Fem servir cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística de l’ús de la nostra pàgina web www.grup62.cat i mostrar a l’Usuari la publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si l’Usuari continua navegant, considerem que n'accepta l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
 ©Sergi Pàmies
©Sergi Pàmies

 Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012). Periodista, narradora. S'hagué d'exilar i va viure, entre d'altres ciutats, a Praga i a París, per retornar a Barcelona el 1971. Atreta per l'actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d'Or). Algunes d'aquestes col·laboracions van ser aplegades en volum: Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999), entre d'altres. La seva obra és, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del seu compromís polític amb el comunisme. Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pàmies va escriure una obra prolífica, que compta amb el favor del públic. Podem esmentar, entre d'altres títols: La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), una de les seves millors obres, hàbilment escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus fills (sense esmentar-ne el nom), forçosament clandestina en la Barcelona franquista. A La filla del gudari (1997), mostra la soledat de la narradora protagonista, un cop els fills ja s'han fet grans i la vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975), sobre el maig francès, o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barcelona. Va escriure també llibres de viatges: Vacances aragoneses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d'un viatge (1980), Nadal a Porto (1995). Va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any 2001.

Testament a Praga
Comprar

Testament a Praga

Teresa Pàmies

Nova edició amb motiu de l’Any Teresa Pàmies.

Sinopsi de Testament a Praga

Testament a Praga és un llibre ambiciós i polèmic, fruit de la nostra peculiar circumstància històrica i de la dramàtica conjuntura internacional. L'obra és la història d'una existència intensament viscuda i d'unes creences que són sinònim d'acció compromesa i altruista. Ella, Teresa, exiliada resident a París, visqué de jove la guerra civil; ell, Tomàs, lluità al costat de la República i també sofrí vivament la guerra. Els dos autors, pare i fills, van fugir de Catalunya i s'instal·laren a Praga. Ella alterna les seves cartes, escrites des de París, amb el text del seu pare, que va deixar un recull de memòries viu i senzill, escrit des de Praga, ciutat que els uneix i que estimen i representa un contrapunt de nostàlgies tot al llarg del llibre. 

La filla ret homenatge a la figura del pare: a poc a poc coneixem les seves conviccions, que defensa amb fermesa, la lluita per una societat millor, el record de la terra nadiua, la soledat de l’exili; però també ens convida a reviure críticament la problemàtica dels socialisme a la llum de la invasió de Txecoslovàquia pels russos el mes d’agost del 1968.

Bibliografia de Teresa Pàmies

Carregant...