Josep Maria de Literatura

Coneixeu autors anomenats Josep Maria? Creieu que és un nom amb fortuna literària? Us proposem de descobrir-ho en aquesta activitat.

Signatura de Josep Maria de Sagarra

Ara que sabeu una mica més de Josep Maries literaris, ompliu els buits de les frases amb el cognom corresponent:

L’anècdota del nom Josep Maria servirà per iniciar l’aproximació dels alumnes a l’autor de El Cafè de la Marina, juntament amb d’altres figures de la literatura i la cultura catalanes.
Si ho considereu oportú, un cop resolta l’activitat, es pot suggerir als alumnes que triïn un escriptor de l’exercici per escriure una petita sinopsi i compartir-la amb la classe, o bé que identifiquin en grup totes aquestes figures, si disposeu de connexió a Internet a l’aula.

Coneixeu la dita “De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”? Què creieu que vol dir?

Coneixença de Sagarra

Sagarra és un dels grans autors clàssics catalans. La seva producció abasta tots els gèneres literaris: poesia, novel•la, teatre i assaig.

Què en sabeu, de Sagarra? L’havíeu llegit abans o el descobriu amb El Cafè de la Marina? Us sona el poema “Vinyes verdes vora el mar”? Se n’han fet diverses versions musicals, com la de Lluís Llach o la d’Ovidi Montllor, potser l’heu cantada?

Josep Maria de Sagarra

Font: blocs.iec.cat

Imagineu que sou col•laboradors d’una exposició homenatge a Sagarra que organitza al vostre centre, i que heu de proveir-la amb material informatiu per als visitants.

Cerqueu informació sobre l’autor i, en parelles, elaboreu un cartell sagarrià. Distribuïu la temàtica dels cartells segons els temes següents:

Mireu d’emfasitzar els aspectes propers al públic d’avui, i il•lustreu els cartells amb material audiovisual.

Els estudiants trobaran nombroses referències sobre Sagarra a la xarxa i a les biblioteques. Aquesta activitat és important per familiaritzar-los amb la vida i l’obra de l’autor, però també per desenvolupar habilitats lectores de selecció i síntesi d’informació. A la xarxa n’hi ha molta, per això cal que els alumnes desenvolupin un criteri que els permeti triar el material adient per a l’estudi.
Juntament amb la bibliografia citada en l’edició de El Cafè de la Marina, trobareu recursos digitals a les pàgines sobre l’autor dels webs Culturcat de la Generalitat de Catalunya, Lletra de la UOC i a la fitxa de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Trobareu més informació sobre “Vinyes verdes vora el mar” (lectura en veu alta, dades contextuals i una breu entrevista amb Lluís Llach) en aquest vídeo.
Per confeccionar el cartell us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa, com ara Glogster.

Un clàssic és un escriptor que no passa de moda, o una lectura obligatòria d’escola?
Sabíeu que El Cafè de la Marina va ser el primer llargmetratge sonor rodat en català? Descobriu-ne més aquí.
Per confeccionar el cartell us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa, com ara Glogster.

Viatge en el temps

L’època de Sagarra va ser ben rica en esdeveniments històrics i culturals. El context marca els escriptors i el pols de la seva obra

Així, el Noucentisme, els Jocs Florals, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ateneu Barcelonès, la República o la Guerra Civil espanyola van repercutir en l’autor de El Cafè de la Marina.

Ara ampliem la panoràmica. En grups, busqueu més moments destacats de la història i la cultura catalanes durant els anys en què va viure Josep Maria de Sagarra i feu una línia del temps. Poseu les línies en comú i decidiu quins esdeveniments van ser determinants en la trajectòria de l’escriptor.

Per confeccionar la línia cronològica us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara Dipity, Timetoast, Dabbleboard o Google Docs/Drive.

Per confeccionar la línia cronològica us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara Dipity, Timetoast, Dabbleboard o Google Docs/Drive.

