Amb el pseudònim de Lou Delvig, l’any 2001, Delphine de Vigan, l’autora de l’aclamada Res no s’oposa a la nit, publicava Els dies sense fam, una primera novel·la autobiogràfica inspirada en la malaltia que va patir durant l’adolescència: l’anorèxia. Si a Res no s’oposa a la nit l’autora resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, en aquesta novel·la se’n fa ressò a partir de la seva pròpia història, tot i que transformant-la i reinventant-la, i en una mena d’exorcisme contra la malaltia ens ofereix algunes claus de la seva experiència més personal i dolorosa. Una història honesta, gens autocompassiva. Un gran relat, en majúscules.
Delphine de Vigan (1966, Boulogne – Billancourt). L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després, amb la novel·la No i jo (2007), va obtenir el Premi dels Llibreters francesos. Les hores soterrades (2009) i Els dies sense fam (2014) la van confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants. Res no s’oposa a la nit (2012) va suposar la seva consagració crítica i de lectors. Basat en una història real (2016), ad...
Llegir-ne més
Top