Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga

Durant la lectura

 1. Comencem a llegir

Abans de començar a llegir, poseu-vos d’acord i establiu un ritme que pugueu seguir tots, de manera que llegiu la novel•la simultàniament.

  • 1. Establiu un nombre determinat de capítols o de pàgines per setmana a llegir, i cada setmana i de manera rotativa, designeu un “Responsable lector” que coordinarà la lectura.

  • 2. El “responsable lector” vetllarà perquè tots els companys llegeixin el llibre i no n’hi hagi cap que s’endarrereixi o s’avanci.

  • 3. Per respecte als companys, procureu seguir el ritme cada setmana; si no, tota la classe anirà descompensada i no podreu fer bé els exercicis.

Nota al professor: La idea de buscar un “Responsable lector” setmanal pot servir per responsabilitzar els alumnes del procés lector. Establiu d’entrada quantes setmanes hi ha en total per llegir la novel•la i controleu que se segueix el ritme marcat. Mireu de combinar la lectura amb els exercicis que us proposem, de manera que hagin d’anar buscant informació a mesura que llegeixen (no solament el vocabulari, sinó les descripcions rellevants, els trets que caracteritzen els personatges, etc.).

2. La riquesa lèxica i conceptual de Bearn

Al llarg de la lectura us trobareu amb moltes paraules de difícil comprensió. Creeu un excel col•laboratiu (per mitjà de Google drive, per exemple) i creeu totes les pestanyes necessàries endreçades per ordre alfabètic i, entre tots, aneu-hi incloent les paraules que no coneixeu i poseu-hi la definició.

Igualment, i en un document a part, feu el mateix amb els conceptes, noms de filòsofs i altres qüestions que no entengueu.

És molt important la col•laboració de tots per ajudar-vos els uns als altres a entendre la lectura.

En el cas del vocabulari us proposem aquest model:

Nota a l’alumne: En el cas del document col•laboratiu per als conceptes i noms propis que desconeixeu, ens sembla més oportú que us el feu a mida segons les dificultats i qüestions que hi vulgueu plantejar. Com sempre, són documents que poden ser tan exhaustius com vulgueu. El saber no fa cap nosa!

Nota al professor: Podeu establir algun sistema de puntuació per tal que tots els alumnes hi entrin paraules, o bé, podeu marcar un mínim de paraules entrades. També, amb els més endarrerits o reticents a l’hora de fer els deures, podeu demanar-los que complementin les definicions amb adjectius o amb frases noves.

3. El primer tast

Llegiu la introducció de Bearn, és a dir, la carta que Joan Mayol escriu a Miquel Gilabert, que a mesura que ha anat llegint la carta es deu haver quedat bocabadat i molt intrigat perquè… quants enigmes ens presenten les primeres pàgines?

Completeu el quadre. Quants dubtes i prediccions més hi ha a la carta? I creus que n’arribarem a saber la resposta?

INTERROGANTSPASSARÀPOTSER PASSARÀNO PASSARÀ
Sabrem com han mort els senyors de Bearn. Coneixerem el testament dels senyors.    
La família directa dels senyors de Bearn, acabarà quedant satisfeta de l’herència.    
Coneixerem què hi ha a la sala de les nines.    
Joan Mayol es quedarà els 2.000 duros per a ell.    
Joan Mayol haurà de recórrer al Papa per resoldre el seu problema moral.    

Nota al professor: Aquest exercici, si voleu, el podeu plantejar més endavant amb altres preguntes, però si el posem a l’inici de la lectura és per mostrar als alumnes que la novel•la ja obre molts interrogants tan bon punt comença. Ens sembla que aquesta pot ser una manera de despertar-los el gust per la lectura. A més, en el cas de Bearn, quan arribem al final ens trobarem que molts dels interrogants continuaran oberts i cadascú podrà respondre segons la lectura que n’hagi fet.

4. Mapa conceptual dels personatges. Una pauta per llegir

Bearn presenta un seguit de personatges; no són gaires però Villalonga no en deixa cap a l’atzar ni amb una caracterització banal, al contrari. Per això és important tenir present com és cada personatge, perquè la seva manera de ser resultarà cabdal en l’esdevenir de la història.

En parelles o en grups reduïts, trieu un o dos personatges i aneu anotant tot allò que els defineix i els caracteritza. A mesura que tingueu clar com són, creeu mapes conceptuals i –encara que estiguin a mig fer– pengeu-los a classe per compartir-los i, entre tots, pugueu definir qui és qui i com veieu cadascun de vosaltres els personatges de Bearn.

Nosaltres hem optat per la idea que Bearn sigui el centre de tot, però també podeu desplaçar el centre cap a D on Toni o cap a Joan Mayol. A més, podeu mesurar la importància dels personatges segons la grandària dels globus.

Nota al professor: Aquest exercici es pot fer de manera individual (però és una feinada) o per parelles o en grups. Si els grups són gaire nombrosos, llavors que cada grup faci tots els personatges o els que considereu més rellevants. Si l’exercici es fa per parelles, que cadascuna treballi un personatge diferent. Millor si hi ha més d’un mapa conceptual per personatge, això permet comparar i valorar el conjunt dels mapes.
Com que la lectura va avançant, els mapes conceptuals no deuran estar enllestits fins al final. El fet de tenir un treball en curs pot ser una manera atractiva de fer continuar la lectura als estudiants . Us recomanem que l’última part de l’exercici els la feu fer individualment.

