El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada

Durant la lectura

Comencem a llegir

Peu: Dedicatòria de Jesús Moncada (Del llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada. A cura de Mercè Biosca. Pagès Editors, 2011.)

Què us suggereix el títol? Us hi heu fixat que “Cafè” va en majúscules? Per què? Què hi acostuma a passar en un Cafè?

En un document que haureu de guardar pel final de la lectura, anoteu entre 10 i 15 paraules que us suggereixin el títol i la imatge de la coberta. També penseu en tot el que heu après de Moncada fins ara i intenteu imaginar quina mena de contes poden ser.

L’ordre de la lectura

Jesús Moncada va establir un ordre d’aparició dels contes d’El Cafè de la Granota i cal pensar que tenia les seves raons per posar aquest i no pas un altre. Però això no vol dir que el lector decideixi proposar-ne un altre. Per què no?
En aquesta guia us proposem un ordre de lectura diferent al que proposa Moncada que podeu seguir o no. Els llibres de contes sovint, tenen la virtut que es poden llegir en qualsevol ordre.

Un nou ordre:

  1. Un barril de sabó moll
  2. Futbol de ribera
  3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
  4. Un enigma i set tricornis
  5. Informe provisional sobre la correguda d’Elies
  6. L’assassinat del Roger Ackroyd
  7. Paraules des d’un oliver
  8. Amarga reflexió sobre un manat de cebes
  9. Els delfins
  10. Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues
  11. Preludi de traspàs
  12. La Plaga de la Ribera
  13. Amor fatal en decúbit supí
  14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

Un cop establert l’ordre, marqueu-vos un calendari. Els contes són molt curts i es llegeixen de pressa, però mireu de posar-vos d’acord i en tot cas llegiu per blocs de 3 o de 4 contes per setmana.

Aquesta llicència a saltar-se l’ordre dels contes, té l’objectiu de donar una certa llibertat als alumnes per tal que se sentin més independents a l’hora de llegir una lectura que ja d’entrada és obligatòria.
El conte de L’assassinat del Roger Ackroyd és hilarant, podria ser també un bon inici, però ens ha semblat posar-lo a l’equador de la lectura per animar a continuar. Els darrers contes són segurament els més durs.
Al final d’aquest bloc d’exercicis demanarem als alumnes que refacin aquest ordre.

Aquest és un ordre que hem fet després de llegir tot el llibre, però potser no el vols seguir. Si no t’agrada pots fer el teu propi recorregut o seguir el de l’autor que per alguna cosa el va posar.

El cronista de Moncada

Com diu Héctor Moret a la introducció del llibre que teniu a les mans (Educaula, 2012), els contes de Moncada es poden dividir en els que són soliloquis i els que són cròniques o informes.

Treballeu amb el o la responsable de llengua i literatura, què és un “soliloqui” i què són les “cròniques”.

  1. Quin és l’origen de les cròniques? Quina va ser la primera civilització que nosaltres sapiguem que ens explicaven ja les seves guerres i batalles?
  2. I un soliloqui, en quins casos creieu que és útil literàriament fer-ne servir un?

Els següents fragments són o bé d’un conte escrit amb la tècnica del soliloqui o bé amb la de crònica. Para atenció i mira de distingir-los:

  • 1. «A l’hora en punt, minuts després que Ladislau Saboga obtingués la fotografia que Praxedes, el propietari del Cafè de la Granota, havia d’emmarcar i penjar més endavant en el seu establiment com a record del cas, l’àrbitre donà amb un xiulet l’ordre de començar el partit.»
  • 2. «Encara que el meu nom no li vingui ara mateix a l’esma, segur que em coneix de vista. Faci una mica de memòria: ¿recorda la vegada que vostè −qui, si no− va espantar la mula de l’oncle Sapera al pas de la barca de la vila, i fa fer que la bèstia clavés una guitza esgarrifosa a Tomàs de Veriu...?»
  • 3. «–Parles com un ministre, Sebastià!
    −Aleshores, fotuda!
    En desfer-se l’embolic, després del sarau, el joc va continuar, però els nostres ja havien tancat files davant la porteria local i neutralitzaren l’amenaça, encara que amb penes i treballs. Tanmateix els espectadors van sospirar, alleugerits: l’àrbitre pirata (...) havia reaparegut sense deixar-se acovardir per les forces de l’ordre...»
  • 4. «Després d’haver llegit aquestes ratlles, vostè es deu dir: “Molt bé; ¿però per què m’escriu el Jeroni?” Doncs, miri: feia molt de temps que es parlava de derruir la Casa de la Vila i construir-ne una de nova; però, ja sap vostè què passa, sempre es deixava per a més endavant; si érem a l’estiu perquè feia calor, si érem a l’hivern perquè feia fred i, mentrestant, l’edifici se n’anava en sucs.»
  • «La segona parada fou a l’escalinata de l’església, al recte del Cafè del Centre, els llums del qual ja eren apagats. Allí, la Lloca va seure un moment, abans de prosseguir la marxa i el monòleg.
    −Sí, Horaci, sí, estaria millor a la presó. Perquè tu ja saps què passa. Estic desesperat. Cada cop que surto d ela caserna, més blau que una albergínia, ja que, tant si callo com si parlo (i parlo sempre) em foten llenya per aquest món i l’altre, comença l’altra funció...»
  • «Segons que consta en el capítol vuitè de la tercera part del diari inèdit de l’Horaci Campells, obra única en el seu gènere −encara que només sigui perl motiu d’haver estat escrita, al llarg de quaranta anys, de cin a sis del matí, en un taulell d’apanar del forn de l’Heracli Planes− entre l’escena que el cronista acaba de narrar i l’instant que l’Horaci trobà Manuel la Lloca sota els porxos de l’Arrupit, van escolar-se un parell d’hores.»

