Abans de la lectura

Icona iDevice Roald Dahl: biografia d’un escriptor
Coneixeu Roald Dahl? Havíeu llegit altres obres seves abans d'Històries imprevistes? Quines? I al cine, heu vist cap adaptació dels seus llibres?


Roald Dahl
Font: http://www.guardian.co.uk/


Reconeixeu la pel·lícula?
Es basa en una de les novel·les de Dahl

Font: http://www.warnerbros.com


En grups de 3 cerqueu informació sobre Roald Dahl i la seva obra a la xarxa i, després, escriviu entre tots una biografia de l'escriptor. Millor si ho feu en un document col·laboratiu. No oblideu de posar-hi els enllaços trobats i algunes imatges que us semblin interessants.

Icona iDevice Petjada de la història a Històries imprevistes

Gairebé tots els contes d'Històries imprevistes van ser escrits després de la Segona Guerra Mundial i se situen als anys de postguerra i la segona meitat del segle XX. Tot i que la Història no és un element visiblement protagonista dels contes, és ben present al rerefons de molts d'ells.

Recordeu els principals esdeveniments que van marcar la història d'aquella època? I els seus protagonistes? N'hi ha que van colpir molt Roald Dahl i també les obres que va escriure, com segur que ja heu descobert en l'activitat anterior.


Coneixeu aquests personatges històrics?
Es van reunir a Yalta el 1945: per què?

Font: http://commons.wikimedia.org

Repasseu els principals esdeveniments d'aquella època. En grups de 3, trieu un país, feu una llista amb 10 esdeveniments importants i 5 personatges històrics de relleu. Expliqueu en poques línies per què són rellevants i encara els estudiem.

A continuació, en un document col·laboratiu, poseu en comú la informació que heu aplegat i endreceu-la cronològicament en una línia del temps.

Icona iDevice L’art en la literatura (1)

Hi ha tres relats a Històries imprevistes («El coll», «Nunc dimittis» i «Com ho vulgui el mossèn») on l'art és també un personatge. Les referències artístiques introdueixen percepcions sensorials transcendentals a les històries, estimulen la imaginació i conviden a somiar en tres dimensions! Però cal conèixer-les primer per poder detectar-les i gaudir del seu efecte.

A continuació us donem els noms dels principals artistes esmentats als relats.

Henri Gaudier-Brezeska, Constantin Brancusi, Augustus Saint-Gaudens, Henry Moore, Thomas Chippendale, Hans Memling, Jan Van Eyck, Claude Monet, Édouard Manet, John Constable, Richard Parkes Bonington, Odilon Redon, Édouard Vuillard, Matthew Smith, Paul Cézanne, Francisco de Goya.


En grups de 4 o 5, cerqueu a la xarxa informació sobre la vida i l'obra d'aquests creadors, i 2 o 3 imatges que il·lustrin el seu treball. Recopileu totes les dades en una presentació col·laborativa amb la resta de companys de classe.


Icona iDevice L’art en la literatura (2)
Atreviu-vos amb el repte següent: amb el que heu aprés en l'activitat anterior, sou capaços de reconèixer qui és l'autor d'aquestes obres?


El petó



Banqueta



Figura reclinada



El dinar campestre

 


El matrimoni Arnolfini

 


Natura morta amb ampolla i cistella de pomes

 


Maja vestida
de

  

Icona iDevice El misteri, el suspens i la por (1)
Molts dels relats de Dahl són un bon exemple de literatura de misteri, suspens i certa por. El recull de contes d'Històries imprevistes barreja un peculiar sentit de l'humor amb trames misterioses i enginyoses que s'acaben resolent gairebé com casos detectivescos.

Havíeu sentit a parlar mai de la literatura i la novel·la negra? I de la literatura policíaca? En parelles, busqueu informació sobre aquests tipus de literatura i escriviu-ne un breu resum amb les característiques principals. Comenceu per aquí.

Els autors consagrats solen influir en les joves generacions d'escriptors. Sabríeu dir el nom d'algun dels mestres del gènere negre? I reconèixer-los, podríeu? Atreviu-vos-hi.

Lligueu els noms dels autors de la següent llista amb la fotografia que els correspon:

Patricia Highsmith, Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Raymond Chandler, Agatha Christie, H. P. Lovecraft, Dashiell Hammet.

 



 

  

Icona iDevice El misteri, el suspens i la por (2)
A continuació, us proposem confeccionar un quadre sinòptic col·laboratiu amb les fotos, els noms dels escriptors de l'activitat anterior, l'any de naixement i el títol de dues obres representatives de cadascun d'ells.

I els escriptors contemporanis de literatura policíaca i novel·la negra, els coneixeu? Us donem dues pistes d'autors catalans:


L'autor de La pell freda
Font: http://lletra.uoc.edu



L'autor de les Cartes d'Hèrcules Poirot
Font: http//www.escriptors.cat/

Individualment, trieu un escriptor contemporani d'aquest gènere i afegiu al quadre sinòptic col·laboratiu el seu nom, la seva fotografia i el títol d'un o dos llibres d'aquesta temàtica.

Icona iDevice Mots encreuats
Si us atreviu amb aquests mots encreuats, trobareu 15 paraules per descobrir el que amaguen les Històries imprevistes de Roald Dahl.

La paraula central us donarà pistes per descobrir-ne la resta.

