La Núria s’ha llegit Tria personal, de Pere Calders, i ens el ressenya pel Nosaltresllegim.
Pere Calders és un d’aquells noms que no he arribat a desconèixer mai del tot i que sempre m’ha sonat, tot i no saber-ne mai gaire res. Quan pensava en Calders, l’associació immediata sempre era Antaviana, però ni tan sols vaig arribar a veure l’obra, i si ho hagués fet no la recordaria: era petita.
Confesso que, fins ara, no n’havia llegit mai res. Sempre havia estat una d’aquelles tasques pendents, perduda dins d’una llarga llista, sovint oblidada i que recordes només quan sents o llegeixes el seu nom en alguna banda. Un pecat literari per omissió.
Però he tingut l’oportunitat de redimir-me amb aquesta Tria personal. I crec que ha valgut la pena que fos aquest i no pas un altre. Potser és sentimentalisme estúpid però m’ha agradat poder començar amb aquesta tria, guiada pel propi Calders, com si em fes la recomanació tot prenent un cafè. Ho diu la contraportada que aquest llibre és mig de l’autor i mig del lector: una activitat compartida.
I amb aquesta predisposició familiar i intimista, des de la pura ignorància, vaig agafar aquest recull de relats extrets de llibres anteriors i que mostren diversos moments de la seva trajectòria. Des dels inicis d’El primer Arlequí, passant per les cèlebres Cròniques de la veritat oculta, pel mexicà Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes, o Invasió subtil i altres contes.
I mira que m’agraden i n’he llegit de contes! Tabucchi, Borges, Cortázar, Kafka,… Caldrà afegir en Calders a la llista. I és que els relats curts tenen un llegir especial en la seva concentració, en l’esclat de l’efecte, com un cop de puny a les neurones, la imaginació i la consciència. I si al format s’hi afegeix aquesta capacitat de convertir allò descabellat, impensable i fantasiós de la banalitat quotidiana per fer-ne un joc d’idees simpàtiques, per riure’ns de la nostra condició humana… El resultat és complaent, almenys per a mi.
Dels vint-i-tants contes de Tria Personal, em quedo amb Fet d’armes. Com em meravella l’estupidesa de la raó humana!
Top