Amb un títol com I a sobre… la Paulette! no saps ben bé què és el que et trobaràs quan comencis a llegir, i precisament deu ser per això que de seguida m’hi vaig posar.
En Ferdinand té una granja que de mica en mica se li ha anat fent petita. Amb els fills independitzats i amb el nostre protagonista havent perdut la seva dona, en Ferdinand només veu els seus néts i algun amic de tant en tant. Les coses canvien, però, després d’una tempesta. La casa de la seva veïna queda destruïda i ell decideix que la granja es prou gran per a tots dos. Després d’això, els fets s’aniran succeint i de mica en mica la granja s’anirà poblant de gent: dues velletes encantadores, un amic dels de tota la vida, joves estudiants… en definitiva, uns personatges que a primera vista poden semblar heterogenis però que, al cap i a la fi, s’assemblen més del que realment creuen.
I a sobre… la Paulette! ens mostra que la vida pot canviar en un sol dia, que tot és possible i que sempre hi pot haver algú que et faci veure les coses de manera diferent. La Barbara Constantine ens parla de decisions, d’oportunitats, però sobretot de la màgia de les persones i de les relacions que es poden establir entre elles, de manera que de mica en mica et converteixes en addicte a la lectura d’aquesta novel·la i et preguntes qui més compartirà el dia a dia d’aquests entranyables personatges.