Mathias Enard va néixer a Niort (França) l’any 1972. Va estudiar l’àrab i el persa i va passar llargues estades a lʼOrient Mitjà. Actualment, viu a Barcelona, on es va instal·lar l’any 2000. En català, s’han publicat El tret perfecte (Premi Cinc Continents de la francophonie i Premi Edmée-de-La-Rochefoucauld), Remuntar lʼOrinoco, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (premi Goncourt dels estudiants, el premi del llibre Poitou-Charentes), ...
Llegir-ne mésM’acabo de llegir Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants i us escric aquest comentari encara amb aquella emoció de quan un acaba un llibre que li ha agradat molt!
Fa poc llegia un text d’en Neil LaBute que deia: “L’obra breu és una cabrona i una malparida (sí, pot ser les dues coses alhora) difícil de dominar”. Potser els atributs són grollers, però no per això menys certs. Com em penso que ja he dit aquí alguna vegada, comparteixo aquesta opinió que les obres breus (de qualsevol gènere) necessiten un esforç afegit per part de l’autor, i trobo que si han estat ben treballades resulten doblement reconfortants per al lector. És com un cafè curtet però extraordinàriament intens.
Quan vaig començar aquesta novel·la de només 161 pàgines vaig fer-ho amb intriga; quan anava per la 40 estava desorientada; a la 161, corpresa. Què ha passat entremig? Doncs d’acció no en trobareu massa, la veritat. Hi passen coses però no hi ha una trama argumental moguda ni amb traca final de pirotècnia… El resum d’aquesta novel·la històrica seria: “Miquel Àngel arriba sense un ral a Constantinoble per construir un pont al Corn d’or, després d’un intent fracassat de Leonardo”.
_Melania_Avanzato_(baixa_res)1.jpg)
Top