«FEDRA: Oh com detesto el fill de l'Amazona! Mata'l!
TESEU: El meu propi fill adolescent, sense cap culpa?
FEDRA: Ordena que el matin! La teva voluntat aquí és llei!
TESEU: T'enganyes. No sóc un tirà. He d'obeir les lleis i els costums de la comunitat. En sóc senyor, perquè en sóc el primer servidor.
FEDRA: No ho comprenc.
TESEU: Perquè véns d'un altre poble, amb uns altres principis. Aquí he inventat unes boniques paraules: llibertat, democràcia i moltes d'altres que no recordo gaire. Però massa boques me les recorden quan de tant en tant convé. No, no mataré el meu fill, que a penes conec i no estimo molt, val a dir-ho, només s'encalmin les teves retortes pors i la teva rancúnia immotivada.»

Fragment d'Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu.

 

«El 1939, immediatament després de la caiguda de Barcelona, Espriu va escriure l'obra teatral Antígona. Avançant-se a l'ús del mite grec que faran dramaturgs com Anouilh (Antigone, 1944), Espriu el va utilitzar per vehicular un missatge de perdó i de reconciliació entre els lluitadors. Si les obres anteriors tendien a representar el bé en negatiu, és a dir, des de la degradació material i espiritual, Antígona establia clarament el discurs didàctic en l'obra d'Espriu.»

Fragment de Salvador Espriu, de Víctor Martínez-Gil.
Lletra/UOC: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu/detall