Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga
Abans de la lectura
1. Qui era Llorenç Villalonga?
Per començar llegiu aquesta auca que fa un resum divertit i concís alhora del que fou la vida i obra de Villalonga.
Peu: Retrat de Llorenç Villalonga.
Després d'una primera lectura fem una repassada ràpida del que en recordem:
- Llorenç Villalonga fou principalment…?
- Però per guanyar-se la vida va fer de…
- Va néixer a…
- En la seva obra primerenca retrata amb ironia...
- L'obra que el va fer més famós és…
- Va viure de ple la Guerra del 36?
- Literàriament el podem situar en…
Retrat d'un jove Llorenç Villalonga (Autor: Pere Sureda, 1935. Fundació Casa Museu Villalonga, Binissalem)
Ara, en grups de dos o tres companys, i amb l'ajuda d'un gestor de cronogrames (nosaltres us recomanem el tikitoki.com), feu un quadre sinòptic i cronològic de la vida de Villalonga. Si treballeu en línia podeu editar el document entre tots i anar-lo ampliant a mesura que descobriu noves facetes de l'escriptor.
El quadre ha de començar 10 anys abans del naixement de Villalonga i acabar l'any de la seva mort. Ha de contenir:
- Vida de Llorenç Villalonga
- Obra de Llorenç Villalonga
- Història de Catalunya i Espanya
- Moviments literaris i artístics
2. Els contemporanis de Villalonga
Villalonga va compartir amb d'altres escriptors catalans uns fets històrics molt determinants, un estat de la llengua en plena consolidació d'un model únic, la vivència en pròpia pell de la Guerra del 36 i la proximitat de la II Guerra Mundial. De fet, Villalonga i els seus contemporanis van viure la desaparició d'un projecte col•lectiu que havia arrencat amb la Renaixença i que floria esplendorosament amb la República quan la guerra civil espanyola ho va interrompre tot. Així, van viure l'enfonsament del corpus literari, la prohibició de llengua pròpia i també la censura política, ideològica i cultural.
A les imatges següents trobaràs els retrats de tots els qui, com Villalonga, van escriure narrativa en el seu temps. Identifica'n els noms i relaciona'ls amb un dels títols de novel•la.
Mercè Rodoreda |
Els vençuts | |
Manuel de Pedrolo |
K-L Reich | |
Pere Calders |
Mecanoscrit del segon origen | |
Sebastià Juan Arbó |
Ronda naval sota la boira | |
Xavier Benguerel |
La sala d’espera | |
Ramon Folch i Camarasa |
La plaça del Diamant | |
Joaquim Amat-Piniella |
L’espera |
Coneixeu cap més títol d'aquests autors? Quins? Per què creieu que hem triat aquests autors i no pas uns altres, com ara Màrius Torres, Joan Fuster o Agustí Bartra, contemporanis com ells?
Perquè tots ells van escriure novel•la.
Complementeu ara aquestes frases relacionades amb els escriptors de l'exercici anterior:
El Mecanoscrit del segon origen es distingeix per
Respon amb un màxim de 500 paraules
Tot i que Pere Calders va escriure la novel·la Ronda naval sota la boira, una excel·lent novel·la marítima, el gènere que més ha treballat és el conte, que es caracteritza sobretot per
Respon amb un màxim de 500 paraules
Els catalans també van patir el destí dels camps de treball i els camps de concentració. Alguns dels testimonis ho van voler explicar, entre ells dos escriptors catalans. L’un va explicar la seva experiència al camp d’Argelers, l’altre a Mauthausen. Com es titulen aquestes des novel·les?
3. La vida i la literatura "de camp"
Camp d’internament
Camp de treball
Camp de concentració
Camp d’extermini
Peu: Nens supervivents durant l'alliberament del camp d'Auschwitz. Gener, 1945
Podries buscar les definicions d’aquestes expressions? Busca catalans que van estar internats en els camps.
Entre els milers de catalans que el 1939 travessaven com podien els Pirineus, hi havia molts escriptors, com ara Tísner, Calders, Rodoreda, Obiols, Murià, Bartra, Fabra i un llarguíssim etcètera.
