Barcelona cau

En José Luis s’ha llegit Barcelona cau, una novel·la històrica que ha escrit en Valentí Puig sobre els últims dies de Barcelona a la Guerra Civil i, sobretot, les relacions i conflictes interns entre les faccions i moviments que s’enfrontaven a les tropes de Franco. No us la perdeu!

Barcelona cau, de Valentí Puig, és –segons la coberta- “una novel·la intel·ligent i salvatge sobre els tres últims dies de la guerra”. I sí, és un relat que explica els últims dies d’una Barcelona bombardejada, destruïda, destrossada i amb una població atemorida que fuig cap a les andanes del metro i els refugis antiaeris constantment.

El protagonista és en Víctor, un noi que acaba formant part de la Cinquena Columna i que, en la lluita fratricida del final de la Guerra Civil, es dedica a lluitar contra trotskistes i anarquistes. El destí, però, el portarà a canviar de bàndol convertint-se en un espia infiltrat.

El llibre va explicant les petites aventures amb els seus camarades, els assassinats i mutilacions que porta a terme la Cinquena Columna (a vegades, potser, amb massa detall i tot), i sempre situant de forma molt i molt acurada on passen les coses i descrivint els espais de tal manera que et pots imaginar perfectament com era aquella Barcelona dels últims dies de la Guerra.

És una novel·la curta, amb un protagonista molt clar, i m’ha agradat especialment que sigui tan acurada a l’hora de situar el relat física i històricament. Ara, quan vaig per la Barceloneta me la puc imaginar com era, i obviar la Vila Olímpica. M’han xocat una mica els mètodes que podia fer servir un espia per “resoldre” –diguem-ho així- un interrogatori, però tampoc és una qüestió que et faci abandonar la lectura ni el fil de la història.

Si voleu fer un viatge per Barcelona en el temps, aquest és un bon llibre per fer-ho.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Un parell de comentaris positius apareguts en aquest mateix blog han estat determinants a l’hora de decidir-me a llegir Barcelona cau. Un d’ells va ser la bona crítica d’en José Luis que va merèixer aquesta obra del mallorquí Valentí Puig en el moment de ser comentada al Nosaltres; el segon va ser el comentari de la Montserrat Brau envers la possible complementarietat d’aquest llibre amb el Memòria d’uns ulls pintats, la sorprenent per magnífica primera obra literària d’en Lluís Llach.

Barcelona cau és un llibre que descriu amb molta força els dies immediatament anteriors a la caiguda de la Barcelona republicana en mans de l’exèrcit feixista del general Franco i de les primeres hores en què aquesta ciutat en particular, i Catalunya en general, ja eren sota la bota del dictador.

La força descriptiva del que passava a Barcelona en aquells moments anteriors a la debacle és tan forta que la coneguda com a Ciutat Comtal esdevé, crec, la protagonista principal del llibre, mentre que els personatges que hi surten, fins i tot els més importants, esdevenen personatges secundaris.

Valentí Puig ens explica perfectament com en aquells dies convulsos a la ciutat de Barcelona, i en les darreres hores de la legalitat republicana a la ciutat de Figueres, encara hi havia temps per estimar, pel sexe, per jugar i fins i tot per assistir a cerimònies espiritistes.

I també cal ressaltar com l’autor sap fer-nos avinent el dramatisme de la fugida republicana vers terres administrativament franceses.

En aquest llibre coneixerem en Víctor, un curiós personatge que és alhora membre del serveis d’informació de la República (SIM) i quintacolumnista (una mena d’agitador a favor dels revoltats), i que dins d’aquest ambient bèlic i de guerra i llibertats perdudes, encara té temps per enamorar-se d’una jove prostituta anomenada Patrícia que té un paper important en el desenllaç d’aquesta obra que no m’estic de recomanar tant si hom ha llegit o no l’esmentat llibre d’en Lluís Llach.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.