Com “dibuixa” els personatges amb quatre pinzellades

Analitzem el fragment per sintagmes:

“... la senyora Palmira d’Escarp i Tamariu, muller del manescal, voluminosa dama de piano a la saleta1, rosari vespertí2 afectades llangors3 aigua del Carme4 i xocolata amb melindros5

Quanta informació ens dóna de tipus de personatge que és i tanmateix només utilitza l’adjectiu “voluminosa”; sense necessitat de donar més informació sobre els seus trets físics.

Peu: Sense títol
©Hereus de Jesús Moncada

Peu: Retrat

Fixa’t que amb poc menys de 3 línies, Moncada ens dóna un munt d’informació. Sabries descriure a una mestressa de casa burgesa, sense altres preocupacions que rebre la gent al saló i demostrar (amb un piano a la casa) que té una bona posició econòmica? Ho proves?

Voleu veure’n altres exemples? Busqueu la pàgina 91, a “Un enigma i set tricornis”, com descriu la “la dona del Ceferí”.

Exercici:

  1. A mesura que llegeixis, busca les altres poques descripcions de personatges que fa Moncada.
  2. Intenta imitar el seu estil. Et fem tres propostes de personatges però pots crear-ne un de teu. Per fer-ho fàcil buscarem algun arquetip:
    1. Una model amb molta ambició
    2. Un banquer a punt de jubilar-se
    3. Un esportista d’èlit en el seu millor moment

Per al ressopó... sopa de lletres

En aquests contes de Moncada trobarem piles de paraules que desconeixíem, algunes les entendrem sense haver-les vist mai i d’altres ni les haurem vist mai ni les entendrem. Però aquí hi ha la riquesa de la llengua. Per anar-nos-hi familiaritzant aquí tenim una bona sopa de lletres!

 

El vocabulari de Moncada és inabastable per això en aquest bloc treballarem molt les expressions, frases fetes i el lèxic en general.
Us proposem que amb les paraules més difícils que trobin es desafiïn entre ells, tot jugant en equips, amb qui coneix el significat de les paraules proposades.
Sabies que quan una paraula no s’ha vist mai costa més de trobar entre totes les altres?

Frases fetes

Com dèiem a l’exercici anterior aquests contes de Moncada la riquesa lingüística quasi és un personatge, si no ens habituem serà molt difícil entendre alguns dels fragments, sobretot irònics, dels contes.

Descobrim ara com diríem en català més col·loquial aquestes expressions. Tingueu present que totes eren ben vigents fa només 50 anys i que ara només queden en el registre literari i en alguns pobles on encara podem trobar gent que els faci servir:

Com diríem en català col·loquial i avui aquestes expressions:

 

Encara que el meu nom no li vingui ara a l’esma, segur que em recorda
Aquest vinga a rebre, no s’escaliva, no!
Oi que es veu de caminet que això no pot anar bé?
Si li expliqués la sang que m’ha costat aprendre a pregonar, es quedaria esgarrifat
Mentrestant l’edifici se n’anava en sucs
Però no em dol la feina, no vaig treballar pel dimoni.
No em queda altre déu que acceptar la solució que em proposen
No sigui que per desgana, després, em quedi de soldat de peu.
Que es veu d’una hora lluny, que es veia a venir
Que l’edifici quedava en no res.
Que el meu nom no li vingui al cap, a la memòria
Que li ha costat molt d’esforç.
Que no vull quedar soldat ras.
Que no em sap greu haver fet treballat
Que aquest no escarmenta
Que no em queda més remei, no em queda una altra solució

 

De què parla Jesús Moncada a les seves obres

Llegeix:

«Tots els papers de Moncada, tots, ens parlen del Riu i de la gent del Riu, llaüters i calafats, i de les mines de carbó i els seus rostres ennegrits, i d’una vila i d’una manera de viure desapareguda, un fràgil laberint de cendra que el vent esgarrapa i, engruna rere engruna, se’ns enduu de la memòria.» Albert Roig

Però Moncada parla de molts altres temes. Aquests són el rerefons de totes les històries però a cada conte hi ha temes diferents i actituds humanes diferents. No ens quedem a la superfície!

