El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada

Pòrtic

«Hi ha persones que s’avien a la mort d’una manera calmosa, sense neguits ni enrenous, i es fonen amb placidesa. És clar que no tothom arriba a l’extrem de l’oncle Orestes, que en pau descansi, el qual digué a la seva dona: “Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes; així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per a morir-me” i, en tornar ella a l’habitació, després de ficar la verdura al tupí −aquella nit feien bledes− ja el trobà de cos present. Amb l’àvia, però, les coses no lliscaran amb tanta finor, amb l’àvia patirem molt. Té massa por, i tots els massa són dolents, fins i tot per morir-se.»

Jesús Moncada, “Preludi de traspàs” dins El Cafè de la Granota. Barcelona: Educaula, 2010. p. 79

 

«La mort és una bandarra [...]La maleïda no respecta ni el campionat de Lliga.»
Jesús Moncada, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” dins El Cafè de la Granota

 

Llegir Jesús Moncada pot ser un repte difícil per als alumnes, no tant pel que hi explica, que d’altra banda també els pot quedar lluny de les seves lectures habituals i dels seus referents més immediats, com, sobretot, pel llenguatge extremament ric, però difícil que fa servir l’escriptor mequinensà.
Els qui hem fet aquesta guia, ens declarem admiradors de Jesús Moncada i estem convençuts que amb un bon acompanyament en la lectura d’aquests contes, es pot aconseguir que alguns alumnes quedin seduïts per la seva prosa i més endavant tornin a voler llegir l’escriptor.

Moncada, i per extensió tots els seus personatges, són rebels, antifeixistes, progressistes, comunistes, poc amics d’hàbits i sotanes i, sobretot, sorneguers. Si poden riuen del mort i del qui el vetlla i tenen sortides extemporànies tot sovint. Això, en una edat combativa com la dels nostres joves lectors, els ha de provocar una certa simpatia per l’escriptor a l’avançada. A més, Moncada no es va prodigar mai gaire en cap mena de cercle literari, artístic o social. Era una persona normal, casolana, que on es trobava més bé era al seu pis del barri de Gràcia i que fugia de certs convencionalismes que la fama i el renom a vegades obliguen. Aquest és un element més per a què un alumne el pugui admirar per la seva solitud i personalitat. I encara una altra cosa. Moncada és dels poquíssim autors catalans (potser ell i Rodoreda) que han estat traduïts a una llengua tan llunyana com, per exemple, el vietnamita. Si els vietnamites han gaudit d’una lectura com aquesta, què no pot fer, un jove estudiant que té tots els referents culturals molt més propers?

Sovint en aquestes guies, proposem que moltes de les conclusions dels exercicis s’anotin en un bloc digital. En aquest cas, no ho proposem, però és molt fàcil de fer. Si els vostres alumnes se senten més còmodes treballant en línia i en equip, la majoria dels exercicis que proposem es poden ‘traspassar’ en el format de bloc digital com un quadern de bitàcora de la lectura.

Per a la lectura dels contes d’El Cafè de la Granota proposem bàsicament dues coses:

1. Canviar l’ordre de la lectura dels textos tal com els proposa Moncada. Aquí fem la nostra proposta per esperonar-ne la lectura, però també podeu proposar la vostra o deixar als alumnes que facin la seva. L’ordre no és primordial en aquest llibre com si ho és al darrer recull, Calaveres atònites, i és bo que l’alumne se senti lliure de fer el seu propi traçat lector.

2. Llegir en veu alta fragments a classe i fins i tot dramatitzar-los. Les dues darreres adaptacions teatrals de l’obra de Moncada (una de Pep Tosar i una altra de Xicu Masó), en anys i espectacles diferents, ens han ajudat a veure que Moncada funciona molt bé quan es diu en veu alta.