Paul Auster (Newark, Nova Jersey, 1947) és escriptor, traductor, guionista i director de cinema. Va estudiar a la Universitat de Columbia a Nova York i poc després es va traslladar a París, on va fer traduccions, ressenyes i mil i una feines mal pagades mentre intentava escriure. Edicions 62 ha publicat en català gran part de la seva obra, en què destaquen títols com La invenció de la solitud (1982), Trilogia de Nova York (1987), El Palau de l...
Llegir-ne mésNosaltres, ja la tenim aquí. El tan esperat pel món literari, i en especial pels “paulausterians”, Diari d’hivern és la darrera mostra, tant de forma com de fons, de perquè Paul Auster és considerat merescudament un dels més grans autors vius contemporanis.
Amb una prosa que sembla escrita amb guant de seda i unes petites descripcions amb pinzellades poètiques, Paul Auster ens obsequia amb un llibre més proper a un diari de notes que no pas a una autobiografia, amb un to totalment sincer i creïble, sempre defugint de la quota de sucre que normalment trobem a la majoria de les biografies. Com s’anuncia a la primera pàgina, aquest llibre esdevé Un catàleg de dades sensorials. El que es podria anomenar una fenomenologia del respirar.
D’aquesta manera és fascinant pel lector anar descobrint les petites fílies i fòbies d’Auster. Al llarg de l’obra anireu descobrint intermitentment la relació amb els seus pares durant les diferents etapes de la vida, els seus hobbies esportius i especialment els musicals, els seus inicis en el sexe i posteriorment en el complicat món de les relacions sentimentals, els diversos habitatges en els quals ha viscut -s’arriben a descriure un total de vint-i-un apartaments i cases-, els seus orígens familiars fruit d’una tremenda diversitat ètnica i cultural, els seus primers passos en el món literari com a poeta i crític literari a revistes i suplements culturals, algunes reflexions i punts de vista sobre la societat en la que ha viscut, etc.
Tots aquests apunts venen motivats per la seva pròpia experiència, pel pas natural del temps, per una edat a la que ja va arribant , i a la qual, metafòricament, fa referència el títol i explícitament la darrera frase del llibre: Has entrat a l’hivern de la teva vida.
Com heu pogut observar, aquesta darrera frase està dita en tercera persona. I es que la totalitat del llibre està narrat per un narrador que sembla aliè a l’autor i que li va recordant al propi Auster els diferents moments i episodis de la seva vida. Molt interessant aquest recurs narratiu, amb el que segurament Paul Auster s’ha trobat més lliure a l’hora de sincerar-se i despullar-se davant dels seus lectors.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Top