Abans de començar a llegir els contes de Jesús Moncada, mirarem de descobrir qui és. Segurament no n’heu sentit a parlar o només us sona vagament el nom, però Jesús Moncada és, probablement després de Mercè Rodoreda, l’escriptor més traduït a altres llengües enllà del català.
És curiós que essent un dels grans autors i tan traduït, a penes us soni el nom, oi? Moncada, va fer poca vida literariosocial, perquè tal com havia dit sempre, el que ell volia era escriure, i això només ho podia fer tancat a casa seva, al barri de Gràcia.
Peu: Jesús Moncada a unes escales de Barcelona
Peu: Jesús Moncada davant d’una casa de Mequinensa
Malgrat això, Jesús Moncada va guanyar molts premis i va gaudir del reconeixement del públic que el va llegir amb passió. Un cop mort, semblava que havia caigut en un cert oblit, però arrel de l’edició de la seva obra en butxaca, de l’adaptació teatral d’alguns dels seus textos i de la pròpia justícia del pas del temps que ajuda a posar les coses al seu lloc, sembla que l’obra de l’escriptor mequinensà torna a ser a les llibreries a l’abast de tothom.
Peu: esús Moncada amb la seva gossa Samba
Us convidem, doncs, a no tenir por dels textos d’un autor contemporani que ja és un clàssic, deixar de bandes algunes lectures juvenils i arriscar-vos una mica entrant de ple en el món mequinensà ple de cafès, tertúlies i personatges peculiars.
Us recomanem vivament el retrat que va fer escriure el seu bon amic Xavier Moret, Retrats. Jesús Moncada (Barcelona: AELC, 2005), per tenir una aproximació més directa a la figura de l’escriptor que us ajudarà a transmetre als vostres alumnes el caràcter afable, sorneguer i sociable de Jesús Moncada.
Contrasteu bé les pàgines. No totes tenen la mateixa informació i a vegades es poden contradir. Fixeu-vos bé en la “font” del web. De Moncada trobareu altres pàgines, però us hem triat les més fiables.
Per cert, sabíeu que Jesús Moncada ha estat traduït a més de 15 llengües una de les quals és el vietnamita?
Abans, per tant, de llegir aquests contes d’El Cafè de la Granota hem de saber algunes coses: la primera i principal: qui era Jesús Moncada. Però també descobrirem qüestions que ens permetran entendre alguns contes i la importància de la literatura de Moncada.
Per fer-ho us proposem, d’entrada, que busqueu en els següents 4 portals informació sobre la vida de l’escriptor i que la reescriviu en un foli màxim triant el que més us ha cridat l’atenció de la vida de l’escriptor. Després contrasteu el vostre text amb altres companys de classe. Segur que no a tots us ha cridat l’atenció les mateixes coses.
Us recomanem vivament el retrat que va fer escriure el seu bon amic Xavier Moret, Retrats. Jesús Moncada (Barcelona: AELC, 2005), per tenir una aproximació més directa a la figura de l’escriptor que us ajudarà a transmetre als vostres alumnes el caràcter afable, sorneguer i sociable de Jesús Moncada.
Contrasteu bé les pàgines. No totes tenen la mateixa informació i a vegades es poden contradir. Fixeu-vos bé en la “font” del web. De Moncada trobareu altres pàgines, però us hem triat les més fiables.
Per cert, sabíeu que Jesús Moncada ha estat traduït a més de 15 llengües una de les quals és el vietnamita?
Les biografies normalment acostumen a ser textos neutres sobre la vida d’una persona sobre la qual se’ns dóna informació dels seus fets però no se’ns diu quina mena de persona era.
Llegiu aquestes paraules testimonials d’una antiga editora seva que ens ha explicat expressament per a aquesta guia:
“A en Jesús li agradava molt d’explicar acudits i encara que no sempre fossin bons ell reia cada vegada i feia riure la concurrència. A vegades podia tenir una ironia finíssima i havies d’estar atent a no perdre el fil de la conversa. Era un excel·lent dibuixant i pintor, i quan havia de signar llibres es presentava a l’editorial amb una pila de llapis i retoladors com si fos un nen i deia enriolat “vinc a pintar”. S’instal·lava en un despatxet i allà es posava a dibuixar dedicatòries. Era molt amic dels seus amics i dels seus veïns del barri de Gràcia. Sempre havia tingut gossos, primer en Rom i després la Samba. No es prodigava en les tertúlies literàries ni a gaires actes socials. En canvi, no es quedava mai a casa si havia cap manifestació amb la protesta de la qual estigués d’acord. Li agradaven els vells discs de vinil i te’l podies trobar a les velles botigues del Raval que en venien de segona o tercera mà.”