Les tertúlies de l’Ateneu

Heu anat mai a un ateneu? Què s’hi fa, als ateneus?

Deia Josep Maria de Segarra que, en acabar el col•legi, l’Ateneu Barcelonès es va convertir en el seu segon domicili. A l’octubre del 1910 va esdevenir soci de l’entitat, va participar activament a les tertúlies literàries i es va vincular a la penya de Joaquim Borralleras.

L’Ateneu Barcelonès avui dia

Font: www.ateneubcn.cat

L’antiga biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Font: www.ateneubcn.cat

Sagarra va conèixer a l’Ateneu molts escriptors de l’època. Et presentem alguns dels contertulians de la “penya d’en Borralleras”. Qui és qui? Relaciona cada imatge amb un nom.

L’Ateneu Barcelonès existeix des de fa cent cinquanta-dos anys. És important subratllar la importància dels ateneus a Europa, ja que, des del segle XIX, promouen l’associacionisme i la cultura. A Catalunya, gràcies a la revolució industrial i a la Renaixença, la xarxa d’ateneus va destacar per dirigir activitats no només a les classes benestants, sinó també a les populars, per tal de millorar l’educació de les classes més desfavorides.
Podeu consultar el web de la Federació d’Ateneus de Catalunya amb informació sobre aquests espais en l’actualitat. El fet de suggerir als alumnes una visita a l’ateneu més proper al vostre centre els familiaritzarà amb aquests centres que fomenten la cultura i el civisme.

Una curiositat: sabríeu dir quants dels escriptors de l’activitat han donat nom a un premi literari actual?

Record dels indians

Un dels personatges de El Cafè de la Marina preveu marxar a Amèrica per fer-hi fortuna. La seva iniciativa recorda la de molts catalans que van emigrar a ultramar entre finals del segle XVIII i començaments del XX. Aquest col•lectiu es coneixia amb el nom de indians, indianos, americans entre altres.

N’hi va haver que, amb els anys i la bonança econòmica, van tornar a Catalunya i van deixar un llegat cultural ben important al nostre territori. Moltes localitats, sobretot costaneres, conserven nombroses traces indianes, per exemple a l’arquitectura o a la gastronomia: Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Begur, Barcelona, i moltes altres!

Senyals indianes al Pla de Palau de Barcelona

Font: www.elfotograf.com
© Víctor P. de Óbanos

Mireu aquest vídeo sobre l’herència popular dels indians.

Amb l’ajuda del professor o professora d’història, cerqueu més informació sobre aquest col•lectiu a la biblioteca i a la xarxa. Poseu-vos en la pell d’un indià a Amèrica i escriviu una carta per a la seva família a Catalunya, en què els explica com s’hi guanya la vida i els nous costums que ha après.

Penseu que els indians, en general, van fer fortuna a Amèrica? Creieu que tots van marxar impulsats per les mateixes raons? Quins van ser els principals motius per emigrar? La majoria van tornar a Catalunya?

Llegiu les cartes a classe i voteu la més versemblant, la més colpidora i la més divertida. Quin premi atorgueu als millors redactors de cartes?

Com a complement extraescolar, si viviu en una població amb restes indianes o a prop, fóra bo de projectar una visita cultural amb els alumnes, o suggerir-los que surtin al carrer per buscar senyals indianes i fer fotos per mostrar-les a classe.
Us proposem fer-los escoltar també la cançó dels Amics de les Arts Louisiana o els camps de cotó.
La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha publicat al seu web Indians: els nostres besavis emprenedors, en el qual trobareu suggeriments interessants i enllaços amb fotos. A més a més, aquí hi ha un recull sobre diverses rutes.

Una de les fotografies retrata un medalló de Francisco Pizarro. Qui era Pizarro? Per què s’associa el seu nom al llegat dels indians?
Coneixeu la cançó-homenatge dels Amics de les Arts Louisiana o els camps de cotó?
El record dels indians és motiu de celebracions com la Fira d’indians que té lloc a Begur al setembre.