Tirèsias voldria salvar Antígona del seu final fatal i intenta convèncer-la que no enterri Polinices i que obeeixi Creont. Però Antígona no escolta i Tirèsias s'exclama així: «No puc res contra l'insensat sentiment d'una dona».

Dones gregues.

És evident que gran part del protagonisme d'aquesta obra recau en Antígona i les altres dones. Com dibuixa, Espriu, aquests personatges femenins? Completa i continua aquest requadre.

Nom	Com és el personatge	Fragments que ho expliquen	Més informació
Antígona	Dona amb determinació
Ismene		A la mateixa escena, primer diu: «Aniré amb tu, Antígona. Què faria sense tu?». I de seguida afegeix: «Compadeix-te de nosaltres». p. 70
Eurídice	Un personatge poruc que pretén salvar la seva família, sobretot allunyada de la saga que el déu Apol·lo va maleir.	«Emparentarem de nou amb ells? La desgràcia és segura.»	El lúcid conseller ens dóna una explicació irònica de les paraules d'Eurídice i diu: «Eurídice sap, amb un afinat instint de dona, que certes mescles no resulten a vegades prou bé».
Euriganeia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El lúcid conseller fa un discurs final molt clarificador del moment que es viu a Tebes. És un discurs ple d'ironia i amb certes crítiques universals.

Una possible imatge del Lúcid conseller (detall de ceràmica on hi ha representats Atenea i Poseidó).
Font: Wiquimedia.

1. Rellegiu el discurs, primer, en silenci.
2. Després, llegiu-lo en veu alta a classe mirant de donar sentit a les frases.
3. Finalment, dividiu el discurs en dues o tres parts i aneu-los donant sentit frase a frase fins que tigueu tot el text ben disseccionat, l'entengueu bé i en copseu la ironia.

Frase	Explicació	La ironia	Qüestió universal
Un lamentable però correcte acabament de l'episodi.	És un mal final perquè han mort els tres germans, peò és «correcte» perquè aquesta va ser la predicció del déu Apol·lo.	Amb l'adjectiu «correcte», Espriu posa ironia al tema del fat.	No
Tirèsias llogarà uns altres ulls experimentats i desvergonyits.	Tirèsias és cec i per tant necessitarà un altre pigall.	La ironia rau en el mot «desvergonyits».	No

A l'exercici «Descobrim Espriu» hem descobert un escriptor que va viure la dictadura franquista de ple.

Franco presideix el seu primer consell de Ministres
Font: http://jordicarreno.wordpress.com/guerra-civil-espanola/

 

Ara que ja has llegit l'obra, rellegeix el següent fragment en clau política i biogràfica de l'autor:

«Lúcid conseller: (al seu amic). No és difícil de conviure a Tebes, és impossible. Creont ho sap com tu i com jo, però no ho dirà mai és clar. Mira-te'l bé: obès, no gens atractiu, amb aquests ulls de mirada fixa i glaçadora, com de serp. Sí, potser arriba a fingir-se que és ben intencionat, t'ho concedeixo, però ho sacrificaria tot a la seva única passió de manar. Mentre visqui, és probable que ens mantinguem quiets, perquè està disposat a esclafar sense miraments el qui se li oposi. Però gairebé és un vell, i els seus fills i seguidors no valen res. A Tebes, Creont no pot instituir perpètuament Creont. Què vols que visqui, vint anys més, tal vegada trenta? Si no el colpeix molt abas una mort violenta. I després, què? Eh, digues, després, què?» (p. 64-65)

Feu una reflexió individual, per escrit, sobre aquesta qüestió, i després, a classe, obriu un debat i intercanvieu les vostres opinions.

Anoteu totes les paraules i idees que us suggereix aquest fragment en un word col·laboratiu. És igual que es repeteixin. Al final convertiu el text en un núvol amb Wordle. Quina és la paraula o les paraules que surten més destacades? Per què?

«Rèplica», «a part», «acotacions», «fer un mutis», etc., són paraules que apareixen sovint en els textos teatrals. Abans t'hem donat la definició de «rèplica», però com la redefiniries si parlessis de «rèplica teatral»?

Busca, amb l'ajuda del professor, altres paraules del llenguatge teatral, i després fes un text de 10 o 12 línies on surtin totes dins un context que s'entengui.

Espriu dóna acotacions mínimes per representar l'obra de manera que el director és ben lliure de fer-ne l'adaptació que vulgui.

 

Posada en escena d'Antígona dirigida per Oriol Broggi. L'actriu Clara Segura feia d'Antígona.
Font: La perla29

 

En grups de 4 creeu una companyia teatral que vol portar l'obra al teatre. De moment, no teniu els actors, només penseu en el muntatge.

1. Un fa de director.
2. Un fa d'adaptador del text (escurçar o adaptar lingüísticament).
3. Un fa d'escenògraf.
4. Un s'encarrega del vestuari.

Abans hem parlat de la política que s'amaga a l'obra de teatre. Penseu, doncs, en possibles posades en escena actuals, amb la política de rerefons. Quan tingueu pensada l'època en què voleu situar l'obra, la resta serà més fàcil. Tot l'equip ha d'ajudar el director a trobar una època. També podeu situar la història fora de Catalunya.