Grup62
Andreu Claret Serra
 ©Jordi Play
©Jordi Play

Andreu Claret Serra

Andreu Claret Serra. Periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central, i director d’Efe a Catalunya. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí amb Josep Cuní, de la SER. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Alexandria. El 2008 va publicar El secret del brigadista, i el 2017, Venjança. L’any 2019 va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb la novel·la El cònsol de Barcelona, de la qual s’han publicat tres edicions. És membre del consell científic del Real Instituto Elcano, del consell consultiu del Diplocat, del patronat de la Fundació Periodisme Plural i del comitè editorial d’El Periódico de Catalunya, en el qual col·labora regularment.

(web) andreuclaret.com

(Facebook) andreu.claret

(Twitter) @andreuclaret



El cònsol de Barcelona
Comprar

El cònsol de Barcelona

Andreu Claret Serra

PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA 2019.
El bolxevic que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar.

Comprar
Sinopsi de El cònsol de Barcelona

Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-
Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT
i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i
estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia
Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la
lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.


«La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres».


Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-
Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT
i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i
estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia
Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la
lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.


«La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres».


Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premis

Premi Nèstor Luján Finalista Edició 2019 Saber-ne més

Bibliografia de Andreu Claret Serra

Carregant...