Grup62
Butxaca
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

El bell país on els homes desitgen els homes

Editorial: labutxaca
Col·lecció: LABUTXACA
Nombre de pàgines: 80

Sinopsi de El bell país on els homes desitgen els homes:

El bell país on els homes desitgen els homes, un esplèndid llibre de poemes encara avui impactant, va aparèixer per primer cop el 1974, en una edició clandestina. Quan es va reeditar el 1985, Jordi Llovet va escriure un proemi per presentar-lo a un públic més ampli del que havia tingut fins llavors. Ara que el llibre s'incorpora a labutxaca, Llovet hi ha afegit un epíleg novament il·luminador. Diu, per exemple: «Si hi ha, doncs, una lliçó de gran vigència en aquest poemari de Biel, aquesta lliçó és que la dimensió verbal, la ufana del llenguatge (...) és l'única cosa, en tota relació entre dos homes, o entre dos éssers humans en general, capaç de sumar, al goig valuós per si mateix del plaer sexual, l'exultació del coneixement de si mateix i de l'altre: el Verb n'és guia, element principal, i no cap altra cosa».
Butxaca
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de El bell país on els homes desitgen els homes

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) és llicenciat en Biologia i en Ciències de la Informació i s'ha distingit com a veu crítica dins i fora de la ficció. La seva primera novel·la, L'adolescent de sal (1973), Premi Prudenci Bertrana, és un dels textos més singulars i innovadors de la literatura catalana contemporània. Entre les seves obres destaquen El bell país on els homes desitgen els homes (1974), Puta-marès (Ahí) (1978), Xènius, esc...

Llegir-ne més
Informa't de les nostres novetats de novel·la contemporània
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Fitxa tècnica

Data de publicació: 18/09/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9930-547-9 | Codi: 387590 | Format: 12,5 x 19 cm. | Presentació: Rústica sense solapes | Col·lecció: LABUTXACA | Sentit de lectura: Occidental

Blog

El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida

El proemi i l’epíleg d’aquest llibre, a càrrec del Dr. Jordi Llovet, és digne de comentari. M’han agradat molt! Precisament he intercalat la lectura d’aquesta poètica, com la defineix el propi Llovet, amb la del seu llibre Adéu a la universitat (de què en parlarem aquí mateix més endavant) i penso que és bo llegir autors que combinen autoritat, precisió i capacitat de divulgació sense caure en el simplisme.

Però no sóc aquí per parlar de la salsa, sinó del tall… i aquí no sé si em trobareu tan eufòrica. Modestament, hi he trobat massa carn, en aquest plat. M’explicaré. El bell país on els homes desitgen els homes és un llibre que fou escrit l’any ‘74 i em puc imaginar que devia ser molt difícil fer poesia amorosa en català, sexualment explícita i, per acabar-ho d’adobar, de temàtica homosexual. Per tant, vist en aquest context, és un llibre a tenir en compte i de lectura obligatòria per entendre l’evolució de la lírica en català. Ara bé, si admeto que no ha estat una trobada colpidora per a mi és perquè no he pogut acabar d’acostar-me a la veu de l’artista. No he pogut prescindir del temps ni del tema i pensar que allò que estava dient en Biel Mesquida m’ho deia també a mi. I no té res a veure amb l’homosexualitat… Deixeu-me que m’expliqui: fa uns dies sentia en Lluís Llach parlar de Memòria d’uns ulls pintats i deia que havia relatat algunes escenes explícites entre els protagonistes, que havia parlat obertament d’amor i sexe homosexual com no ho havia fet mai en les seves cançons, perquè quan escrivia els versos li semblava que  havien de ser patrimoni de totes les orientacions (bé, potser no ho deia ben bé així perquè no en vaig prendre nota, però més o menys era això). Bé doncs, a mi en Llach em commou quan diu “érem hostes del bes i la insistència” i no tant en Mesquida quan escriu “tu cercaves, nerviós i violent, el meu nu sota la bragueta”.

Això no obstant, crec que està bé llegir-lo. Altrament, us perdreu no només una obra de les que han fet història, sinó també versos tan bonics com aquests:

ASSAIG D’UNA ALTRA PROVA D’EPITAFI

Devia ésser la inclinació del sol dins
el nu de les teves passes descrivint un joc
perillós, però només puc recordar que a l’altre
costat del teu cos vaig trobar una agenda
d’aquell temps amb tots els dies esborrats
per l’escuma.

El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida

L’Oriol Guinart s’ha llegit El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida, i ens el ressenya pel Nosaltresllegim.

Hauríeu hagut de fer un esforç per comprendre la
disposició de la verga i l’anus, emboirats i confusos,
dins saboneres d’argent que repeteixen com un eco
els acords matisats de la joia d’unes cordes vocals,
el triomf del cul i les seves ignorades i prohibides
felicitats.

Poemari d’impensable publicació l’any que va ser escrit (1974), El bell país on els homes desitgen els homes de Biel Mesquida és un breu però intensíssim recull de poesies d’una bellesa estranya i una força expressiva inusual.

Com en una mena de breviari de l’amor entre els homes, Mesquida ens ofereix trenta-tres poemes com trenta-tres cops de puny a la moral preestablerta, a la ignorància autoimposada i a l’enrocament de la cultureta benpensant:

La cita puntual amb la fosca i l’amor obscur esdevé
sumptuositat de moviments i desfilada agressiva
que destrueix, passa rere passa, les reixes de la
norma.

Poesia combativa, valenta i compromesa amb ressonàncies de les avantguardes però també hereva de les tradicions greco-llatines i de la poesia medieval en el tractament vitalista i desacomplexat de l’erotisme i el sexe.

Un retrat sincer i directe de l’estimar entre persones del mateix sexe, un codi de mirades fugisseres, de trobades furtives en paratges ocults als ulls d’aquells que no volen veure.

Mesquida, però, defuig la foscor de “l’underground” i fa versos lluminosos i vitalistes malgrat “la / dificultat d’aquest ofici de poeta quan s’escriu al / dictat d’efímeres anatomies il.legals”.

Permeteu-me, doncs, recomanar-vos la lectura quasi obligada d’aquesta veu particular, quasi única de la nostra poesia. A més, és d’agrair que labutxaca l’hagi reeditat amb l’afegit d’un proemi i un epíleg més que interessants d’en Jordi Llovet.

I tant que t’ho permetem! Per cert, l’Oriol és un gran actor i un gran fitxatge pel Nosaltres! No el perdeu de vista!

Totes les opinions de El bell país on els homes desitgen els homes

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir