Una història d?amor contra la distància, el temps i els règims totalitaris
La jove russa Vàlia i el marine nord-americà Bill mantenen una relació amorosa que el 1945, amb la fi de la guerra, s'estronca sobtadament. Bill desapareix sense donar cap explicació i, més endavant, Vàlia és acusada d'espionatge per les autoritats soviètiques. Separada de la mare i de la filla de dos anys, Vàlia busca forces en l'amistat amb altres preses i en la pràctica del teatre per suportar tants anys al gulag. Quan finalment recupera la llibertat, toparà amb una filla que amb prou feines coneix, i amb Bill, ara un científic reconegut als Estats Units. La nit de Vàlia és la història dramàtica i esperançada d'un gran amor enfrontat a les adversitats de la Història. Monika Zgustova va conèixer l'autèntica Vàlia, fa pocs anys, en un pis als afores de Moscou.
A vegades hi ha llibres que ens fan recordar que ens queixem per vici. La cosa més ximple, el més petit entrebanc, fa que se’ns torci el gest i que perdem la poca paciència que tenim. Aquest és el cas de La nit de Vàlia, de Monika Zgustová.
Desprès de llegir la història de la Vàlia, penses que realment val la pena valorar la vida, la petita vida que tenim la majoria de nosaltres, amb el seu conjunt de coses, insignificants o importants, bones i dolentes… El que sigui que tenim a l’abast.
La Vàlia només és una nena de 16 anys, bonica, jove, despreocupada i enamoradíssima d’en Bill, un mariner nord-americà. Fan esmorzars a la vora del riu, mengen caviar i beuen xampany (que consti que dit així sembla frívol però no es el cas, de debò). Parlen de la vida i els seus misteris. Quin mal hi ha en tot això?
Una nit la policia entra a la casa on viu la Vàlia amb la seva mare i la seva filleta de 2 anys, la Bella. Ho regiren tot buscant vés a saber què i al final fan el que realment han vingut a fer, que no és altra cosa que emportar-se la Vàlia presonera i acusada d’espionatge. El KGB “flipa” amb tot el que sigui americà, o més ben dit, tot el que no sigui autènticament rus.
Li cauen 10 anys de presó en un camp de treball al bell mig de Sibèria. Òbviament, la bogeria està assegurada.
M’estalvio en dir en quines condicions viu la Vàlia: el fred, l’alimentació, les humiliacions, la inseguretat i la desconfiança fan que no es pugui refiar de ningú. De ningú en absolut. Perquè el teu millor amic és capaç de delatar-te, inventant-se el que faci falta per rebre un petit tracte de favor per part dels guàrdies del gulag. Que no et clavin el fusell a les costelles a 35º sota zero ja és raó més que suficient per xerrar el que faci falta.
Aquest llibre té, a més, una mena de segona vessant de la mateixa història però narrada per la Bella, la filleta de la Vàlia (una mica com a El noi del pijama de ratlles del John Boyne, oi?) que et fa posar els pèls de punta.
La Bella es fa gran. Quan al cap de 10 anys sa mare surt de la presó no sap qui és, ni què dir-li, ni com començar a estimar-la, ni res de res. Han de fer-se a la idea, sobretot la Vàlia, que els temps de condemna no s’acaben quan surt del gulag. És un altra mena de presó que li durarà tota la vida.
No es lacrimògen ni un llibre més. És fantàstic!
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Top