A mesura que aneu llegint els contes, aneu analitzant què és del què parla.

Per exemple: a “Paraules dalt d’un oliver”, podríem dir que “parlar d’un lladre del mateix poble que roba les olives al veí” però dient això ens quedaríem a la superfície. Vegem-ho:

Seria recomanable, al final de la lectura, concloure l'activitat comparant les visions dels alumnes en cada cas. Això enriquirà l’exercici perquè no tots hauran arribat a les mateixes conclusions.
Per fer els mapes conceptuals us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.

Per fer els mapes conceptuals us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.

Fet amb més paraules

Tornem-hi: familiaritzem-nos amb el vocabulari d’aquest gran escriptor, que va recuperar de manera brillant un lèxic i unes expressions que s’estaven perdent.

  • 1. «El paviment, empastifat de sabó, feia una pudor de lleixiu que destalentava.»
  • 2. «Que on anava amb aquelles endergues, que si m’havien pres el pès, que si ella no volia un criminal a casa...»
  • 3. « La nostra casa és una closca d’ou i no es pot fer vostè una idea de com va quedar enfarfegada amb aquelles andròmines!»
  • 4. «...i guaita que el capellà va permetre que anés la música a l’enterrament d’aquella escanya-rals, perquè es veu que havia deixat al testament un bon feix de bitllets per pagar una imatge... »
  • 5. «No caldria dir que la notícia ens va caure com una maçolada i ens deixà amoïnadets a més no poder.»
  • 6. Aquesta dona meva és d’allò que no hi ha, té el cap més dur que un codís.»
  • 7. «...si deixem de banda els Garrigues del carrer Major i els de la plaça de la Carpa que, vagi a escatir per quins set sous, sempre ens fan la guitza...]»
  • 8. «Però vaig callar. I tampoc no vaig tartir quan no em quedà altre déu que demanar feina de minaire, l’endemà de la inauguració del pont.»
  • 9. «Tan aviat guaita la tia Ramona, que no es belluga mai de la capçalera del llit, com afitora la meva mare, la tia Teresa a qualsevol de les parentes i veïnes que acudeixen a vetllar-la... »
  • 10. «El senyor Honorat, l’apotecari (...) li va escalfar el llit manta vegada i la coneix pam a pam, assegura −quan té la nit de rom i melangies, ja que, si no va mau, no bada boca−, que la tia Ramona recorda fins i tot els records dels altres.»
  • 11.«−És el qeu passa si un ix de nit i sense brúixola −engegà Carmel de Soses, palatreca sinuós i embrollaire de mena, abans d’encetar una disquisició complexa i acolorida sobre els perills nocturns de la vila...»
  • 12. «El sol, esmorteït per bromalles blavoses, descendia cap a l’horitzó i tintava amb sangs aigualides els turons que encerclaven la plana.»
  • 13.«...li vingueren basques i es desmaià d’horror durant el procés , en recordar els esdeveniments...»
  • 14. «¿Com havia pogut caure tan avall? ¿Com havia permès que aquella assumpte se l’embegués fins a xuclar-li l’esma? »
  • 15. «...i el cronista empra aquestes suggestives paraules només per provar d’enllepolir els lectors forasters, ja que amb els seus paisans no té res a pelar...»

En alguns d’aquests fragments surten altres expressions i altres paraules que és possible que no coneguin. Les podeu treballar en veu alta a classe.
Sobre la llengua de Mequinensa hi ha un llibre d’Héctor Moret: Sobre la llengua de Mequinensa (Calaceit, 1996), que us pot servir i que algunes de les pàgines es troben al portal de Google Books. Us deixem aquí l’enllaç encara que és un enllaç poc fiable.

Moltes de les paraules que utilitza Jesús Moncada són de la zona de Mequinensa i no es troben en els diccionaris normatius. Per tant, heu de posar una mica de la vostra imaginació de què pot voler dir.
A vegades, alguns dels mots els trobareu recollits al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll.

Sorpreses de la llengua!

