Abans de la lectura

Icona iDevice Antologia?
Primera reflexió

Fem una mica de reflexió sobre el llibre que tenim a les mans abans de començar a llegir-lo. Només amb el títol, ja tenim moltes pistes, oi?

El llibre es titula Antologia de poesia catalana. No hi ha autor, però sota el títol diu: «A cura d'Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila».

  1. Quina mena de llibre us sembla que teniu a les mans?
  2. Què és una antologia? Què vol dir antologar?
  3. ‘Antologar', ‘compilar', ‘recopilar' són sinònims?
  4. Què vol dir ‘a cura de'? Què és un ‘curador'?
  5. ‘Curador', ‘editor', ‘compilador' són sinònims?


Segona reflexió

A la contracoberta, hi diu:

«[aquest llibre] és un viatge lector per 800 anys de creació de poètica en català, des dels trobadors dels segles XII i XIII [...] fins al segle XX».

800!

Doncs sí, 800 anys des que es va trobar el primer text escrit íntegrament en català l'any 1203.



Les Homilies d'Organyà, el primer text en català.
Font: http://cultura.gencat.net/ilc/literaturacatalana800/ca


Vols fer un viatge ràpid en el temps, i tenir, amb uns quants clics, una idea clara de quin és el recorregut de la literatura catalana des del primer manuscrit? Doncs, clica aquesta pastilla:

Icona iDevice Fem un bloc
Creeu un bloc per introduir-hi la informació que aneu aplegant entre tots. El bloc us haurà de servir més endavant per estudiar i repassar els conceptes apresos.

A mesura que avanceu en la lectura i en aquesta unitat didàctica, aneu afegint informació al bloc. Poseu-hi un bon títol i trieu una imatge atractiva.

Compartiu la informació amb els vostres companys i apreneu de les dades que aportin els altres alumnes i el vostre professor. Al bloc, podeu penjar-hi posts o apunts individuals, col·lectius o per parelles (segons s'indiqui), imatges, enllaços i tota la informació que us sembli rellevant. A més, en les estructures dels blocs hi ha sempre moltes i diverses aplicacions que us permetran fer un bloc ben dinàmic. 

(1)Posts: així és com s'anomenen els textos, sovint breus, que es pengen en els blocs.
Icona iDevice Biografiem?
Quants escriptors diferents hi ha a l'antologia?

Trieu el poeta que més us agradi i, en parelles, escriviu-ne una biografia breu, una llista de les seves obres principals i un recull d'enllaços web que considereu rellevants. També podeu buscar imatges de l'escriptor.

El format del text biobibliogràfic que heu de confeccionar ha d'assemblar-se al d'una entrada enciclopèdica. Vegeu-ne un exemple aquí.

Després cada parella haurà de penjar el seu text al bloc per compartir-lo amb tots els companys de classe.

Icona iDevice Poesia en context
Cada poema és testimoni de l'època en què va ésser escrit. Situem-nos en el temps dels poetes. Si recordem alguns dels episodis que van viure, entendrem millor la seva obra i ens la sentirem més propera.

Quines han estat les principals fites històriques a Catalunya des de l'edat mitjana fins als nostres dies? I les principals descobertes científiques? I els corrents filosòfics, pictòrics i musicals que han envoltat els nostres poetes? Sabríeu resumir-ho en un quadre sinòptic col·laboratiu? Indiqueu-hi el nom de cada etapa històrica, els principals esdeveniments i els seus protagonistes.



Castell de Cardona. Font: http://editor.enciclopedia.cat/medies/FOTO/FG005668.JPG


Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Font: www.cultura.catalunya.com


Trobador amb violí. Font: www.wikimedia.org i Tàndem, Ramon Casas. Font: www.wikimedia.org

Icona iDevice D’una ullada
Quants moviments literaris sou capaços d'identificar en la història de la poesia catalana?

Amb la mateixa parella d'abans, i amb l'ajuda del professor, trieu un o més moviments literaris i destaqueu-ne breument les característiques. Després, entre tots, feu una línia cronològica de tots els moviments afegint-hi fotografies dels seus representants.

Icona iDevice Cada ovella amb sa parella (1)
A continuació trobaràs sis títols de poemes que has de lligar amb els versos corresponents.
A. Aigua-marina, de J. M. de Sagarra
B. Es quan dormo que hi veig clar, de J. V. Foix
C. Corrandes d'exili, de Pere Quart
D. Eco, Joan Brossa
E. Els amants, de V. A. Estellés
F. Cambra de la tardor, de G. Ferrater

«A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.»


