Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor. Ha publicat les novel•les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (Columna, 2007). També és autor de la novel•la juvenil El prodigi (2011), primera part d’una trilogia fantàstica que continua amb L'enginy. Un relat seu està inclòs en l’antologia de nova literatura catalana Veus (2010), que compta amb una versió castellana. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació R...
Llegir-ne mésNosaltres, ja veieu que fa dies que no escric cap comentari llarg. Podria dir que ha estat perquè aquest bloc va tan bé que sou molts els lectors que us engresqueu a fer-nos arribar els comentaris i llavors la meva veu ja no és estrictament necessària, però això seria només parcialment cert. La crua realitat és que m’he llegit El Prodigi i m’he quedat “acollonida” (disculpeu, però és precisament així)!
ALERTA D’SPOILERS ALS LECTORS D’EL PRODIGI!!!
Nosaltres, l’Ivan s’ha llegit L’enginy, la segona part de la saga El Prodigi, i ens el ressenya a continuació.
Postapocalipsi nostrada! I de la bona!
L’enginy, de Gerard Guix, és el segon llibre de la saga que va iniciar El prodigi. En aquest llibre, el protagonista -l’Àxel- ja s’ha transformat en “El Prodigi” i ja ha tingut el primer enfrontament amb el seu enemic: l’Odin.
El marc de la batalla és una Barcelona destruïda, deserta, postapocalíptica i plena de cadàvers. De fet, aquests cadàvers que estan estesos per Les Rambles es converteixen en l’exèrcit de zombies que comanda l’Àxel. Els seu exèrcit rival són la resta de persones de la ciutat comtal que l’Odin ha convertit en homes llop.
En aquest llibre vivim una calma tensa, ja que els licantrops només es transformen quan es fa de nit, però mentrestant l’Odin s’ha de preocupar de contenir-los fins a la següent transformació en homes llop. A més, ha d’aconseguir un objecte que li permetrà decantar la balança a favor seu: una maleta aparentment inofensiva que està en poder d’un home desconegut.
La feina que haurà de fer l’Àxel durant gran part del llibre és establir aliances per poder lluitar contra Odin, però en el fons el que més el preocupa (o si més no, l’ocupa) és la transformació que va viure a la primera entrega de la saga.
L’enginy aclareix bastants dubtes i forats que es plantejava El prodigi i deixa la porta oberta a continuar llegint, i amb ganes, la tercera part d’aquesta saga que ha ideat en Gerard Guix amb Barcelona com a escenari.
El fet que hi hagi un exèrcit de zombies a la Diagonal, o que la gent s’aixequi d’on no s’ha d’aixecar al Cementiri de Montjuïc, o que l’Odin tingui el quarter general a la Torre de Collserola fa que aquest llibre sigui, com a mínim, d’allò més nostrat.
No cal anar a Estats Units (que és on sempre passa tot, pobrets!) per llegir històries de zombies com els de Walking Dead. Que no és bonic el carrer de Sant Pere Més Alt?
Si voleu seguir totes les novetats sobre la saga El Prodigi, aquí en teniu la pàgina de Facebook: http://www.facebook.com/elprodigi
Top