Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga

Pòrtic

«[Don Toni] acabava de comprendre que l'eternitat no s'aconsegueix venent l'ànima al Dimoni, sinó detenint el temps, fixant-lo. L'eternitat que ell desitjava (eternitat terrenal, perquè era massa pagà per a pensar en l'altra) se l'havia de crear ell mateix. Era tard per a repetir, però no per a recordar. Ja no necessitava dona Xima, sinó la seva imatge: les Memòries, el refugi de Bearn, una ploma, tinta i paper […] És tard per a repetir, no per a recordar… No em mouré d'aquí. Veig molt bé què he de fer.»

 

 

«El lector reviurà meravellat tot un petit "gran món" que li podrà semblar exòtic i és ben nostre: el dels nobles hisendats mallorquins de la segona meitat de la passada centúria [s. XIX], ja pel pendent de la seva decadència econòmica, amb les seves manies genealògiques i les seves extravagàncies, els seus ofegats "secrets de família" i els seus orgulls i ressentiments subtils: tot com un gran saló en penombra on mig s'endevinen lluïssors d'or vell i trepig de passos feutrés, però travessat per les fulguracions sobtades de les passions, ai, més pròpies de la humana flaquesa… Un petit gran món provincià, enfonsant-se en la ruïna i dominat per la vanitas vanitatum –i que, essent tot just d'ahir, avui ja ens sembla, més encara que difunt, fabulosament remot.»

Pròleg dels Editors de "El Club dels novel•listes", en la primera edició de Bearn l'any 1961.

«Vivia del futur i del passat. El present –em deia– no existeix, és un punt entre la il•lusió i l'enyorança! »

 

Llorenç Villalonga és una figura cabdal de la literatura catalana, massa poc llegit i caigut en l'oblit. Si bé Mort de dama ha resistit més el pas del temps i darrerament s'ha recuperat amb gran èxit als teatres del país, Bearn és més conceptual, culturalista i ple de referències intel•lectuals i filosòfiques no sempre fàcils de comprendre, de manera que és molt probable que el text quedi molt lluny dels joves lectors del segle XXI.

De fet, encara avui hi ha "misteris" per resoldre en l'obra de Villalonga, que ha estat estudiada profusament i debatuda en interessants discussions filològiques i literàries. És per això que l'aproximació que farem de Bearn serà prou àmplia i prou oberta perquè el lector més perspicaç hi aprofundeixi més i el més superficial en faci una lectura més intuïtiva que no pas crítica. Tanmateix, considerem que totes dues lectures són bones, perquè no tots els lectors escometen la lectura d'un llibre ni amb la mateixa capacitat d'anàlisi ni amb el mateix entusiasme.

Bearn és una gran novel•la amb un inici brillant que hauria d'ajudar els joves lectors a mantenir l'interès al llarg de les quasi tres-centes pàgines del text. És important, però, que a la prèvia treballem bé el mite fàustic (vegeu dins de Lecturanda, la guia didàctica del Faust, de Goethe) perquè és justament la dicotomia entre el Bé i del Mal (així com el sistema de dualitats o harmonia de contraris) el motiu principal a l'entorn del qual es mouen els personatges de la novel•la. N'hi ha més, és clar, però les referències al mite són constants i sense uns coneixements previs de Faust i el seu pacte amb Mefistòfil serà difícil que un lector jove entengui, amb un mínim de profunditat, el text de maduresa de Villalonga.

La guia que teniu tot seguit fa referència a l'edició de la butxaca REF i, és doncs, a partir d'aquesta edició que se citen les pàgines de la lectura. La finalitat d'aquesta guia és intentar que l'alumne no rebutgi frontalment una lectura complexa i allunyada de la seva realitat quotidiana com la que ofereix Bearn i amb una llengua dialectal que sovint l'obligarà a consultar el diccionari. Per això alguns dels exercicis són interactius o basats en el joc. Igualment, creiem que és important que coneguin el context històric i cultural de Llorenç Villalonga, la seva trajectòria literària, els seus contemporanis intel•lectuals i els moments convulsos que li van tocar de viure.

Tot i que els exercicis següents es poden fer individualment, recomanem que, en la mesura que sigui possible, s'organitzin grups per desenvolupar-los i que se sumin totes les aportacions. Així mateix, recomanem que la lectura no siguin uns deures per fer individualment cadascú a casa, sinó que se'ls suggereixi fer-ne un seguiment en comú i demanant-los comentaris cada "x" nombre de pàgines llegides. Fins i tot, si ho veieu possible, recomanem la figura d'un alumne-moderador que pot anar canviant a mesura que avança la lectura, traspassant així la responsabilitat del procés lector als alumnes.

Per fer tot això, proposem que per començar prepareu amb els alumnes un blog o un weblog per anar-hi abocant tota la informació que els alumnes recopilin. Un espai on també hi quedaran registrades les reflexions dels alumnes i que, des del primer dia ha d'estar en obert, és a dir, ser públic.

La plataforma de Lecturanda, o si feu servir cap altra plataforma, us pot ajudar a crear aquest blog o weblog. O si no, sempre podeu usar el programa en línia www.wordpress.com, que us permetrà combinar la senzillesa i el dinamisme dels blogs amb la creació bàsica de categories estàtiques d'informació com en una pàgina web.

Bona lectura!