Grup62
Butxaca
Triar format
Tria el teu format
Veure opcions de compra

Cada dia penso en tu

Editorial: labutxaca
Col·lecció: LABUTXACA
Nombre de pàgines: 128

Sinopsi de Cada dia penso en tu:

Els animals són éssers que sovint ens acompanyen en la nostra aventura vital o que, només veure'ns, fugen esperitats. Aquells que comparteixen casa amb nosaltres, no són tan sols espectadors del que ens passa, sinó que esdevenen personatges importants en les nostres històries. Nosaltres els donem nom, els alimentem, amanyaguem el seu pelatge, i ells, a la seva manera, ens corresponen. Però els éssers humans som capaços de perdre la raó que ens diferencia d'ells.Maria Barbal explora les relacions entre humans i animals. La companyia, la compenetració, l'observació, el temor, l'afecte. Un recull de narracions amb un estil àgil i agut, sensible, que conforma un llibre particular, de gran bellesa. 

Butxaca
Triar format
Tria el teu format
Veure opcions de compra

Sobre la autora de Cada dia penso en tu

© Xavier Torres-Bacchetta

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista...

Llegir-ne més

Per què llegirCada dia penso en tu

1

Cada dia pensó en tu és un llibre íntim sobre les relacions dels éssers humans amb els animals. Recull de narracions àgil i agut, sensible, que conforma un llibre particular, de gran bellesa.

Fitxa tècnica

Data de publicació: 14/06/2017 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-17031-04-6 | Codi: 10185635 | Format: 12,5 x 19 cm. | Presentació: Rústica sense solapes | Col·lecció: LABUTXACA

Blog

Cada dia penso en tu

Només algú que hagi notat com un gat es converteix en una boleta sobre la seva falda o hagi viscut l’alegria d’un cadell a la porta de casa, fins i tot abans d’entrar la clau al pany, podria escriure sobre aquests éssers amb tanta delicadesa i detall. I només algú que hagués viscut la pèrdua del seu petit company podria d’escriure aquesta pena, com si d’una persona es tractés. Els buits que provoquen, les pauses per assimilar que el sorollet del cascavell que sents només ha estat una mala passada de la ment o que la petita ombra que ha siluetejat la llar de foc només era el vol d’un ocell passant per davant de la finestra i no la teva gateta buscant l’escalfor de les flames.

Però no tots els moments de Maria Barbal respecte a aquests petits animals son tristos. De vegades t’adones que són capaços d’oferir-ho tot sense reserves. Com la historia d’en DUC, un simpàtic gosset que aprèn a ser feliç, recordant com de diferent és la vida ara, amb un amo que no s’oblida de donar-li menjar, tot i que la dona gran que el va tenir abans no el tractava pas malament, però l’edat feia estralls en la seva memòria. La seva vida ha canviat. Descobreix, no com un espectador més, sinó com a protagonista, nous llocs, reptes i enemics. L’ascensor en moviment i una casa plena de flors. Com si es tractés d’un ésser humà més, s’adona de les necessitats del seu amo: com aquest troba a faltar la seva companya, com ja no riu tant. Sent, compadeix, s’entristeix i se n’alegra. Ara està millor en aquesta casa, tot i que és de passadissos estrets, i que quan aprèn a demostrar felicitat movent la cueta tira les coses dels estants més baixos.

Totes les opinions de Cada dia penso en tu

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir