La sensació literària de l’any a Alemanya
És normal créixer entre desenes de llunàtics? Per al nen protagonista d’aquesta novel·la, el fill del director d’un hospital psiquiàtric, sí. De fet, al llarg de la seva curta vida no ha conegut res més. Enmig de les baralles amb els seus germans, Joachim es passa la infantesa mirant de cridar l’atenció del seu admirat i brillant pare. L’únic moment en què és realment feliç és quan un pacient gegantí el puja a les espatlles i junts corren pels jardins de l’hospital.
En aquesta obra autobiogràfica —«inventar significa recordar», diu en un moment donat el protagonista—, bojament entretinguda, increïblement divertida i profundament trista, Joachim Meyerhoff ens parla d’una família normal que viu en un lloc estrany i dels seus esforços per mantenir-se unida. Amb humor i una tendresa gens complaent, ens parla de la infantesa i la seva pèrdua, de l’enyorament que persisteix i, sobretot, de la memòria, l’única que és capaç de produir una història tan vital i enlluernadora com aquesta.
Joachim Meyerhoff va néixer a Homburg / Saar el 1967. Després de graduar-se a l’Escola de Teatre Otto Falckenberg, va actuar en diversos teatres alemanys. El 2010 va formar part de la companyia de teatre Maxim Gorki de Berlín, on també va exercir de director. El 2012 es va traslladar a la Deutsche Schauspielhaus d’Hamburg i des del 2005 és membre del Burgtheater de Viena. El 2007 va ser escollit actor de l’any. La seva primera novel·la, Alle T...
Llegir-ne mésVital. Enlluernadora. Una novel·la bojament entretinguda, increïblement divertida i profundament trista
«Genial.» Die Zeit
«Una novel·la sobre el poder de la memòria que demostra com la tristesa i l’humor sovint són molt propers.» SRF
«Un magnífic homenatge al pare; un llibre tendre, divertit i trist.» FAZ
«Una obra literària meravellosa.» literaturkritik.de «Una bogeria molt divertida i molt seriosa alhora.» RadioEins
«Una intensa història familiar sobre la tèbia mediocritat de la vida i de la mort.» Süddeutsche Zeitung
Top