Ara bé, hi havia coses que ja es deien en temps de Moncada! Vés a la pàgina 108 i busca una expressió que avui dia diem constantment! Qui no et diu que algun dia alguna d’aquestes expressions no les direm, com ara: “Ets un palatreca, nano, calla una estona!”

Mentre aneu llegint, aneu buscant paraules que us agradaria dir, en una conversa, avui dia, com ara “anar mau” o “ets un rascanyós” i que considereu recuperables. Després feu-ne un diàleg o algunes frases.

Us sonen tan estranyes després d’haver-les dit en veu alta tres vegades?

Una de les millors maneres d’aprendre el vocabulari és fent-lo servir. Podeu fer el joc que durant uns dies a classe només es parla a l’estil de Moncada, i per cada paraula que posin bé en un context cotidià, un punt. Aneu sumant tots els punts i al final de la lectura, feu petit regal simbòlic al proper filòleg de l’escola!

No has trobat l’expressió? Doncs, diu: “Quina passada, xiquet!”.

La puntuació de Moncada!

Jesús Moncada era molt primmirat amb la puntuació i arriba a escriure frases ben llargues sense ni un punt i sense que el lector es perdi ni un instant! T’hi has fixat? Obre una pàgina a l’atzar, busca qualsevol frase i comprova quantes línies té!

Ara et proposem que puntuïs uns quants textos de Moncada. Tingues en compte que en aquests paràgrafs no hi ha ni un sol punt!

a) Omple els espais buits del fragment següent amb comes i només un punt i coma. Alerta, perquè hi ha tres espais blancs que no porten cap signe de puntuació!

«Fins llavors _ els partits de futbol _ s’havien celebrat a l’era situada a la banda dreta de l’Ebre _ al recte de la vila _ prop de la riba on els calafats _ entre fums i pudors de quitrà _ reparaven llaüts i pontones _ l’afecció _ però _ una afecció abnegada _ lleial i sorollosa _ feia temps que reclamava un lloc més adient i _ per tant _ la pensada de construir el camp a l’hort del Ramon va ser rebuda amb brams d’entusiasme _ per l’assemblea de socis _ embotida al bar Esport _ per votar la proposta.»

b) Omple els buits del fragment següent amb comes, punts i coma, dos punts i guions. Compte, perquè hi ha tres espais blancs que no duen cap signe de puntuació!

«Ara bé _ les anotacions del diari referides en aquest espai de temps no permeten endevinar _ fenomen rar _ en unes pàgines d’una escrupolositat gairebé exasperant _ els dramàtics esdeveniments que _ succeïen mentrestant a la població _ ben al contrari _ de la seva lectura només es trasllueix una imatge ensucrada i _ tòpica de la vila en repòs _ carrers sense ningú _ el nyagol d’algun gos _ una brisa ensonyada xiuxiuant entre les drisses i els arbres dels llaüts amarrats als molls _ la lluna _ fredolica _ tremolant en la lluentor negra de l’aiguabarreig del Segre i l’Ebre _ etcètera _ etcètera.»

c) Omple els espais en blanc del fragment següent amb comes, punts i coma, dos punts i guions. Vigila, perquè hi ha dos espais blancs que no han de dur cap signe de puntuació!

«Gairebé_ tot seguit d’haver gosat confessar-se la terrible_ estremidora_ espantosa i amarga verita_ el senyor Gervasi Fenolleda tornà a sentir fre_ i_ enmig de l’angoixa que se’l menjava vi_ en el seu cervell començà a obrir-se pas la idea_ més aviat pedestre_ gens adient amb el trasbals espiritual del moment_ que havia de vestir-se amb urgència_ si no volia convertir-se en _ una cosa encara més lamentable _ que un adúlter_ un adúlter amb pulmonia doble.»

I ara que ja teniu una mica la mà trencada puntuant, desafieu-vos entre vosaltres a veure quin company fa la frase més llarga i amb sentit sense posar-hi un sol punt!

Aquest exercici també el podeu fer com si fos un dictat, però sense donar cap indicació de punts i comes. Per fer-ho, us recomanem que feu una primera lectura seguida en veu alta del text, una a poc a poc, bo i dictant el text, i una tercera com la primera, perquè l’alumne pari atenció en on us pareu i en on respireu cada vegada que hi ha un signe de puntuació.

Heu jugat mai a la frase maleïda? Un alumne comença una frase i el següent la continua fins que tota la classe hi ha afegit la seva. Recordeu que, a cada torn, el jugador ha de dir sencera tota frase que ja tingueu. Si algú es perd, s’anul·la la frase i es torna a començar pel jugador a qui tocava el torn.