El Cafè de la Marina, Josep Maria de Sagarra
Durant la lectura
Llegim @ElCafèdelaMarina
Us recomanem d’establir un calendari de lectura per llegir l’obra. Decidiu el ritme que pot seguir tota la classe i quantes escenes llegireu per setmana.
Repartiu les seccions de El Cafè de la Marina en diferents grups. Dins de cada grup hi ha d’haver un «responsable lector» encarregat de coordinar la lectura da la manera següent:
- Parar atenció al vocabulari nou i definir els mots més difícils en un document col•laboratiu.
- Escriure, al mateix document col•laboratiu, un resum de les escenes que els pertoca.
- Fer un seguiment del ritme de lectura del grup i comprovar que tothom llegeix al mateix temps les escenes pactades.
El «responsable lector» permetrà als alumnes desenvolupar un rol actiu durant la lectura i l’estudi de l’obra. Cal establir, des del començament, quantes setmanes hi ha per llegir les escenes i comprovar que se segueix el calendari pactat.
Si obriu a Twitter un compte per a l’obra (@ElCafèdelaMarina, per exemple), tothom podrà compartir piular les impressions i els possibles dubtes que puguin tenir durant la lectura, i és una eina actual que pot motivar els estudiants. Recomanem d’esperar que ells resolguin sols les qüestions que sorgeixin al microbloc, i d’intervenir-hi només quan sigui estrictament necessari.
Per confeccionar el document col•laboratiu us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com Google Docs/Drive.
Si obriu a Twitter un compte per a la lectura de El Cafè de la Marina, podreu piular en temps real si us agrada o desagrada l’obra, explicar els vostres episodis favorits i tots els comentaris que se us acudeixin sobre el llibre!
Per fer el document col•laboratiu us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com Google Docs/Drive.
Tothom a escena!
En començar la lectura trobareu una llista de noms. A les obres de teatre és imprescindible que l’autor citi els personatges i que n’apunti trets identificatius, perquè dóna indicacions per al muntatge de la representació.
És a dir, que Sagarra mateix ha encetat la primera part de l’activitat. Ara vosaltres l’heu d’enllestir durant la lectura. Repartiu els noms dels personatges entre tota la classe, no hi fa res que es repeteixin i que més d’un alumne treballi amb el mateix.
Completeu el següent model d’arbre conceptual per apuntar les característiques que identifiquen els personatges de El Cafè de la Marina:
Conserveu els esquemes. En acabar la lectura poseu-los en comú i responeu aquestes preguntes:
- Evolucionen els personatges durant l’obra? Són versemblants?
- Quins reïxen i quins no? Per què?
Amb la informació que compartiu, elaboreu entre tots un esquema final de cada personatge.
Seria recomanable concloure l’activitat tot comparant les interpretacions que els alumnes aporten dels personatges, i analitzar les similituds i les diferències de les percepcions. Permetrà observar la caracterització i la dimensió dels personatges, i també el perspectivisme amb què els alumnes els interpreten.
Aquesta activitat, que en principi podria semblar banal, no ho és pas, sobretot quan llegim teatre. A partir dels esquemes mentals que els lectors creem, sorgeixen personatges amb matisos distintius importants. A les adaptacions teatrals o cinematogràfiques d’una mateixa obra, els personatges mai no són idèntics, sobretot pel que fa als trets físics. Podeu observar-ne un exemple en les dues versions audiovisuals de El Cafè de la Marina que incloem a l’activitat Lectura dramàtica, després de la lectura.
Per confeccionar els arbres conceptuals us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Ja que tenim @ElCafèdelaMarina en marxa, per què no penseu una o dues etiquetes (hashtags) per definir els protagonistes de l’obra i acompanyar les piulades que en feu? Per exemple: #fortalesa per a Caterina.
Per confeccionar els arbres conceptuals us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Fem-ne un croquis
Al diccionari teatral que heu confeccionat abans de la lectura, hi havia la paraula “acotació”. Recordeu que les acotacions són fragments textuals que indiquen breument què passa, on té lloc una acció o l’estat anímic d’un personatge. Serveixen perquè els directors i els actors se situïn també a l’hora d’interpretar.
Els narradors de les novel•les poden descriure la història, l’ambient, els personatges o els llocs amb tot luxe de detalls; en canvi, una obra dramàtica és diferent: d’una banda, ens trobem més sols, però d’una altra som més lliures per imaginar.
