Dues històries en un llibre que un bon amic lector em va recomanar. “Riuràs molt”, em va dir. Doncs sí, no es va equivocar. M’ho he passat molt bé llegint El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, les dues històries indecoroses que donen cos a aquestes Indecències d’Alan Bennett.
Curiosament, no he assenyalat cap pàgina per seleccionar-ne una cita. Per què? Doncs perquè trobo que tot plegat és digne de ser destacat. Imagineu-vos, per exemple, la situació d’una vídua que es dedica a fer d’actriu per als estudiants de medicina. Sí, sí, ella fa veure que està malalta i va explicant els símptomes perquè els metges puguin avaluar-la i fer diagnòstics… arriba a un grau de perfeccionament increïble, la veritat! I aquesta senyora (que es defineix a sí mateixa com una mica tímida), per guanyar-se uns calers, no té una altra idea que posar hostes a casa seva… Resulta que hi apareix una parella que converteix casa seva -en paraules del narrador- si no del tot en un bordell, sí en un indret de comerç, permuta i intercanvi eròtic.
El segon conte encara em va agradar més. Ens presenta un assessor bancari, en Graham, que és gai i que es casa per interès amb una senyora rica i llesta… Però he dit per interès i hauria d’haver dit per interessos, perquè els hipotètics guanys que ha d’obtenir són diversos! Llegiu-lo i ho veureu!
En Martí va comentar Amb una mà al davant i l’altra al darrere i va dir que “tot el que llegeixes és imaginable”. Comparteixo aquesta opinió: és un humor britànic molt gràfic, com si veiessis una bona pel·lícula de dissabte a la tarda.
Top