A partir del que has descobert de la seva vida i d’aquest petit testimoni, recrea el que podria ser un dia qualsevol de Jesús Moncada, com la secció del diari Ara. Per fer-ho llegiu durant uns dies aquesta secció del diari i després escriviu el text.
Per entendre Jesús Moncada i tota la seva obra, és primordial saber què és i on és el seu poble natal, Mequinensa.
Peu: La Mequinesa antiga des de l’altra banda del riu
Peu: Foto de l’actual pantà de Mequinensa que cobreix el poble
Descobreix què hi fa un pantà sobre les cases de l’antiga Mequinensa, en una de les quals va néixer Jesús Moncada.
Després, en un debat obert a classe, reflexioneu sobre el fet d’esborrar tot un poble (i els milers de vides que hi viuen) en pro del benestar de molts altres milers de persones.
En grups de 5, i amb l’ajuda del Wordle.net anoteu tots els adjectius que us vénen al cap davant d’una situació semblant. Després publiqueu el núvol i compareu-lo amb el dels altres companys.
Si encara teniu temps, feu-ne un de conjunt amb el resultat de tots els altres núvols. Quina paraula destaca més en el núvol?
Podeu crear debat a partir d’aquesta reflexió amb els alumnes. Perquè no els quedi tan llunyà el tema, recupereu algunes notícies del transvasament de l’Ebre. Allà no es cobria cap poble, però es perdia l’aigua d’un poble.
Segur que el debat serà interessant.
Si sou d’aquelles terres, conduir els alumnes a aquesta lectura i convidar-los a llegir, després Camí de sirga, pot ser prou fàcil.
Si sou de la Comarca d’Osona, la proximitat del pantà de Sau, us pot ajudar a buscar referents emocionals, socials i econòmics i enriquir més el debat.
Recordeu el cas del transvasament de l’Ebre?
Coneixeu el cas del pantà xinès de les Tres gorges que va obligar a evacuar més d’un milió de persones? http://ca.wikipedia.org/wiki/Presa_de_les_Tres_Gorges
Llegeix aquestes paraules de Moncada:
«Jo em sento, evidentment, català. Sóc català de costums i de llengua. Una cosa és això i l’altra la divisió administrativa que marca una separació entre unes terres. Els de la Franja administrativament som aragonesos i en canvi de llengua i de costums som catalans. Cadascú en això pren la seva decisió personal. Que és un dels problemes més greus de la Franja, el de la identitat. Que no sabem què som.» (transcripció de l’entrevista a ‘Com a casa’ que li va fer Maria Pau Huguet. TV3, 1992)
Què és la Franja d’Aragó? Per què diu Moncada que és catalana de llengua i costums però aragonesa en l’administració? Repasseu amb el professor d’Història la qüestió de les terres d’Aragó. Aquesta qüestió, igual que en el cas de Mequinensa, són punts clau per entendre l’obra de Moncada.
Peu: Mapa de la Franja
En acabat feu un petit escrit de tota la informació obtinguda sobre la Franja i afegiu-ho una breu reflexió sobre la qüestió lingüística. En quines altres zones de Catalunya i d’Espanya es produeixen situacions semblants?
Llegiu aquest text. Els #p. indiquen el paràgraf.
#p1. «Sempre que torno a Mequinensa, pujo al castell. La visita a la fortalesa, on el cerç comença a tintar-se de blaus mediterranis, vivifica. Una mirada circular en el sentit de les manetes del rellotge, iniciada i closa al vessant de Monegre, permet abastar un panorama espectacular.
#p2. Enllà de la Mequinensa nova i del paradís ornitològic de l’Aiguabarreig, el convent d’Escarp assenyala la unió del Cinca amb el Segre. De la verdor de la vegetació de ribera i dels bancals d’arbres fruiters, tallada d’una manera implacable al mateix límit de l’horta per la frontera del secaner, sorgeixen la Granja d’Escarp, Torrent de Cinca, Massalcoreig, Fraga… En dies diàfans, més amunt de Lleida, també visible aleshores en la llunyania, unes taques blanquinoses molt tènues anuncien els Pirineus.
