trobava remei, me la va curar l'acupuntura, feta per una metgessa a qui conec des de nens. Mai he tornat a terni mal de cap i fa uns 20 anys que me la va curar. Cla pensar que fins llavors tenia uns atacs quasi bé diaris i violentíssims que m'obligaven a tancar-me en una habitació a les fosques fins que s'aliviava, prenent moltes aspirines, amb el perill pel meu estòmac. Les morenes, una altra malaltia contra la que es va estrellar la medicina tradicioinal, he usat, i encara uso, la homeopatia. Una boleta diària i no pateixo cap molestia. Me les deixo de prendre 15 dies i ja no em puc seure del mal que em fan. Per tant, nes hem d'alegrar dels grans avenço0s de la medicina tradicional en els darrers lustres, però no podem menysprear les medicines alternatives per a casos en els que falla la trqadicional, que n'hi han.

   Publicado: 20 de Febrero de 2012

2. 02. Jordi Buïl Maurici ( Lector )

   Srs. d'Editorial 62: Us agrairia que féssiu arribar a l'autora Teresa Solana les ratlles que segueixen. Mercès. En aquest llibre de "L'Hora Zen", pel que diuen, sembla que deixeu força malparades les medicines dites alternatives. I tan malparades les hi deveu deixar, que ahir, arran de la lectura que acabava de fer-ne, en Matthew Tree treia un article a l'Avui acabant-s'hi d'abonar, especialment amb l'homeopatia. He llegit dos llibres vostres en què els personatges principals són dos germans que fan de detectius sense ser-ho, i us en dono les gràcies, perquè m'ho heu fet passar beníssim. Aquest darrer llibre vostre, però, ja us ho he dit, no l'he pas llegit. Però, tot i això, pel que me n'arriba, ja en discrepo. No sé si us en heu adonat, però en el nostre món hi ha un munt de "guerres" enceses que, si no t'hi fixes, no les veus. Però hi són. Són "guerres" mediàtiques de desprestigi del contrari. Una d'aquestes "guerres" és la que fan, suposo que empreses farmacèutiques i altres interessos, a les medicines alternatives. Consisteixen, pel que n'he vist, en articles que, com una gota malaia, van apareixent a la premsa raonant la manca de garanties científiques d'aquestes medicines, o bé, simplement --amb males arts--, fent-les quedar com un drap brut. Em sabria greu que vós, o en Matthew Tree, fóssiu col.laboradors conscients d'aquesta "guerra". Com que, en principi, no us en considero pas col.laboradors, us faig arribar l'article d'en Matthew Tree esmentat damunt i la resposta que li he enviat, on raono per què defenso aquestes medicines. Espero que us faci servei. Atentament, Jordi Buïl L'endemà del dissabte 13/11/11 02:00-- MATTHEW TREE El Punt-Avui Cremades. A finals de l'any passat, segons la revista mèdica Endoscopy, una dona de 47 anys va ingressar en una clínica nord-americana amb un “dolor rectal intens”. Se l’hi va tractar amb els medicaments corresponents i al cap d'una setmana llarga de defecacions martiritzadores, va poder tornar a la vida normal. La dona s'havia administrat un ènema de cafè, un remei per a fetges “bruts” recomanat, sempre segons Endoscopy, per cada vegada més metges de medicina alternativa, que, pel que es veu, no expliquen pas als seus pacients que cal esperar fins que el cafè es refredi, perquè si s'aboquen una tassa fumejant de Nespresso a l'anus, se'l cremaran. Casos com el de la dona esmentada són proves fefaents, això sí, de la fe immensa que tanta gent té en la medicina dita natural. Assassinats. Una fe que l'octubre passat, tal com va informar aquest diari, va tenir conseqüències mortals per a un nen italià de tres anys. Entestats a fer servir només remeis homeopàtics, Marcello i Giovanna Monsellato van permetre que el seu fill morís d'una pneumònia bronquial. L'última cosa que li van donar abans de trucar a una ambulància va ser una tassa de te de fonoll, que encara devia estar paint mentre s'acostava la Parca. (Només cal posar les paraules death i homeopathy a Google per a descobrir que cada any, arreu del món, hi ha desenes de nens que moren perquè els seus progenitors es neguen a tractar-los amb fàrmacs convencionals.) Proves. Fa massa temps que l'homeopatia i altres fraus mèdics gaudeixen d'una impunitat extraordinària, a Catalunya i arreu. Vinga detenir africans que venen bosses de marca falses, però ningú, que jo sàpiga, ha estat arrestat per vendre píndoles de sucre –a preus desorbitats– com a medicines. Una enganyifa exposada amb un entusiasme deliciós a l'última novel•la de la Teresa Solana, L'hora zen, que culmina amb l'assassinat del director d'un centre de medicina natural. Entre els molts punts d'inflexió de la trama, s'hi ha colat força informació sobre la pseudociència en general i l'homeopatia en particular. Una lectura molt recomanada, sobretot a aquells lectors que o bé persisteixen a péixer els seus fills amb medicaments lliures d'ingredients actius, o bé encara no han entès, posem per cas, que el cafè s'ha de prendre exclusivament per la via oral. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ --resposta meva: Quatre coses a dir sobre les opinions d'en Matthew Tree sobre l'homeopatia, que, si més no en part, exposa en aquest article: Sembla que, segons ell, només és discutible la fe de les persones que en tenen en l'homeopatia. Però s'oblida de considerar que, llavors, si hem de ser equànims, també hauríem de discutir la fe de les persones que en tenen en la medicina oficial (o alopatia). Si em respongués que ell, per exemple, no hi té pas fe, en l'alopatia, sinó experiència pròpia de la seva eficàcia, jo li podria dir, com a pacient de temps de metges que ens recepten o han receptat productes homeopàtics a mi i a la meva família, que també és el meu cas, que no és pas fe, el que hi tinc, sinó experiència de la seva eficàcia. I si afegís que, a més, té constància de tot de casos en què l'homeopatia no ha funcionat, també podria jo afegir la quantitat de casos que sé en què l'alopatia tampoc no ha funcionat. Afegeix que "només cal posar les paraules death i homeopathy a Google per a descobrir que cada any, arreu del món, hi ha desenes de nens que moren perquè els seus progenitors es neguen a tractar-los amb fàrmacs convencionals". També podríem provar de posar-hi les paraules "death" i "alopathy". A veure què surt. Jo no ho he pas provat. El que sí tinc comprovat, però, és que en diferents mitjans d'informació, de tant en tant, hi van sortint articles en contra de l'homeopatia, sovint de metges o científics. Aquests articles solen basar-se en el convenciment que els coneixements científics actuals són tots els que es poden arribar a tenir, és a dir, que avui dia --dit amb poques paraules-- ja ho sabem tot. Aquests articles em fan pensar en els qui retopaven Galileu basant-se en els coneixements de l'època. Caldria respondre'ls amb un "Eppur si muove!"

   Publicado: 14 de Noviembre de 2011