Abans de la lectura
Antologia?
Fem una mica de reflexió sobre el llibre que tenim a les mans abans de començar a llegir-lo. Només amb el títol, ja tenim moltes pistes, oi?
El llibre es titula Antologia de poesia catalana. No hi ha autor, però sota el títol diu: «A cura d'Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila».
- Quina mena de llibre us sembla que teniu a les mans?
- Què és una antologia? Què vol dir antologar?
- ‘Antologar', ‘compilar', ‘recopilar' són sinònims?
- Què vol dir ‘a cura de'? Què és un ‘curador'?
- ‘Curador', ‘editor', ‘compilador' són sinònims?
Segona reflexió
A la contracoberta, hi diu:
«[aquest llibre] és un viatge lector per 800 anys de creació de poètica en català, des dels trobadors dels segles XII i XIII [...] fins al segle XX».
Doncs sí, 800 anys des que es va trobar el primer text escrit íntegrament en català l'any 1203.
Les Homilies d'Organyà,
el primer text en català.
Font:
http://cultura.gencat.net/ilc/literaturacatalana800/ca
Vols fer un viatge ràpid en el temps, i tenir, amb uns quants clics, una
idea clara de quin és el recorregut de la literatura catalana des del primer manuscrit?
Doncs, clica aquesta pastilla:
Fem un bloc
A mesura que avanceu en la lectura i en aquesta unitat didàctica, aneu afegint informació al bloc. Poseu-hi un bon títol i trieu una imatge atractiva.
Compartiu la informació amb els vostres companys i apreneu de les dades que aportin els altres alumnes i el vostre professor. Al bloc, podeu penjar-hi posts o apunts individuals, col·lectius o per parelles (segons s'indiqui), imatges, enllaços i tota la informació que us sembli rellevant. A més, en les estructures dels blocs hi ha sempre moltes i diverses aplicacions que us permetran fer un bloc ben dinàmic.
(1)Posts: així és com s'anomenen els textos, sovint breus, que es pengen en els blocs.
Biografiem?
Trieu el poeta que més us agradi i, en parelles, escriviu-ne una biografia breu, una llista de les seves obres principals i un recull d'enllaços web que considereu rellevants. També podeu buscar imatges de l'escriptor.
El format del text biobibliogràfic que heu de confeccionar ha d'assemblar-se al d'una entrada enciclopèdica. Vegeu-ne un exemple aquí.
Després cada parella haurà de penjar el seu text al bloc per compartir-lo amb tots els companys de classe.
Poesia en context
Quines han estat les principals fites històriques a Catalunya des de l'edat mitjana fins als nostres dies? I les principals descobertes científiques? I els corrents filosòfics, pictòrics i musicals que han envoltat els nostres poetes? Sabríeu resumir-ho en un quadre sinòptic col·laboratiu? Indiqueu-hi el nom de cada etapa històrica, els principals esdeveniments i els seus protagonistes.
Castell
de Cardona. Font: http://editor.enciclopedia.cat/medies/FOTO/FG005668.JPG
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Font: www.cultura.catalunya.com
Trobador amb violí. Font: www.wikimedia.org i Tàndem, Ramon
Casas. Font: www.wikimedia.org
D’una ullada
Amb la mateixa parella d'abans, i amb l'ajuda del professor, trieu un o més moviments literaris i destaqueu-ne breument les característiques. Després, entre tots, feu una línia cronològica de tots els moviments afegint-hi fotografies dels seus representants.
Cada ovella amb sa parella (1)
A. Aigua-marina, de J. M. de Sagarra
B. Es quan dormo que hi veig clar, de J. V. Foix
C. Corrandes d'exili, de Pere Quart
D. Eco, Joan Brossa
E. Els amants, de V. A. Estellés
F. Cambra de la tardor, de G. Ferrater
«A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.»
«La persiana, no del tot
tancada, com
un esglai que es reté de caure
a terra,
no ens separa de l'aire. Mira,
s'obren
trenta-set horitzons rectes i
prims,
però el cor els oblida.»
«No hi havia a València dos
amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del
matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas
estenent la roba.
Han passat anys, molts anys;
han passat moltes coses.»
«Explica'm, tu, què és el
sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. La
lluna.
-I per què en Pere plora amb
desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.»
«És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.»
«Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.»
Cada ovella amb sa parella (2)
A. Bèlgica, de J. Carner
B. La ciutat llunyana, de M. Torres
C. A Mallorca durant la guerra civil, de B. Rosselló-Pòrcel
D. L'Elionor, de M. Martí i Pol
E. La vaca cega, de J. Maragall
F. L'encís que fuig, de M. A. Salvà
«Oh aquell desfici que mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i
plaent,
de tot quan fuig, o qui passa,
o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!»
«L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per
sempre.»
«El cor de la tardor ja s'hi
marceix,
concertat amb fumeres
delicades.
I les herbes es cremen a
turons
de cacera, entre somnis de
setembre
i boires entintades de
capvespre.
Tota la meva vida es lliga a
tu,
com en la nit les flames a la
fosca.»
«M'agradaria fer-me vell
dins una
ciutat amb uns soldats no
gaire de debò,
on tothom s'entendrís de
música i pintures
o del bell arbre japonès quan
treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa [...].»
«Beu poc, sens gaire set.
Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada
testa
amb un gran gesto tràgic;
parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n
torna
orfe de llum sota del sol que
crema,
vacil·lant pels camins
inoblidables,
brandant llànguidament la llarga
cua.»
«Ara que el braç potent de
les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem
bastir,
entre runes de somnis colgats,
més a prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.»
Cada ovella amb sa parella (3)
A. La balada de la garsa i l'esmerla, de J. Roís de Corella
B. Vora la mar, Jacint Verdaguer
C. Elogi dels diners, d'A. Turmeda
D. El pendís, de C. Arderiu
E. La pàtria, de B. C. Aribau
F. La brida, de M. M. Marçal
«Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.»
«Diners fan bé, diners fan
mal,
diners fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.»
«Al cim d'un promontori que
domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent
declina
me'n pujo a meditar.»
«Amb els peus verds, els
ulls i celles negres,
plomatge blanc, he clissat una
garsa,
sola del tot, de les altres
esparsa,
que ha fet que els ulls se'm
tornessin alegres.»
«Adéu-siau, turons, per
sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí,
en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny
vos distingia,
per lo repòs etern, per lo
color més blau.»
«I era per mi
goig pur. Mes ara,
per un pendís
rodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.»
Laberint de versos
Sense mirar cap llibre ni cap pàgina web, quin camí proposes per sortir d'aquest laberint de versos i tornar-los al seu ordre original?
Mosaic d'un laberint, Itàlica (Sevilla). Font: http://lingualatina-orberg.wikispaces.com/
file/view/talica_mosaicodellaberinto.jpg/127809135/italica_mosaicodellaberinto.jpg
Fuga de mots
|
cap eixuts cuirs primavera flors verdes noies |
anys
l'edat verdeja confús any blanques desig |
prematurs pels sentíem s'amaguen blanc verd |
«La
del cinquanta-dos, les
portaven
bruses
i rebeques
, i pel carrer
el fresseig
precipitat
de les flors i fulles on
els
negres
de l'ametller. Vaig fer
trenta
, que també em semblen
.
Però
vent no en fa justícia. Romanen,
inconvincents i
,
sota cada
que
va venint per recobir
distreta,
el
atònit i el
aspre,
i aquell ventet menut
llargs carrers
de
noies
i fulles, el record
que
se me'n va, de tan
, cap al
futur,
se'm
fa
, i la memòria em
.»
Paraula de poeta
Hi trobaràs les paraules que sovint fan servir els poetes, com la que us donem de pista per començar aquests mots enreixats!
- Closca de mol·lusc.
- Conjunt dels ocells d'un niu.
- Eina de metall que serveix per treballar pedra, metall, fusta, os, etc.
- Geperut.
- Ell fa llampecs.
- Mancança o escassetat d'allò necessari.
- Boira de gran extensió.
- I ella veu de lluny una cosa sense distingir-la bé.
- I el gos està fent malbé la nina, de fet l'ha mutilada del braç.
- Soroll continuat.
-
Ostentació artificiosa; vanitat.
| X | ||||||||||||
| I | ||||||||||||
| S | ||||||||||||
| C | ||||||||||||
| L | ||||||||||||
| A | ||||||||||||
| D | ||||||||||||
| I | ||||||||||||
| S | ||||||||||||
| S | ||||||||||||
| A |
Mots encreuats? Mots
enreixats? Crucigrama?
«Qui sabrà mai aquest camí / a què em convida! / I és camí incert cada matí, / n’és cada vida!», Josep Carner
© Grup62