Francesc Garriga Barata és un dels referents indiscutibles de la poesia catalana actual
El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura i profunda. La rotunditat de l'expressió nua, l'elegància antiretòrica i una ombra irònica sobtaran el lector que no conegui aquest poeta singular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s'interroga, amb les paraules precises sobre la innocència i l'engany, el pas del temps i la mort. Tornar és lluny és un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la més alta exigència artística i moral. Com els grans llibres, incomoda i fascina.
camino nu, maldestre.
capvespre d'algues roges,
quimera en sang
per les ferides d'una pell
sensible a la bellesa,
la púrpura del vespre m'enlluerna.
les veus d'un cos cansat
intenten noves rimes
no entenc què volen dir-me
com peixos riu amunt els sons més clars.
sóc l'ós que espera el seu sopar.
=========================================
li aguanto la mirada
al vell que em mira recelós
des del mirall.
em dolen les arrugues del seu rostre.
i tot plegat per sobreviure?
antigues tardes sota cels atònits
vencien la fermesa d'una pell
més trista cada dia
caldria algun miracle
per fer-la somriure
més enllà del mirall, la fam de sempre
només la mort
podria fer amb engrunes
un convit
Avui, 21 de març, és el Dia mundial de la poesia. Celebrem-ho! Ahir llegia que era el Dia mundial de la felicitat – o alguna cosa així-. Està bé que vagin de la mà, dues coses tan importants; una causa l’altra en una reciprocitat magnífica: la felicitat ens porta a la poesia i la poesia a la felicitat.
M’ha agradat triar per avui un llibre que us recomano de cor: Tornar es lluny, d’en Francesc Garriga Barata. És el Premi Carles Riba 2012 i la veritat és que no em sorpèn. És una delícia. Són poemes breus, “modestos”, escrits en minúscules potser per preservar la discreció amb què han estat criats, per no cridar-nos als ulls sinó per xiuxiuejar-nos a l’oïda conceptes que ens fan pensar…
De vegades, quan sento gent que diu que no li agrada la poesia trobo que és com el qui diu que no li agrada la fruita… No t’agraden els plàtans o els kiwis? No t’agraden les síndries o les cireres? Perquè no tenen res a veure! Doncs igual aquí. Pot ser que no us agradin els poemes amb metàfores un xic obscures, però aquest autor fa fàcil el que és difícil i aconsegueix tants nivells de lectura que em costa de creure que algú no li pugui agradar… és ben bé com una maduixa temptadora per començar la primavera (tot i que no ho dic perquè en el vers hi hagi una explosió de color i optimisme, eh?, però és que és tan bo!). Mossegueu aquest llibre, feu un tast de poesia i gaudiu d’aquest Dia mundial durant 365 dies!
de mi a mi
quin llarg viatge!
que inútil sense tu,
sense un nosaltres.
recull la llum si encara és clar.
Top