Peu: Dedicatòria de Jesús Moncada (Del llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada. A cura de Mercè Biosca. Pagès Editors, 2011.)
Què us suggereix el títol? Us hi heu fixat que “Cafè” va en majúscules? Per què? Què hi acostuma a passar en un Cafè?
En un document que haureu de guardar pel final de la lectura, anoteu entre 10 i 15 paraules que us suggereixin el títol i la imatge de la coberta. També penseu en tot el que heu après de Moncada fins ara i intenteu imaginar quina mena de contes poden ser.
Jesús Moncada va establir un ordre d’aparició dels contes d’El Cafè de la Granota i cal pensar que tenia les seves raons per posar aquest i no pas un altre. Però això no vol dir que el lector decideixi proposar-ne un altre. Per què no?
En aquesta guia us proposem un ordre de lectura diferent al que proposa Moncada que podeu seguir o no. Els llibres de contes sovint, tenen la virtut que es poden llegir en qualsevol ordre.
Un nou ordre:
Un cop establert l’ordre, marqueu-vos un calendari. Els contes són molt curts i es llegeixen de pressa, però mireu de posar-vos d’acord i en tot cas llegiu per blocs de 3 o de 4 contes per setmana.
Aquesta llicència a saltar-se l’ordre dels contes, té l’objectiu de donar una certa llibertat als alumnes per tal que se sentin més independents a l’hora de llegir una lectura que ja d’entrada és obligatòria.
El conte de L’assassinat del Roger Ackroyd és hilarant, podria ser també un bon inici, però ens ha semblat posar-lo a l’equador de la lectura per animar a continuar. Els darrers contes són segurament els més durs.
Al final d’aquest bloc d’exercicis demanarem als alumnes que refacin aquest ordre.
Aquest és un ordre que hem fet després de llegir tot el llibre, però potser no el vols seguir. Si no t’agrada pots fer el teu propi recorregut o seguir el de l’autor que per alguna cosa el va posar.
Com diu Héctor Moret a la introducció del llibre que teniu a les mans (Educaula, 2012), els contes de Moncada es poden dividir en els que són soliloquis i els que són cròniques o informes.
Treballeu amb el o la responsable de llengua i literatura, què és un “soliloqui” i què són les “cròniques”.
Els següents fragments són o bé d’un conte escrit amb la tècnica del soliloqui o bé amb la de crònica. Para atenció i mira de distingir-los:
Analitzem el fragment per sintagmes:
“... la senyora Palmira d’Escarp i Tamariu, muller del manescal, voluminosa dama de piano a la saleta1, rosari vespertí2 afectades llangors3 aigua del Carme4 i xocolata amb melindros5”
Quanta informació ens dóna de tipus de personatge que és i tanmateix només utilitza l’adjectiu “voluminosa”; sense necessitat de donar més informació sobre els seus trets físics.
Peu: Sense títol
©Hereus de Jesús Moncada
Peu: Retrat
Fixa’t que amb poc menys de 3 línies, Moncada ens dóna un munt d’informació. Sabries descriure a una mestressa de casa burgesa, sense altres preocupacions que rebre la gent al saló i demostrar (amb un piano a la casa) que té una bona posició econòmica? Ho proves?
Voleu veure’n altres exemples? Busqueu la pàgina 91, a “Un enigma i set tricornis”, com descriu la “la dona del Ceferí”.
Exercici:
En aquests contes de Moncada trobarem piles de paraules que desconeixíem, algunes les entendrem sense haver-les vist mai i d’altres ni les haurem vist mai ni les entendrem. Però aquí hi ha la riquesa de la llengua. Per anar-nos-hi familiaritzant aquí tenim una bona sopa de lletres!
El vocabulari de Moncada és inabastable per això en aquest bloc treballarem molt les expressions, frases fetes i el lèxic en general.
Us proposem que amb les paraules més difícils que trobin es desafiïn entre ells, tot jugant en equips, amb qui coneix el significat de les paraules proposades.
Sabies que quan una paraula no s’ha vist mai costa més de trobar entre totes les altres?
Com dèiem a l’exercici anterior aquests contes de Moncada la riquesa lingüística quasi és un personatge, si no ens habituem serà molt difícil entendre alguns dels fragments, sobretot irònics, dels contes.