On era Llorenç Villalonga aleshores? Quina realitat va viure en el moment de la victòria franquista?
4. Sopa de dramaturgs!
Se'ns han extraviat algunes paraules, les trobes? Si a l'exercici anterior no hi has vist totes les paraules, potser les trobaràs en aquesta sopa!
5. El Club dels novel•listes
Llorenç Villalonga, segons explica ell mateix, va escriure Bearn al 1945 en català, però, en ple franquisme, al 1956un editor local la va voler publicar en castellà. La novel•la passà sense pena ni glòria. Finalment, al 1961 es va publicar amb èxit en català.
Què havia passat? Llegeix el pròleg del llibre i descobreix què era això del Club dels novel•listes.
En grups de 3 o 4 companys, prepareu (elaboreu) un quadre sinòptic (com el de la imatge) explicant què era i quina importància va tenir El Club dels novel•listes en aquells anys de postguerra.
Què creus que hauria passat sense una editorial que publiqués tots aquests llibres?
Nota: per fer l'exercici podeu fer servir el Padlet o algun altre recurs en línia en el qual pugueu treballar tots simultàniament.
6. El temps perdut, els paradisos perduts
Pere Rosselló Bover, Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga
Qui és Marcel Proust?
Què és el classicisme literari?
Responeu aquestes preguntes tot buscant informació sobre l'escriptor francès Marcel Proust. No us limiteu a les pàgines de la viquipèdia: busqueu sobretot entre els llibres de literatura universal que tingueu a la classe o la biblioteca. Amb la informació recopilada, podreu omplir les dues primeres columnes i la tercera la deixarem per al final, un cop hàgiu enllestit la lectura.
Nota al professor: Al final de la lectura analitzarem amb més detall el tema dels "paradisos perduts". Sigui com sigui, és un concepte que caldrà tenir en compte durant la lectura de Bearn.
Recomanem que per explicar la personalitat de don Toni, que s'adiu molt amb el nou burgès intel•lectual francès, feu fer als alumnes els exercicis introductoris de Madame Bovary, en especial "Corren nous temps" i "El realisme i el naturalisme". Creiem que ajudarà els alumnes a entendre el personatge principal de Bearn i "alter ego" de Villalonga.
7. Explorem els mites
Llegiu aquest fragment de Bearn. L'escena la protagonitzen Don Toni i Don Andreu, el vicari de Bearn:
- (parla don Toni): Tot costa sacrificis, don Andreu. Ja sap la llegenda:
Faust, a canvi de joventut, ven l'ànima al Dimoni. Hi ha, però, diferents versions. Segons uns, Faust, redimit per l'amor es va salvar. Segons altres, es condemnà. –Que és el que jo crec –acabà el sacerdot.
Don Toni somreia.
–Tal volta, no, senyor Vicari. Ja sap que per salvar-se basta un punt de contrició. [...] –Amb aquesta esperança hem de viure, don Toni. Però crec que Faust...
–A vostè no li és simpàtic. A mi tampoc. És un heroi poc clar. No sabem què s'han proposat els alemanys amb el mite, l'origen del qual, segon els erudits, és anglès, encara que a mi em sembla germànic de cap a peus. Una cosa desaforada, com totes les seves. Noti que les dues versions de què parlàvem no són més que una única estafa: Faust condemnat és una víctima de Mefistòfeles...
–M'agrada sentir-lo parlar així.
–Però Faust redimit és un estafador: estafa el Dimoni.
Peu: il•lustració inspirada en el Faust de Goethe. Escena: visita del Mefistòfil a Dr. Faust. De Tony Johannot, pintor i gravador francès (1803—1852)
Havíeu sentit a parlar del mite fàustic? Sabeu què és? Cerqueu-ne informació a la xarxa i descobriu la història de Faust. Abans, però, us convidem a veure aquest breu fragment de la pel•lícula que Frederich Murnau (1888-1931) va rodar l'any 1926, Faust, eine deutsche Volkssage (Faust, un conte popular alemany).
