En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!
Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.
Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.
Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.
I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!
Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.
A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.
He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.
A mi m’ha agradat!
Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.
Top