Fem servir cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística de l’ús de la nostra pàgina web www.grup62.cat i mostrar a l’Usuari la publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si l’Usuari continua navegant, considerem que n'accepta l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Autors
  4. /
  5. Màrius Serra.
 ©Mar Díaz
©Mar Díaz

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d'articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l'italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l'alemany i l'anglès. La seva obra literària ha estat guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d'Or, Lletra d'Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen  Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa o Quiet, entre d'altres i, més recentment, L'arca de Babel, adreçat al públic infantil.Ha traduït al català obres d'Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Tom Stoppard i Steven Berkhoff. Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d'Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Més informació a: www.mariusserra.cat  

Quiet

Quiet

Màrius Serra. Qui no sap no oblida. Sinopsi de Quiet Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l'ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l'aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s'inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d'una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s'hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.

Bibliografia de Màrius Serra.

Carregant...

Premis