Torneu a llegir el text i, individualment, responeu aquestes qüestions:
Què vol dir "vendre's l'ànima al diable"?
-Què vol dir "redimir-se"?
-Busca a la xarxa la història exacta de Faust i resumeix-la en 6 o 7 línies.
Sabies que...
- El mite de Faust és un mite recorrent de la literatura de tots els temps. La seva primera manifestació literària (i artística) data de 1604, quan Christopher Marlowe (1564-1593) va escriure The Tragicall History of the Life and Death of Doctor Faustus.
8. El català a ses illes. Repassem els dialectes
L'opció lingüística que va prendre Llorenç Villalonga quan va escriure Bearn va ser molt discutida. Els seus compatriotes li retreien que escrigués en català i que, a més, ho fes en la seva variant dialectal, que trobaven folklòrica. Per això s'entén que durant un cert temps vacil•lés entre escriure en català o castellà. D'altra banda, hi havia el seu editor, Joan Sales, que li va discutir molts dels recursos que feia servir: tant pel que fa a l'ús de castellanismes com per l'ús d'expressions que, a parer de l'editor, eren poc normatives.
Més enllà de la discussió lèxica i de criteris lingüístics entre autor i editor, el que mai no es va discutir van ser les morfologies verbals ni els girs lingüístics, ni tampoc el vocabulari.
Peu: mapa dels dialectes catalans. Font: www.vilaweb.cat
Recordes com es fa la primera persona del singular de l'indicatiu del verb "cantar" en dialecte de les Balears? Completa aquest quadre amb el present d'indicatiu de la primera conjugació.
Ara emplena la taula, que repassarem la morfologia:
| Variant dialectal | Lexema verbal | Morferma | Fonètica |
|---|---|---|---|
| ROSSELLONÈS | CANT- | - _ | / _ / |
| CENTRAL | CANT- | - _ | / _ / |
| BALEAR | CANT- | - | / Ø/ |
| ALGUERÈS | CANT- | - | /Ø/ |
| CATALÀ NORD-OCCIDENTAL | CANT- | - _ | / _ / |
| VALENCIÀ | CANT- | - _ | / _ / |
I ara completa aquesta informació
Quins articles fan servir a les Balears?
| Article en català central | Article en català balear |
|---|---|
| El | __ |
| La | __ |
| Els | __ |
| Les | ___ |
I recorda que entre les distincions més habituals també hi ha aquestes: Els diftongs -qua i -gua passen a -co i -go: llengo, aigo, pasco Eliminen la neutra del grup -ia: famili, prudenci, histori La iodització: veia, abeia, fuia I els plurals, generalment sense -o- i, si hi és, no neutraulitza: tests, discos, boscs, gusts
Quina és l’altra característica que distingeix clarament el català balear del català central tot i formar part del català oriental?
Sabies que...
-
- Avui dia encara als del Principat se’ns fa estrany trobarpublicats llibres en alguna variant dialectal, encara que amb la ràdio i la televisió ens hem acostumat a escoltar altres accents sempre que continuïn parlant el català estàndard
- Això és molt centralista i no hauria de ser així...
9. Omple els buits del text
Omple els buits que falten en el text següent. Tingues en compte que és escrit en dialecte baleàric. En cada cas us donem la versió del català estàndard:
Nota: agafeu Bearn i fullegeu-lo. Quina és la característica més evident del dialecte balear que no apareix en la narració?
L’article salat! Suposem que va ser l’editor qui va demanar a Villalonga que ho adaptessin a l’article del català normatiu fabrià. Et sembla bé aquesta opció o, si fossis l’autor, defensaries escriure tal com parles?
L’ús de la variant dialectal a Bearn no ha de ser una barrera per als alumnes perquè, tret de les morfologies verbals i algun adjectiu escadusser, el català és del tot fabrià. Tanmateix, aquest exercici serveix per repassar els dialectes i les seves variants. Naturalment, podeu prescindir de fer-lo.
