Una original història d'amor futurista on la societat està controlada i sense llibertat
En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d’espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d’aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d’enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d’aquí a dos dies, com a molt tard, haurà d’incinerar-la tal com obliga la llei.
Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, l’enterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició.
Gerard Guix s’inspira en els mons distòpics de tres obres de la ciència-ficció, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Els androides somien xais elèctrics? De Philip K. Dick, per situar-hi la seva faula futurista, encara que l’ambient, els personatges i la història s’acostin més al món tortuós dels Cims borrascosos d’Emily Brontë o als contes gòtics d’Edgar Allan Poe.
Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor. Ha publicat les novel•les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (Columna, 2007). També és autor de la novel•la juvenil El prodigi (2011), primera part d’una trilogia fantàstica que continua amb L'enginy. Un relat seu està inclòs en l’antologia de nova literatura catalana Veus (2010), que compta amb una versió castellana. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació R...
Llegir-ne mésVídeo de la presentació a Barcelona
Top