«La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida.»


«No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.»


«Explica'm, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.»


«És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.»


«Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.»


  

Icona iDevice Cada ovella amb sa parella (2)
Com t'ha anat l'exercici anterior? Aquí tens sis més. Relaciona el títol amb els versos.
A. Bèlgica, de J. Carner
B. La ciutat llunyana, de M. Torres
C. A Mallorca durant la guerra civil, de B. Rosselló-Pòrcel
D. L'Elionor, de M. Martí i Pol
E. La vaca cega, de J. Maragall
F. L'encís que fuig, de M. A. Salvà

«Oh aquell desfici que mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quan fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!»


«L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.»


«El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.»


«M'agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s'entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa [...].»


«Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.»


«Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més a prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.»


  

Icona iDevice Cada ovella amb sa parella (3)
Ara ja tens molta pràctica, relaciona els últims sis poemes amb els versos corresponets.
A. La balada de la garsa i l'esmerla, de J. Roís de Corella
B. Vora la mar, Jacint Verdaguer
C. Elogi dels diners, d'A. Turmeda
D. El pendís, de C. Arderiu
E. La pàtria, de B. C. Aribau
F. La brida, de M. M. Marçal

«Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.»


«Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.»


«Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.»


«Amb els peus verds, els ulls i celles negres,
plomatge blanc, he clissat una garsa,
sola del tot, de les altres esparsa,
que ha fet que els ulls se'm tornessin alegres.»


«Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.»


«I era per mi
goig pur. Mes ara,
per un pendís
rodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.»


  

Icona iDevice Laberint de versos
Després d'un trasbals líric, el poema de Rosa Leveroni Elegies de la represa, IV ha quedat trastocat.

Sense mirar cap llibre ni cap pàgina web, quin camí proposes per sortir d'aquest laberint de versos i tornar-los al seu ordre original?



Mosaic d'un laberint, Itàlica (Sevilla). Font:
http://lingualatina-orberg.wikispaces.com/
file/view/talica_mosaicodellaberinto.jpg/127809135/italica_mosaicodellaberinto.jpg

 


Icona iDevice Fuga de mots
Sense mirar cap llibre, podeu dir quin és l'espai més adient per als mots desapareguts d'aquests versos de Gabriel Ferrater?


cap
eixuts
cuirs
primavera
flors
verdes
noies
anys
l'edat
verdeja
confús
any
blanques
desig
prematurs
pels
sentíem
s'amaguen
blanc
verd








«La del cinquanta-dos, les
portaven bruses i rebeques
, i pel carrer el fresseig
precipitat de les flors i fulles on
els negres de l'ametller. Vaig fer
trenta , que també em semblen .

Però vent no en fa justícia. Romanen,
inconvincents i , sota cada
que va venint per recobir
distreta, el atònit i el aspre,
i aquell ventet menut llargs carrers
de noies i fulles, el record
que se me'n va, de tan , cap al futur,
se'm fa , i la memòria em

 

  

Icona iDevice Paraula de poeta
Amb el diccionari (o sense!), t'atreveixes a fer aquests mots encreuats?

Hi trobaràs les paraules que sovint fan servir els poetes, com la que us donem de pista per començar aquests mots enreixats!

  1. Closca de mol·lusc.
  2. Conjunt dels ocells d'un niu.
  3. Eina de metall que serveix per treballar pedra, metall, fusta, os, etc.
  4. Geperut.
  5. Ell fa llampecs.
  6. Mancança o escassetat d'allò necessari.
  7. Boira de gran extensió.
  8. I ella veu de lluny una cosa sense distingir-la bé.
  9. I el gos està fent malbé la nina, de fet l'ha mutilada del braç.
  10. Soroll continuat.
  11. Ostentació artificiosa; vanitat.

      X      
          I    
        S      
    C            
          L
A            
  D          
      I        
          S
      S        
        A        



















Mots encreuats? Mots enreixats? Crucigrama?

Normativament hem de fer servir la primera accepció. La segona és una creació del lingüista Pau Vidal que cada dia fa els mots enreixats del diari El País. I la tercera, crucigrama, és el mot que defensava el poeta i crucigramista Tísner i que avui també defensen Màrius Serra i Jep Ferret.


  


«Qui sabrà mai aquest camí / a què em convida! / I és camí incert cada matí, / n’és cada vida!», Josep Carner

© Grup62