10. Voltaire, el mestre
Voltaire (1694 – 1778) és el màxim exponent del lliurepensament i de l’esperit francès, però a la vegada és també l’exemple de la contradicció del pensament. A Voltaire se li atribueixen apòcrifament les dues frases següents:
“Si Déu no hagués existit, l’haurien hagut d’inventar.”
“No estic d’acord amb el que vostè diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho.”
Dividiu la classe en dos grups i reflexioneu sobre aquestes dues frases: Què volia dir Voltaire? Després comenteu les vostres conclusions entre tots.
Voltaire va tocar tots els corrents filosòfics que li van interessar i creia en el poder de la filosofia per governar el món. Però potser va ser en l’Humanisme on els escrits reflexius de Voltaire van destacar més.
L’Humanisme, breument, considera que l’home té un lloc especial al cosmos gràcies a les característiques humanes d’obertura al món, llibertat de comportament, poder de transcendir l’immediat i el seu caràcter d’esperit.
Igualment, Voltaire, com a bon liberal que era, condemnava el fanatisme perquè considerava que no aportava res i només limitava la vida i la reflexió intel•lectual.
Don Toni de Bearn, el protagonista de la novel•la que ens ocupa, sentirà una admiració profunda per Voltaire i viurà immers al segle XVIII. Li agrada molt més el segle del raonament i l’auge de la cultura que no pas el segle que li toca viure, que per a ell és decadència i poc més. Així, don Toni se’ns dibuixarà amb un pensament complex i a voltes contradictori, segurament, tan contradictori com el de Villalonga mateix. Perquè segons coincideixen a afirmar molts estudiosos, Don Toni era l’alter ego de Llorenç Villalonga.
Què vol dir alter ego? Sense consultar el diccionari, escriu-ne una definició pròpia i després compartiu-la entre tots a classe. Qui té la definició més acurada?
Ara, entre tots, situeu Voltaire en el context històric i apunteu allò que sigui més característic del pensament del filòsof francès.
| En època de Voltaire | Què passava al segle XVIII a Catalunya |
|---|---|
| 1714, caiguda de les institucions catalanes | |
| 1716, Decret de Nova Planta | |
| 1737, Primera fàbrica cotonera a Barcelona | |
| 1751, Publicació del primer volum de l’“Enciclopedie” | |
| 1786, Estrena de les Noces de Figaro, de W.A. Mozart | |
| 1791, Caiguda de la monarquia francesa i proclamació de la I República Francesa |
I què passava a les Balears? Investigueu-ho! Serà clau per entendre quin és el món perdut que lamenta i enyora Don Toni.
11. Corrents filosòfics del segle
“Però quants d’anys creu vostè —preguntà— que tardaran ‘les lumières’ a arribar fins aquí?” (Don Toni al Vicari, Bearn)
Seríeu capaços de continuar aquest exercici sols? En grups de 3 o 4 companys, escriviu algun paràgraf relacionat amb el segle que ara estudiem deixant les paraules clau en blanc. Després passeu-ho als altres grups. Si en voleu fer un joc, guanya l’equip que més de pressa hagi resolt tots els textos.
12. Quan el segle XVIII va fer la revolució
Feu un quadre sinòptic resumint què va representar el segle XVIII i quins canvis substancials s’hi van produir.
Per completar el quadre busqueu imatges que la complementin. De totes les que heu trobat, quina us sembla que resumiria millor el segle XVIII en general?
Nota al professor: Aquest exercici es pot fer més o menys complex segons es consideri oportú. La insistència en el segle XVIII ve sobretot perquè don Toni de Bearn viu ancorat en aquell temps i cal que els alumnes entenguin bé el segle i els canvis que va representar i entenguin també les contradiccions en què viu el protagonista de Bearn. Perquè si bé don Toni creia en la Il•lustració, no creia en la igualtat de classes i menyspreava els burgesos i la classe política (encara que podria ser, com apunta Benet i Jornet, que es tractés d’un menyspreu més intel•lectual que no pas social). El quadre, doncs, pot ser un breu resum, o bé un gran quadre sinòptic, fet amb un programa com el Padlet o qualsevol altre amb fotografies.