Abans de començar la lectura d'Antígona d'Espriu, cal que tinguem alguns coneixements previs, perquè si no ens costarà una mica entendre-la. Per això, abans de llegir, us proposem fer una pluja d'idees sobre les questions següents:

1. Com definim el gènere teatral de la «tragèdia»?
2. Qui era Sòfocles i què representa en l'àmbit del teatre clàssic?
3. Per què els autors recorren tan sovint a les tragèdies per explicar les seves històries?
   

Mosaic Romà del s.II. Font: Wikimedia Commons

Representació d'Antígona. Font: elespectador.com

Si a classe no teniu bloc, us proposem fer-ne un per anar-hi anotant tot el que aprengueu a mesura que avanceu en la lectura. El primer post pot ser un resum de les vostres conclusions després d'haver fet aquesta pluja d'idees. El rellegireu al final de tot, quan haureu acabat la lectura, i així veureu com han avançat els vostres coneixements.

Llegim:

«L'Antígona de Sòfocles ha estat, des del Renaixement, però sobretot durant es segles XIX i XX, una de les tràgèdies gregues més traduïdes, posades en escena, interpretades i reescrites, en totes les llengües de la cultura» (extret del pròleg de Carles Miralles a Antígona).


Escena de Ròmul el gran de F. Dürrenmatt amb Francesc Orella. TNC, 2005.
Font: www.tnc.cat

Per què creus que els clàssics es revisiten una vegada i una altra? És a dir, per què hi ha tants autors que escriuen a partir de les històries que van escriure els grecs o els romans fa més de mil anys?

Llegim:

«La tragèdia ha de mantenir els seus herois, si no del tot immersos, sí en contacte preferent amb les idees absolutes, amb els principis, amb els determinis rigorosos, en un univers mentalment tancat, circular, sense sortida» (extret del pròleg de Carles Miralles a Antígona).

És a dir, perquè hi hagi tragèdia, els personatges de la història han de portar els seus convenciments i els seus principis fins al final. Llegiu, si no ho heu fet abans, el pòrtic i observeu com Fedra mataria per una convicció cega.

Però encara hi ha una altra cosa que condueix a la tragèdia i que queda clara en la frase de Fedra quan davant la negativa de Teseu a matar el fill de l'Amazona diu:

«Pressento, doncs, grans desgràcies, si no ara, enllà dels anys».

O quan el lúcid conseller diu:

«És a dir, que haurien pogut fugir, o almenys intentar-ho, però no ho han volgut. Les diverses obcecades actituds mentals donen pas sense trigança a fets sense remei».

Què vol dir, el conseller, amb aquestes paraules?

I encara hi ha una altra raó que condueix a les més grans tragèdies i que són les debilitats i les passsions humanes. Un dels grans mestres en aquest sentit va ser William Shakespeare.

En grups de 3 busqueu informació sobre aquestes 4 tragèdies de Shakespeare i establiu quines són les passions que porten aquestes històries a uns finals tan tràgics:

• Otel·lo
• Macbeth
• Hamlet
• Romeu i Julieta

Segur que no és la primera vegada que sentiu parlar de Salvador Espriu, però també és probable que, si us preguntessin qui era Espriu, diríeu: «un poeta». Coneixeu el seu vessant de dramaturg?

Fotos de Salvador Espriu de nen i d'adolescent.
Font: celiaa.blogia.com // font: www.bib.ub.edu

Abans de res, mireu aquest vídeo amb atenció. Dóna pocs detalls bibliogràfics, però ofereix un bon resum de com era i qui era Salvador Espriu.

Ara, entre tots els companys de classe, descobriu el poeta. En grups de 4 desenvolupeu aquestes àrees:

1. Un grup que s'ocupi de la seva biografia.
2. Un altre grup que s'ocupi de la seva obra poètica: què va escriure i quins són els seus trets característics principals.
3. Un altre grup que estudiï el seu vessant teatral.
4. Un altre grup que s'ocupi dels moviments artístics catalans i europeus.
5. Finalment, l'últim grup que estudiï els temps polítics que va viure Espriu.

Al final, traceu línies cronològiques de cada un dels moviments i comproveu on coincideixen certs fets històrics i culturals amb la vida i l'obra d'Espriu.

Creieu que l'obra d'un autor pot ser indiferent als temps que li toquen viure?

Abans de començar la lectura, cal que ens familiaritzem amb els personatges sobre els quals versa l'obra.

Relaciona els noms amb les seves definicions. Observa que n'hi ha de llegendaris, de mitològics i de literaris. Sabries dir quina diferència hi ha entre aquestes tres categories?



Escena mitològica d'Orfeu i Eurídice, de Joseph Paelinck (1818)
Font: leereluniverso.blogspot.c