#p 3. A l’altra banda dels turons que arreceren la Granja d’Escarp, apareix la silueta solitària de Montmaneu, observatori republicà quan la guerra civil amb el qual va acarnissar-se l’artilleria franquista. Les masses grisenques dels terraplens de les mines de lignit trenquen cap a l’est la monotonia dels ocres enlluernadors dels turons, que s’agrumollen de nou enfront mateix de Mequinensa, a la serra de la Picarda.
#p 4. Més avall del pont del Segre, la fortalesa projecta la seva imatge sobre la confluència d’aquest amb l’Ebre. A l’altra banda de la serra, les muralles s’avien vessant avall i abracen el record de la Mequinensa desapareguda. Un extrem del mur que la defensava de les fúries de l’Ebre i l’obria alhora al tràfec dels molls emergeix de l’aigua a prop del pont, reconstruït sobre les pilastres del que van volar els republicans l’any 1938, en un intent inútil d’entorpir l’ofensiva de les tropes rebels quan va caure el front d’Aragó. L’antiga ruta dels navegants, que pujaven fins a Saragossa o baixaven al delta amb els llaüts, és avui un camí tallat, una immensa plana d’aigua embassada per la presa de Riba-roja.
Peu: Dibuix de l’antic Castell de Mequinensa
Peu: Foto des del castell de Mequinensa. Vista exacta del recorregut que explica Moncada en el text
©Fernando Salse Crespo (Yaco1959)
#p 5. A l’altra vora, la carretera que surt de la vila per aquella banda es bifurca. A l’esquerra, inicia la pujada de la tortuosa costa de Faió. Un cop a dalt, als Aguts o Aüts –topònim que un cartògraf, tan imperial com ignorant, va convertir en Alto de los Autos en un atles dels anys cinquanta–, deixa a una banda el monument en memòria dels morts de la guerra civil, a prop de l’indret on va tenir lloc el primer combat de la que seria la batalla més sagnant i decisiva del conflicte, i s’endinsa en terres del Matarranya. Paral·lela a l’Ebre, de la superfície del qual sobresurten capçades d’arbres de les antigues hortes ara negades, la carretera de la dreta puja pel vessant de la vall, passa a frec de l’enorme paret del pantà de Mequinensa i es dirigeix a Casp. Des del mur de la presa, la vista, en el seu recorregut circular, torna al començament, al vessant de l’altiplà de Monegre.
#p 6. Vagarejo fins al tardet per les fortificacions exteriors, la barbacana i el polvorí, ara sense teulada, entre les parets del qual creix una figuera silvestre. M’agrada seguir una estona el traçat ja gairebé invisible de l’evocadora senda dels Contrabandistes, que puja de l’Ebre i es perd al terme de Fraga. Quan el crepuscle esfuma el paisatge i començo a baixar sense pressa cap a la vila, penso sovint en la teranyina artificial de fronteres administratives que cobreix el territori que acabo d’albirar i el de la resta de la Franja –de ponent per a Catalunya, oriental des de la perspectiva aragonesa–, i en qui les empra i manipula ara i adés amb histèria inquisitorial per falsejar allò que constitueix les nostres senyes d’identitat, començant per la llengua.» Jesús Moncada, Cabòries estivals i altres proses volanderes (Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 2003; pàg. 88-91)
Responeu les preguntes següents de manera individual i per escrit. Després poseu-les a debat:
Aquest exercici pot ser complementari a l’anterior. El text no és senzill però és una manera més d’entendre la importància de Mequinensa en la vida i l’obra de Moncada.
Llegiu a poc a poc i amb paciència. El text no és senzill, però hem procurat donar-vos moltes pautes perquè seguiu bé la lectura.
Peu: Caçapapallones
Aquí teniu el video que el programa “Caçadors de paraules” va dedicar a la zona de la Franja que us ajudarà a familiaritzar-vos amb la llengua materna de l’escriptor de Mequinensa. Encara que Moncada escrigui en català normatiu, el text està ple de lèxic local i de girs lingüístics de la Franja, sobretot en textos explicats en primera persona per personatges de la vila. (Ho veurem quan llegim els contes de “La Plaga del Ribera” o “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”).