Nota a l’alumne: Villalonga no és un autor minuciós però sí realista i, a més, molt preocupat per la psicologia dels seus personatges, que acostumen a ser contradictoris. No us amoïneu, doncs, si de vegades en el mateix esquema us apareixen conceptes contradictoris, no ho són pas. Tots som una mica contradictoris a vegades, o no?
Per fer aquests mapes podeu fer servir les eines que més us agradin. Nosaltres us recomanem Creately o Lovely Charts.

5. Quan les accions o les paraules defineixen els personatges

Allò que diferencia una bona narració d’una de no tan bona és la que, sense explicar-nos-ho tot, permet que els lectors intuïm la resta. Per exemple, durant una conversa entre el Vicari i Don Toni, el primer diu:

«–[...] i també, don Toni, permeti que li ho recordi, aquesta Sala de les Munyeques...
–Està tancada amb clau i no hi entra ningú –tallà, sec, el senyor.»

Villalonga en té prou amb aquesta reacció curta i abrupta per despertar les sospites del lector. Què hi ha a la sala de les nines? També Villalonga s’hauria pogut entretenir i explicar amb detall la reacció contrària de Don Toni, però no ho fa. Tampoc ens cal, oi?

Aquest exercici es tracta sobretot de buscar frases que…

  1. a) O bé amaguen secrets o revelen tensions entre els personatges, com la de l’exemple.
  2. b) O bé defineixen el caràcter dels personatges i que us servirà per complementar els mapes conceptuals anteriors. Feu-lo en tres columnes com l’exemple:
Allò que vol dir
PersonatgeAllò que s’hi diu
Don Toni «—A la meva edat? Començ a sentir-me molt esgotat—. Conservava una salut envejable. Parlava de la seva decadència física com de la seva ruïna econòmica, per recurs retòric i per inspirar simpaties.» Don Toni es queixa per queixar-se, segurament perquè està avesat a ser el centre d’atenció i aquesta és una manera de reclamar-ne. El comentari posterior ens ho confirmaria, encara que si volem fer-ho una mica més complex també podríem dir que Don Toni sí que se sent vell i fora del món i que és la poca objectivitat amb què se’l mira Mayol que fa que el vegi més sa i valent del que està en realitat.
Donya Xima «—És a dir que ets rica? Ja m’ho havien escrit, que en Campo Formio s’arruïnava—. Ella el mirà, afalagada que li atribuïssin el poder del mal.»  
     
     

6. Va d’acròstics

Sabeu què és un acròstic? N’heu escrit mai cap? Al segle XIX, aquest segle de les llums que tant estima Don Toni, eren molt populars i, de vegades es feien servir per amagar missatges secrets.

En aquest cas, us proposem de compondre acròstics amb els noms dels protagonistes de la història que ens conta Villalonga. Aparentment és fàcil, però posem algunes condicions:

1. Els versos han de rimar

2. La mètrica dels versos ha de seguir algunes pautes (nombre sil•làbic i rima apariada o alternada o exacta).

3. Heu de procurar que, a més, els versos identifiquin el caràcter de qui s’amaga a l’acròstic.

4. I, finalment, hi ha d’haver constància d’algun dialectalisme balear.

Mireu l’exemple:

Terra i camps de Bearn som casa meva
On he viscut i tothom en vol ser s’hereu
Ni ho serà Dona Xima que ja es veu hereva
I ca! Jo som Don Toni i no em venc a cap preu!

El podeu escriure per parelles o individualment. En acabat podeu fer un petit recital i votar el més enginyós!

7. La sala de les nines

És evident que si una sala de la casa dels Bearn forma part del títol, deu ser que és important. A mesura que llegiu, aneu subratllant totes les frases que parlin de la “sala de les nines”. Un cop enllestida la lectura, ajunteu-les, llegiu-les totes seguides. Com la de l’exemple:

«Destruïda la sala de les nines, vanament intentaré escodrinyar si existien misteris tenebrosos i si, rera el vel, hi havia tan sols un mur.»

Peu: Conjunt de nines antigues de porcellana.

i, només quan tingueu la informació recopilada, només llavors, potser podreu respondre les dues preguntes següents:

Quin espai es podria contraposar a la sala de les nines?

Què s’amaga a la sala de les nines?

8. El final de Bearn

Des de l’inici de la lectura de Bearn som coneixedors del final: els senyors són morts i s’intueix que al llarg de la novel•la ens explicaran com ha anat. Però, és així en realitat? Villalonga ens ofereix una novel•la aparentment tancada; ara bé, si hi rumiem una mica, quants interrogants ens queden per omplir?

En un diagrama, amb la forma que vulgueu, procureu explicar en grups de 4 o 5 tot el que ens queda per saber un cop llegida l’última pàgina.

Nota: no confongueu la intuïció del que sembla que us explica, amb allò que és definitiu i que no presenta cap dubte.

Adjectivem

Ara que heu acabat la lectura i la teniu fresca a la memòria, amb quins adjectius definiríeu la novel•la de Villalonga? No es tracta d’adjectivar si us ha agradat o no, sinó de trobar les paraules justes que descriguin Bearn.

Per fer-ho, que cadascú es prepari una llista de mots i adjectius que defineixen l’obra. En acabat poseu la llista en comú i, entre tots, creeu un núvol de mots com el que us proposem tot seguit i que podria definir el segle XVIII.

Aquest exercici el podeu fer en grups de 3 o 4 estudiants o bé tota la classe conjuntament.