Descobrim ara com diríem en català més col·loquial aquestes expressions. Tingueu present que totes eren ben vigents fa només 50 anys i que ara només queden en el registre literari i en alguns pobles on encara podem trobar gent que els faci servir:
Com diríem en català col·loquial i avui aquestes expressions:
Encara que el meu nom no li vingui ara a l’esma, segur que em recorda Aquest vinga a rebre, no s’escaliva, no! Oi que es veu de caminet que això no pot anar bé? Si li expliqués la sang que m’ha costat aprendre a pregonar, es quedaria esgarrifat Mentrestant l’edifici se n’anava en sucs Però no em dol la feina, no vaig treballar pel dimoni. No em queda altre déu que acceptar la solució que em proposen No sigui que per desgana, després, em quedi de soldat de peu. | Que es veu d’una hora lluny, que es veia a venir Que el meu nom no li vingui al cap, a la memòria Que no em sap greu haver fet treballat Que aquest no escarmenta Que no em queda més remei, no em queda una altra solució |
Llegeix:
«Tots els papers de Moncada, tots, ens parlen del Riu i de la gent del Riu, llaüters i calafats, i de les mines de carbó i els seus rostres ennegrits, i d’una vila i d’una manera de viure desapareguda, un fràgil laberint de cendra que el vent esgarrapa i, engruna rere engruna, se’ns enduu de la memòria.» Albert Roig
Però Moncada parla de molts altres temes. Aquests són el rerefons de totes les històries però a cada conte hi ha temes diferents i actituds humanes diferents. No ens quedem a la superfície!
A mesura que aneu llegint els contes, aneu analitzant què és del què parla.
Per exemple: a “Paraules dalt d’un oliver”, podríem dir que “parlar d’un lladre del mateix poble que roba les olives al veí” però dient això ens quedaríem a la superfície. Vegem-ho:
Seria recomanable, al final de la lectura, concloure l'activitat comparant les visions dels alumnes en cada cas. Això enriquirà l’exercici perquè no tots hauran arribat a les mateixes conclusions.
Per fer els mapes conceptuals us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Per fer els mapes conceptuals us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Tornem-hi: familiaritzem-nos amb el vocabulari d’aquest gran escriptor, que va recuperar de manera brillant un lèxic i unes expressions que s’estaven perdent.
En alguns d’aquests fragments surten altres expressions i altres paraules que és possible que no coneguin. Les podeu treballar en veu alta a classe.
Sobre la llengua de Mequinensa hi ha un llibre d’Héctor Moret: Sobre la llengua de Mequinensa (Calaceit, 1996), que us pot servir i que algunes de les pàgines es troben al portal de Google Books. Us deixem aquí l’enllaç encara que és un enllaç poc fiable.
Moltes de les paraules que utilitza Jesús Moncada són de la zona de Mequinensa i no es troben en els diccionaris normatius. Per tant, heu de posar una mica de la vostra imaginació de què pot voler dir.
A vegades, alguns dels mots els trobareu recollits al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll.
Ara bé, hi havia coses que ja es deien en temps de Moncada! Vés a la pàgina 108 i busca una expressió que avui dia diem constantment! Qui no et diu que algun dia alguna d’aquestes expressions no les direm, com ara: “Ets un palatreca, nano, calla una estona!”
Mentre aneu llegint, aneu buscant paraules que us agradaria dir, en una conversa, avui dia, com ara “anar mau” o “ets un rascanyós” i que considereu recuperables. Després feu-ne un diàleg o algunes frases.
Us sonen tan estranyes després d’haver-les dit en veu alta tres vegades?
Una de les millors maneres d’aprendre el vocabulari és fent-lo servir. Podeu fer el joc que durant uns dies a classe només es parla a l’estil de Moncada, i per cada paraula que posin bé en un context cotidià, un punt. Aneu sumant tots els punts i al final de la lectura, feu petit regal simbòlic al proper filòleg de l’escola!
No has trobat l’expressió? Doncs, diu: “Quina passada, xiquet!”.
Jesús Moncada era molt primmirat amb la puntuació i arriba a escriure frases ben llargues sense ni un punt i sense que el lector es perdi ni un instant! T’hi has fixat? Obre una pàgina a l’atzar, busca qualsevol frase i comprova quantes línies té!
Ara et proposem que puntuïs uns quants textos de Moncada. Tingues en compte que en aquests paràgrafs no hi ha ni un sol punt!
a) Omple els espais buits del fragment següent amb comes i només un punt i coma. Alerta, perquè hi ha tres espais blancs que no porten cap signe de puntuació!
b) Omple els buits del fragment següent amb comes, punts i coma, dos punts i guions. Compte, perquè hi ha tres espais blancs que no duen cap signe de puntuació!
c) Omple els espais en blanc del fragment següent amb comes, punts i coma, dos punts i guions. Vigila, perquè hi ha dos espais blancs que no han de dur cap signe de puntuació!
I ara que ja teniu una mica la mà trencada puntuant, desafieu-vos entre vosaltres a veure quin company fa la frase més llarga i amb sentit sense posar-hi un sol punt!
Aquest exercici també el podeu fer com si fos un dictat, però sense donar cap indicació de punts i comes. Per fer-ho, us recomanem que feu una primera lectura seguida en veu alta del text, una a poc a poc, bo i dictant el text, i una tercera com la primera, perquè l’alumne pari atenció en on us pareu i en on respireu cada vegada que hi ha un signe de puntuació.
Heu jugat mai a la frase maleïda? Un alumne comença una frase i el següent la continua fins que tota la classe hi ha afegit la seva. Recordeu que, a cada torn, el jugador ha de dir sencera tota frase que ja tingueu. Si algú es perd, s’anul·la la frase i es torna a començar pel jugador a qui tocava el torn.