Grup62
Tapa dura sense s/cob(cartoné)
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Aire amb Cel de Fons

Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Nombre de pàgines: 128

Sinopsi de Aire amb Cel de Fons:

Inclou un epíleg amb una reflexió sobre el paper de la literatura en el món modern.
Combat de respirs,desmais del color,braços desfermats, adalt riallades de buitincolor, bufs dedesmatèria, aire ambcel de fons.
Tapa dura sense s/cob(cartoné)
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de Aire amb Cel de Fons

Miquel de Palol és autor de poesia, narrativa i assaig. Ha publicat entre altres els llibres de poemes Delta (1973), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002) i Aire amb Cel de Fons (2012). Com a narrador, les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006) i El Testament d’Alcestis (2009), els llibres de cont...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 23/02/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-293-2 | Codi: 171581 | Format: 13 x 17,5 cm. | Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné) | Col·lecció: OSSA MENOR

Blog

Avui és el Dia Mundial de la Poesia #piulempoesia

Nosaltres, avui ens sentim especialment feliços, perquè el gènere que ens acompanya en els grans moments de la vida pren tot el protagonisme. I com que ja sabeu que aquí, en aquest Nosaltresllegim, els grans moments passen molt sovint (no cal esperar un casament per llegir uns versos) no ens n’hem pogut estar de sumar-nos a aquest Dia Mundial de la Poesia.

Si encara no heu llegit el Quatre Paraules, el poema que en Narcís Comadira ha escrit per a l’ocasió, us el deixem sencer:

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

M’ha agradat aquest poema, i molt! Gairebé tant com el llibre de què jo us volia parlar avui: Aire amb cel de fons, d’en Miquel de Palol.  Us dic de debò que és un text d’aquells que paga la pena tenir, rellegir, deixar, perdre i tornar a comprar per tornar a prestar…

Hi ha de tot, en aquest llibre. Des de poemes humorístics (Balada del Reunit és una conyeta d’allò més divertida i àcida) fins a reflexions de país, del pas del temps, de natura (és Des de més Amunt el poema que regala, en el seu darrer vers, el títol del llibre a l’autor), de l’amor… Però m’estaré de triar-vos-en fragments, perquè el poeta diu, només començar:

Deia Ferreter en una entrevista que les úniques unitats consistents eren el poema i el conjunt de l’obra, i que llibres, parts del llibre i tota mena d’apartats no eren més que cortines i visillos que mes que portar res a la consideració de l’autor venien a ser ridícules marejades de perdiu, una regla que per cert ell no va seguir del tot.

Bé, doncs, si ho deia Ferrater i ho subscriu Palol, què he de fer jo? Res que no sigui callar i desitjar-vos un gran Dia!

Totes les opinions de Aire amb Cel de Fons

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir