Durant la lectura

Icona iDevice La família
Abans de començar a llegir, fes l'esquema familiar de la història que ens explica Espriu, com també dels antecedents. Et facilitarà la comprensió del text.

Per fer-lo et recomanem que facis servir l'estructura habitual d'un arbre geneològic, però, si et cal, inventa't signes. Per exemple, dibuixa un estil·let per assenyalar l'assassinat.


Icona iDevice El bufó
Què és un «bufó de cort»? N'havies sentit mai a parlar? Eumolp és el bufó de la cort d'Etèocles.


El nan, de Diego Velázquez. Feia funcions de bufó.
Font: wikicommons

Ara, llegeix aquestes dues intervencions d'Eumolp:

«ASTIMEDUSA: Recorda que parles davant una princesa.

EUMOLP: Ho recorda prou la meva esquena. La meva llengua té menys memòria, sobretot quan us vol distreure, com ara.» (p. 25) 

«ANTÍGONA: No m'he de defensar, accepto el càstig. Intercedeixo tan sols a favor d'Eumolp, que m'obeí.

EUMOLP: No, t'ho prego. M'allibero finalment dels vostres cops i de les vostres rialles. Sé que els mots amaguen la solitud de l'home, no he d'aprendre res més.»
(p. 69)


Amb aquestes poques línies podem conèixer la condició d'Eumolp. Descriu-la en un text breu. Com dibuixaries el personatge d'Eumolp al segle XX? Creus que existeix aquest tipus de personatge al segle XXI?


Icona iDevice Una gran sopa clàssica
Icona iDevice Omple els buits
Posa les paraules que creguis convenient en els espais en blanc. Aquí tens les paraules que han caigut del text:

 

serp
glaçadora
impossible
obès
mai
quiets
manar
sacrificaria
atractiu
perpètuament
única
miraments
res
vell
fills

 

 




«[El lúcid conseller]: No és difícil de conviure a Tebes, és   Creont ho sap com tu i com jo, però no ho dirà , és clar. Mira-te'l bé: , no gens , amb aquests ulls de mirada fixa i , com de . Sí, potser arriba a fingir-se que és ben intencionat, t'ho concedeixo, però ho tot a la seva passió de . Mentre visqui, és probable que ens mantinguem , perquè està disposat a esclafar sense el qui se li oposi. Però gairebé és un , i els seus i seguidors no valen . A Tebes, Creont no pot instituir Creont.

 

  

Icona iDevice Què vol dir...?

Icona iDevice El fat
Què és el fat? N'has sentit a parlar mai?

A l'obra d'Antígona, el fat és protagonista i desencadenant de tot. De fet en aquest altre exercici ja parlàvem de la importància i les conseqüències del destí.



Què ens depara el destí?
Font: http://zenondiezlopez.blogspot.com/2010/05/activitat-2-existeix-el-desti-o-som.html

 

A mesura que vagis llegint l'obra assenyala les frases que insinuen el fat i comenta-les en el seu context. Anota-les en un full i després escriu una breu reflexió sobre totes les frases que hauràs trobat.

Frase sobre el fat Qui la diu i en quin acte Comentari sobre la frase
«Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills.» Antígona, p. 55, Segona part Antígona pot ser condemnada, però ella ho sap i no hi fa res. Des que Apol·lo va condemnar Laios, el seu avi, a no tenir cap fill, i Laios el va desobeir tot tenint Èdip, la mort i la mala sort han estat presents en la vida d'Antígona. Per això tant li fa morir jove.
     
















Icona iDevice El fat (2)
A partir de la imatge anterior, sabries interpretar el destí amb una fotografia teva o un dibuix?

Aquí et donem un parell de suggeriments més.

 


Rellotge sense busques.
Font: http://scriptoria.blogspot.com/2009/03/el-reloj-sin-agujas.html



Màscara blanca.
Font: http://literaturajuvenilyfantastica.blogspot.com/2010/10/beso-de-vida-de-daniel-waters.html


Icona iDevice Reinterpretem Espriu
Espriu escriu Antígona amb un llenguatge i unes expressions que ens queden una mica lluny dels nostres referents. Per tant, us proposem «traduir» o «reinterpretar» totes aquelles frases que us siguin difícils d'entendre.

Les podeu anotar al bloc o en un word col·laboratiu. El millor és que a mesura que us les aneu trobant a la lectura, les aneu interpretant entre tots.

«Euriganeia: En esguardar la seva llum, esdeveníem orbs. El triomf del déu advers ens imposa de contemplar la nostra desolació reflectida al mirall de la seva impassibilitat.» p. 40 Ismene explica com acaba de veure la batalla i la mort dels seus dos germans a plena llum del dia. Eurídice es lamenta que una cosa així ho hagin pogut veure els seus ulls sota la llum del sol. Llavors Euriganeia s'exclama perquè aquest sol, amb la seva llum forta, els ha encegat i no els ha permès veure allò que havien d'haver vist: que allò acabaria en tragèdia.

El triomf del déu: es refereix a Apol·lo que des d'un bon principi va dir a Laios que no tingués cap fill. Ja coneixeu com continua la tragèdia. I és aquest mateix déu que els obliga a mirar el futur en un mirall, sense poder-hi fer res. D'aquí que en el mirall només es reflecteixi un rostre impassible.
   

 

 






















«... potser sí que els meus mots representen un perill, però no per a mi que parlo, sinó per a tu que escoltes» Antígona, Salvador Espriu

© Grup62