Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925 – Roma, 2019), director teatral i guionista, es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, entre els quals diverses novel·les històriques o contemporànies com La intermitència o Km 123 o els llibres de records Ara parla’m de tu i Exercicis de memòria. L’èxit li arrib...
Llegir-ne mésLa Fita s’ha llegit El vestit gris, el 25è títol que publica a Grup62 l’Andrea Camilleri, i ens l’explica a can Nosaltres. Es veu que enganxa molt!
Som davant d’una nova novel·la d’en Camilleri, aquesta vegada, però, sense en Montalbano i tots els altres. Com diu l’autor “és una historia conjugal, una història d’amor i mort en l’àmbit d’una parella”.
I el gat vell d’en Camilleri ens agafa discretament de la mà i ens va portant, sense que puguem deseixir-nos-en, per la història i ens va fent sentir la veu de l’home que s’acaba de jubilar, que ha de “repensar” la seva vida i que comença a repassar-la.
Un home que, després de quedar-se vidu, troba una dona, també vídua, de gran bellesa i atractiu, una mica misteriosa i amb qui s’hi casa. Molt aviat descobrirà la doble vida que manté i l’existència i presència constant dels seus amants, més joves i atractius que ell. Malgrat tot, l’accepta, l’estima i la manté al seu costat. Una dona que en moments determinats es posa el vestit jaqueta gris…
L’argument està servit. La localització ja la podeu suposar tractant-se d’en Camilleri: Sicília. I en aquest cas Palerm i el món dels bancs i els negocis. Sobrevolant el paisatge, l’inevitable món de la màfia amb el seu llenguatge ambigu, metafòric i enganyós.
L’engany. Un dels temes preferits de l’autor. Aquí, la dona que enganya el marit i el marit que enganya la dona, fent veure que no s’adona de l’engany continuat… i així els personatges sembla que són enganyadors per naturalesa i això els pot precipitar, fins i tot, a l’autoengany. ¿La novel·la és una història d’amor com diu l’autor o ell també ens enganya?
En Lluís-Emili ens ha fet una ressenya molt xula de l’últim títol d’Andrea Camilleri, El vestit gris. Ja sabeu què és la “Cogucia”?
En El vestit gris Camilleri utilitza el seu extraordinari ofici d’escriptor per fer-nos seguir l’evolució de la peculiar història d’amor d’un home molt “civilitzat” que va observant, sense intervenir, com la seva esposa teixeix la teranyina on atrapa els amants i de la qual ell queda exclòs.
El personatge protagonista, malgrat ser hermètic i sinuós, desperta l’empatia del lector, que fins i tot arriba a desitjar-li una mica més de sort.
El marc és, com no podia ser altrament, Sicília. Camilleri ens va mostrant els seus puppi (titelles Sicilians) movent-se en el món de la màfia, els tripijocs dels afers immobiliaris, la banca raonablement corrupta, i de les també raonables pederàsties incestuoses.
I l’ombra de la mort planant de manera cada vegada més insistent.
No és fàcil deixar la lectura d’El vestit gris un cop encetada. Molt recomanable per una nit amb temps pel davant perquè no és llarg i es llegeix d’una tirada.
Top