Croquis, Habitació a Arle, Vincent Van Gogh
Font: en.wikipedia.org
Croquis digital
Font: 3esotec.tublog.es/
Quan llegim peces teatrals, nosaltres ens hem de situar a l’espai dramàtic. Per això, si fem un croquis i l’emmarquem a l’escenari d’un teatre, no ens perdrem.
A mesura que llegiu, aneu prenent nota de les referències espacials indicades a les acotacions i als parlaments dels personatges. Com és el Cafè de la Marina? Gran o petit, té barra, quantes taulesté, veiem el mar per la finestra?
En parelles, dissenyeu el croquis del cafè amb els detalls que apunta l’autor, i els que vulgueu afegir-hi vosaltres també!
Al final de la lectura, recupereu els croquis de tots els alumnes per contrastar-los i fer una reflexió sobre les diverses interpretacions de l’espai que han sorgit a partir de les acotacions i del text. Aquesta diversitat de mirades és la que, en la pràctica teatral, distingeix les posades en escena que diferents directors fan d’una mateixa obra.
Per dissenyar el croquis us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara Word o Smallblueprinter.
Quan enllestiu els croquis, compareu-lo amb altres companys de classe: tothom interpreta les indicacions d’escena igual? Imagineu els personatges parlant a la mateixa taula? I les ampolles de vermut, on són? Els gots i els plats, a quina pica es renten?
Com imaginaríeu el Cafè de la Marina avui? I els seus visitants: en què s’assemblarien als de Sagarra i en què no?
Per dissenyar el croquis us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara Word o Smallblueprinter
On som?
Teniu bon sentit de l’orientació? Què faríeu si us perdéssiu en una ciutat, al mig del bosc o de camí per carretera i haguéssiu deixat el mòbil a casa o no tinguéssiu cap mapa?
Els navegants se saben orientar amb eines com la brúixola, el sextant o les cartes marines, però també a partir de senyals de la natura, del mar o del cel. L’orografia de la costa, les constel•lacions o la procedència del vent són els seus aliats.
Acabem de situar-nos a l’espai físic del Cafè, però posats a imaginar el que s’hi veia per la finestra…, on el situaríeu a la geografia catalana? Quin mapa del territori dibuixen les paraules dels personatges de El Cafè de la Marina? Portbou, Figueres, Llançà, Garriguella, Banyuls…
Pareu atenció durant la lectura i apunteu tots els noms que s’hi esmenten. Elaboreu en grup un mapa col•laboratiu amb els noms dels llocs i il•lustreu-lo amb imatges, citacions, parlaments dels personatges i els vostres comentaris.
Per confeccionar el mapa us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara GoogleMaps.
Descobriu el lloc on s’inspira l’acció de El Cafè de la Marina.
Sabíeu que orientar-se també pot ser un esport? Aquest web us ho explica.
Per confeccionar el mapa us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara GoogleMaps.
Sopa a la marinera
En aquest punt de la travessia... una sopa marinera per recuperar energia!
Quantes paraules hi ha que serveixen per preparar un bon àpat?
En blanc
Guaiteu: els personatges s’han quedat en blanc mentre feien el parlament. Tenim les paraules que necessiten, però cal trobar el buit que hi correspon. Feu d’apuntadors i els doneu un cop de mà?
2. RUFÍ: «No m’agrada fer el ___ .»
3. LUARD: «Però l’ ____ ! Què saben ells? Se’n _____ !»
4. CATERINA: «I tu, què? Quan t’embarques cap a _______ ?»
5. RAFEL: « _________ al cafè? Si en sobra _____ !.»
6. CLAUDI: «Veuràs com no els voldran fiar a la _____ .»
7. GRACIETA: «És el ____ , que està roncant la _____ .»
8. RUFÍ: «Ell?, tu diràs!, si té un grapat de _______ !»
9. LUARD: «Vénen _____ i s’arrapen a les _______ .»
10. LIBORI: «Ell no és dels ________ , també ________ .»
Si els alumnes no han afegit el mot “apuntador” al diccionari teatral, els ho podríeu suggerir. Es tracta d’un ofici pràcticament extingit als escenaris d’avui, però encara se’n troben, d’apuntadors, i ben prestigiosos. Jaume Tribó és el mestre apuntador del Liceu i viu la seva feina amb autèntica passió; ho explica aquí.
