Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925 – Roma, 2019), director teatral i guionista, es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, entre els quals diverses novel·les històriques o contemporànies com La intermitència o Km 123 o els llibres de records Ara parla’m de tu i Exercicis de memòria. L’èxit li arrib...
Llegir-ne mésTornem a trobar l’inspector Moltalbano forçat a resoldre uns crims força tarantinescos justament quan, amb 56 anys mal païts, la seva vida personal trontolla visiblement. La relació amb Lívia, que ha volat des de Torí per passar unes vacances que potser podrien millorar la relació, fa aigües. I la trobada es veu dramàticament interrompuda per la desaparició del col·laborador més estimat: Fazio. Moltalbano es llença de cap amb desesperació a resoldre l’afer. I s’oblida que Lívia l’està esperant… fa 48 hores!
La trama és complicada però Andrea Camilleri en sap molt i ens ho explica molt bé.
No seré jo qui actuï aquí d’aixafaguitarres (ara en diuen “spoilers”) explicant-ne els detalls.
El títol, La dansa de la gavina, té i no té a veure amb el que ens explica però les imatges de l’ocell moribund amb les quals s’obre el llibre i que impressionen profundament l’inspector ens deixen també trasbalsats.
El final, amb la melancòlica constatació que l’atractiu sexual ja no és el que era, ens retorna al tema de fons dels darrers llibres: la lenta decadència del cos amb el pas dels anys.
Si hi ha un toc Lubitsch hi ha també un toc Camilleri: en la narració assistim no només a la discussió entre el Montalbano primer (“estàs fet puré!”) i el Montalbano segon (“tu calla, que ja no et queda ni un pèl al cap!”) tallada per l’inspector Montalbano (“calleu els dos! Que això no es resoldrà sol!!”), sinó que la volta per la Sicília barroca que proposa Lívia queda condicionada per la possibilitat de trobar-se amb els equips de rodatge de la sèrie televisiva sobre l’inspector i, per tant, amb l’actor que fa de Montalbano. ¡Quatre Montalbanos!
Com és habitual la traducció de Pau Vidal de l’original sicilià amb variants cattarel·lesques és tan reeixida com divertida.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Top