Després d’haver mirat el video, feu un repàs de les diferències entre el català occidental i l’oriental. I proveu de llegir en veu alta algun fragment dels dos contes mencionats com ho faria algú de la zona dialectal oposada a la vostra.
Corregiu-vos entre vosaltres si considereu que no ho feu prou bé.
Com dèiem a l’exercici anterior, Moncada té un domini extraordinari de la llengua i dels seus recursos. En la seva obra, recull el parlar –en alguns casos en fase de desaparició– d’una zona molt concreta del territori català. Algunes ens semblaran rocambolesques, encara que només faci 50 anys encara es feien servir; i d’altres han caigut en desús.
Sovint Moncada ens obliga anar al diccionari, però per a una primera lectura no és imprescindible perquè el context ens posa en situació. Tanmateix perdem el matís i, per això, si volem una lectura completa del text, haurem d’anar al diccionari.
1. Llegiu aquest fragment on un grup d’homes parlen d’un tercer a qui han clavat una pallissa:
«Ara bé, la Lloca sempre oferia el mateix aspecte: magolat, nafrat, mig estabornit, fet un pendatxo. I aquella nit no fou una excepció (...)
(del conte, “Amarga reflexió sobre un manat de cebes”. I el subratllat dels mots és nostre)
La idea general l’enteneu, oi, però ens perdem el matís. En una segona lectura més acurada, hauríem de buscar tots aquests mots al diccionari.
2. Seríeu capaços, amb quatre paraules, de dir el mateix que diu Moncada? Amb poques línies ens posa davant d’un perdulari que sembla que té totes les de perdre i aprofita per ensenyar-vos tota una sèrie de mots que entenem pel context encara que no havíem sentit mai. I a més, a més, acabem rient amb la mateixa crueltat com se’n riuen els que parlen.
I què us sembla l’expressió “aquest no s’escaliva”? Què pot voler dir?
3. I ara, busqueu el sentit de les paraules següents que us seran bàsiques per entendre el llibre.
Peu: Exemple de núvol ‘temàtic’ de Mequinensa
A mesura que llegiu aneu completant aquesta llista i acabeu feu-ne un núvol com el de l’exemple.
Podeu fer l’exercici canviant l’àrea lingüística i anar a buscar un dialecte del català oriental.
Per fer el núvol us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com Wordle.
Feu notar als alumnes que, si treballen amb Wordle, les paraules més rellevants cal escriure-les diversos cops. Perquè la mida del mot coincideixi amb el seu grau de rellevància (com a l'exemple de la imatge), cal introduir-la un mínim de sis vegades a la finestra de composició del programa.
“No s’escaliva” vol dir “no escarmenta”. Però quina expressió fem servir en català per dir el mateix?
Per fer el núvol us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com Wordle.
Segons Moncada l’humor i l’aire divertit d’algunes de les situacions i personatges són d’origen mequinensà.
Peu: Exemples de dedicatòries jocoses de Moncada als seus amics.
©Jesús Moncada/Pagès Editors, 2011
Els seus textos sempre ofereixen el punt de vista juganer que fa somiure el lector o el fa riure obertament. Però sota el tractament subtil i sovint humorístic d’alguns temes que tracta (l’església, la guàrdia civil o el franquisme) s’hi endevina una reflexió aguda i profunda sobre la realitat de certes situacions i personatges aparentment grotescos però, de fet, reals.
Demaneu als alumnes que defineixin amb les seves pròpies paraules aquests dos conceptes i que en posin exemples diversos. Després feu-los anar al diccionari i que comprovin si havien sabut definir-ne la diferència.
Primer mireu de definir “humor” i “ironia” amb les vostres paraules. Després ajudeu-vos del diccionari per veure si enteneu bé la diferència entre aquests dos mots.
Si ja sabeu qui era Jesús Moncada i voleu posar a prova els vostres coneixements contesteu les preguntes següents:
Aquest test no és tant per avaluar-los com per què s’autoavaluiïn i se sàpiguen coneixedors de la vida i, més en general, de l’obra deMoncada. Més endavant l’alumne es trobarà altres qüestionaris més concrets sobre El Cafè de la Granota
Aquest test ha de servir per autoavaluar-vos i saber si heu après prou sobre la vida i obra de Pere Calders. El podeu fer ara o més endavant. O fer ara, i d’aquí un temps i comprovar si heu millorat.