Per al vocabulari nou, podeu consultar aquests diccionaris en línia:
Diccionari de la llengua catalana
Diccionari català-valencià-balear
Les metàfores dels marins
Les figures retòriques sovint s’associen amb registres lingüístics poc habituals. Tanmateix les metàfores, els símbols, les paradoxes o les ironies ens acompanyen en el dia a dia, i més del que ens pensem!
Font: : Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i Museu Marítim de Barcelona
www.iefc.es i www.mmb.cat
A El Cafè de la Marina trobem l’ús popular i enginyós de les metàfores quotidianes. En boca dels personatges tant serveixen per increpar o descriure amb mirada burlesca i humor, com per fer al•lusió a les arts amatòries.
Sort amb la pesca, G. F. Watts
Font: http://commons.wikimedia.org
Resseguiu i apunteu les metàfores de l’obra en una graella col•laborativa com la següent:
Recomanem que distribuïu la tasca de rastreig metafòric entre els grups de responsables lectors segons vau establir a Llegim @ElCafèdelaMarina.
Per confeccionar la llista col•laborativa us recomanem equalsevol eina per treballar en xarxa, com Google Docs/Drive.
Proposeu als alumnes un desafiament de metàfores a classe, per tal de comprovar si, a més de reconèixer i entendre aquestes figures retòriques, les han assimilat fins al punt de ser capaços d’escriure una expressió metafòrica pròpia.
Ara que us trobeu entre metàfores com un peix a l’aigua... us atreviu amb un nou repte? Quan enllestiu l’activitat, escriviu una metàfora de collita pròpia i desafieu els vostres companys. Qui ha estat més inspirat i ha pescat la millor?
Si el nen de la pintura de Watts fos Cupido, quina metàfora representen el quadre i el seu títol? Qui és Cupido?
Per confeccionar la llista col•laborativa us recomanem qualsevol altra per treballar en xarxa, com Google Docs/Drive.
Se les empesca totes!
Arribats aquí, ja pocs secrets ha de guardar per a vosaltres el lèxic de El Cafè de la Marina. Us empesqueu totes aquestes paraules?
Un cop resolt l’exercici i, per mirar d’incorporar aquest vocabulari al lèxic dels alumnes, podeu organitzar una activitat a classe en què hagin de lletrejar les paraules sense mirar-les escrites en cap paper ni pantalla. Guanya qui en lletregi més sense equivocar-se.
Si no n’heu encertat prou a la primera, us recomanem que refresqueu la pàgina i hi torneu abans de mirar les solucions. Quan hàgiu acabat la lectura, podeu tornar a fer l’exercici per confirmar si heu après o no vocabulari nou.
Si us cal, consulteu aquests diccionaris en línia:
Diccionari de la llengua catalana
Diccionari català-valencià-balear
Un amor a cada port
L’amor desencadena moltes accions de El Cafè de la Marina. Els seus efectes mostren com són els protagonistes i com reaccionen també els que n’opinen i en xafardegen.
Font: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya
www.iefc.es
A aquestes alçades, en què gairebé heu acabat la lectura, segur que teniu una opinió formada sobre Libori, Caterina, Claudi, el senyor Bernat, Salvadora, Rufí, Rufina, Rosa o Rafel.
Definiu, amb tres adjectius, com són aquests personatges en relació amb l’amor i completeu una graella col•laborativa:
| Libori | Dalvadora | Caterina | Claudi | Rosa | Rafael | Sr.Bernat | Rufí | Rufina |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Recupereu els arbres conceptuals de l’activitat Tothom a escena! i contrasteu la informació. Quins són els trets que més es repeteixen? Per què?
Aquesta activitat és complementària amb Tothom a escena! Quan els alumnes contrastin les impressions dels personatges, que han sorgit a les diverses activitats, faran un exercici de comprensió lectora més profunda. A més, el contrast generarà una reflexió similar a la dels directors de teatre, cinema o televisió quan decideixen com representar, físicament i psicològica, els personatges d’una obra. D’entrada poden semblar detalls sense importància, però com veuríem ara un Harry Potter ros i sense ulleres?
Per confeccionar la graella col•laborativa us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com Google Docs/Drive.
Fins a quin punt és important determinar els detalls físics i psicològics dels personatges? Si fóssiu directors de cinema o de teatre, en quina mesura els visualitzaríeu? Un Harry Potter ros, amb cabells llargs i sense ulleres seria Harry Potter o Legolas de El senyor dels anells?
Per confeccionar la graella col•laborativa us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com Google Docs/Drive.