Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Retrobar l'ànima

Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Nombre de pàgines: 272

Sinopsi de Retrobar l'ànima:

PREMI MARIAN VAYREDA 2012
Retrobar l'ànima és un dietari narratiu, un relat sense ficció, escrit al llarg d'un any intens, i esdevé alhora una crònica privada del final de la primera dècada del segle XXI. Entre canvis i viatges -com ara un estiu a la Toscana-, lectures i imatges, trobades i records, pèrdues i aventures quotidianes, l'autor hi enfila una història de retrobament íntim: «L'ànima és la possibilitat de configurar el lloc des d'on mirarem». Retrobar l'ànima és també un llibre sobre la delicadesa. I és una indagació personal sobre la fortalesa que cal per ser delicats: «La reivindicació de l'ànima té a veure amb assumir poder. Dos poders. L'un: el poder de voler entendre els altres, i establir-hi ponts. I l'altre: el de no entregar la nostra biografia tan sols a l'evolució i els avatars del nostre cos. I aquí és on entren en joc les misterioses papallones de l'ànima: la vida mental. La vida mental és un poder lliure. Misteriós. I compartible».
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de Retrobar l'ànima

Esteve Miralles Torner (Masquefa, 1964) és l'autor de la novel·la Núvols com (Proa, 2001; Premi Fundació Enciclopèdia Catalana). També ha publicat i estrenat diverses traduccions teatrals -Shakespeare, Molière, Camus, Pinter-, i imparteix cursos de narració i teoria de la comunicació a la Universitat Ramon Llull (Facultat de Comunicació Blanquerna). Llegir-ne més
Informa't de les nostres novetats de novel·la contemporània
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Fitxa tècnica

Data de publicació: 24/01/2013 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-826-5 | Codi: 174920 | Format: 14 x 22 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA

Blog

Retrobar l'ànima, d'Esteve Miralles

Un llibre per llegir amb calma i rumiar

Fa dies que vaig enllestir la lectura d’aquest llibre i m’he donat un temps per pensar-lo.

No és un llibre religiós, com algú podria pensar en llegir el títol. Tampoc és un llibre dels anomenats d’autoajuda (encara que, probablement, a l’autor l’ha ajudat haver-lo escrit). Es presenta com un “dietari narratiu” que Miralles comença a la Toscana (part I), segueix a Barcelona (part II), i que acaba en un tercer espai intangible anomenat Ànima (part III).

L’autor, un home que ha arribat a la quarantena i que treballa en el sector de la cultura (es dedica a l’ensenyament en una facultat de comunicació, ha treballat escrivint i traduint teatre, ha publicat una novel·la,…), sent la necessitat de reflexionar i de “retrobar l’ànima” perquè “vivim un temps en què totes les experiències sensibles semblen caramels que t’arriben llepats”.

Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.

L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: “s’ha de cultivar”. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que “No cal definir què és l’ànima”.

Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.

No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.

Totes les opinions de Retrobar l'ànima

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir