Un ós panda al pas zebra és la darrera novel·la del jove escriptor sabadellenc Roc Casagran, que a banda de la novel·la també ha cultivat altres gèneres com l’assaig, la poesia i el relat.
D’aquesta novel·la, que m’ha agradat força, vull destacar-ne dos aspectes: l'estructura i l'argument.
Un ós panda al pas zebra està protagonitzada per dos joves, el gambià Baljo i la catalana Blanca. A la novel·la se’ns mostra un moment de les seves vides que transcorre en paral·lel, a milers de quilòmetres de distància. I no compartiran aquest protagonisme fins al darrer capítol. Uns capítols que en Roc Casagran enllaça d’una manera molt hàbil i curiosa, com curiosa també és la manera amb la qual finalitza cada capítol: amb una reflexió intel·ligent sobre els colors blanc i negre fetes per un “ós panda” que és a un zoològic. A mida que avança la novel·la esbrinareu qui és aquest "ós panda". D’aquesta manera, la narració és compartida per un narrador omniscient i per un altre que es troba dins de l’argument.
Un argument el tema del qual és la fugida cap endavant vista des de dues perspectives personals ben diferenciades: la del Baljio que decideix emigrar, amb tots els perills i incerteses que comporta a la recerca d’un futur millor, i la de la Blanca, que vol trencar amb el passat i començar de nou. I dins d’aquesta doble tessitura els lectors anem coneixent i descobrint les dificultats d’un i altre per tirar endavant, i els recursos que utilitzen per sortint-se’n.
Top