  1. Persona que es banya al mar, en un riu o en un establiment de banys.
  2. Instrument per a tallar que consisteix en una fulla, generalment d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec de fusta o de metall, a vegades formant una sola peça amb la fulla.
  3. Lloc gairebé sempre clos on es conreen sobretot flors i plantes ornamentals, generalment destinat a l'esbarjo.
  4. Partir en trossos (la vianda) per servir-la.
  5. Embolicar, aguantar, tapar, amb una bena o benes. Participi de passat, plural.
  6. Substància química natural del vi que el preserva i que el permet envellir durant llargs períodes de temps.
  7. Dia que segueix immediatament aquell del qual hom parla.
  8. Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus o batre metalls.

          B
        A




   
          J




     





A

           
 



N



       
       
A

         
     

D



       
       
A





   













.
  

Icona de Pregunta iDevice Intuïció detectivesca
Sou capaços de descobrir a quins relats d'Històries imprevistes corresponen aquests fragments? Si els llegiu amb atenció, hi trobareu les claus per esbrinar-ho. Fins on arriba la vostra intuïció detectivesca?

De qui és aquest perfil?
Font: http://www.openclipart.org

1) «-Escolta'm, perquè sé molt bé de què parlo. Quan un expert tasta un claret, sempre que no es tracti d'algun vi famós com el Laffite o el Latour, tan sols es pot acostar orientativament al nom de la vinya. Evidentment, et pot arribar a dir el districte de Bordeus d'on prové el vi: St. Émmilion, Pomerol, Graves o Médoc. Però a cada districte hi ha diverses comarques, petits comtats, i a cada comtat hi ha moltíssimes vinyes petites.»

  
«El tast»
«De cap»
«Xai al forn»

2) «Al voltant del cos es van fer molts comentaris i xiuxiuejos, i els detectius no paraven de fer preguntes. Això sí, en tot moment la van tractar amb molta delicadesa. Ella els va tornar a explicar la història, aquest cop des de bon començament: que havia entrat en Patrick, que ella cosia, que ell estava cansat, tan cansat que no havia volgut sortir a sopar. Els va explicar que havia posat la carn al forn -s'estava fent-, que havia sortit a buscar verdures a la botiga de queviures i que, quan havia tornat, l'havia trobat estès a terra.»
  
«La pell»
«Com ho vulgui el mossèn»
«Xai al forn»

3) «Tota l'esquena, des de les espatlles fins a la base de la columna, era una explosió de color: daurat, verd, blau, negre i vermell. El tatuatge era tan dens que semblava un oli. El noi havia seguit tan acuradament com havia pogut les pinzellades originals, tot omplint-les de color. Havia aprofitat meravellosament els nusos de l'espina dorsal i les protuberàncies de les espatlles, fent que formessin part de la composició.»
  
«Gelea reial»
«La pell»
«El tast»

4) «El senyor Botibol va avançar lentament fins a la barana, a uns vint metres de la dona. Ell no el mirava. Millor. No volia que el veiés saltar. Si no el veia ningú, després podria dir que havia relliscat i que havia caigut accidentalment. Va mirar avall. Hi havia força distància. Una bona caiguda. Ara s'adonava que, si no queia bé, es podia fer molt de mal. ¿No hi havia hagut algú que s'havia obert l'estómac caient de planxa des de tanta altura? Havia de saltar a peu. Entrar a l'aigua com qui clava un punyal.»
  
«De cap»
«Xai al forn»
«La senyora Bixby i l'abric del Coronel»

5) «Vam romandre asseguts al banc sense dir res mentre observàrem l'escena. El petit putxinel·li masculí començava a moure el cap de la dona amb les mans. No hi havia cap dubte que ho feia amb molta cura, lentament, suaument, enretirant-se de tant en tant per veure la situació amb més perspectiva i ajupint-se per mirar-s'ho des d'un altre angle. Quan la deixava anar, la dona tornava a bellugar el cos. Ho feia d'una manera tan curiosa que em recordava els moviments d'un gos al qual li acaben de posar un collar per primera vegada.»
  
«Gelea reial»
«El tast»
«El coll»

6) «Era un home baix, de cames gruixudes i panxa prominent. Tenia la cara rodona i rosada, prou ideal per al seu paper, i els ulls marrons i grossos, que gairebé saltaven d'aquell rostre rosat, transmetien una impressió de lleugera estupidesa. Portava un vestit negre i l'alçacoll blanc típic dels capellans, i anava tocat amb un barret negre de roba. Portava un vell bastó de roure que, segons ell, li atorgava un aire de persona afable de camp.»
  
«Xai al forn»
«Com ho vulgui el mossèn»
«De cap»

7) «Mai no havia vist un visó com aquell. Era visó, ¿oi? Sí, és clar que ho era. Quin color més esplèndid! La pell era gairebé completament negra. Al principi li va semblar que era negra de debò, però en acostar-la a la finestra es va adonar que també tenia un punt de blau, un blau intens i ric, com el cobalt. Immediatament va mirar l'etiqueta. Només hi posava: visó salvatge. No hi havia escrit res més, ni on l'havien comprat ni cap altra dada.»
  
«La senyora Bixby i l'abric del Coronel»
«El coll»
«El tast»

8) «Mai no havia de recórrer a fer servir fum quan treballava dins un rusc, ni s'havia de posar guants ni protegir-se el cap amb una xarxa. Era evident que hi havia algun tipus de simpatia estranya entre aquell noi i les abelles, i pertot a la vila, a les botigues i els bars, la gent va començar a parlar d'ell amb un cert respecte i a anar a casa seva a comprar-li mel.»
  
«Com ho vulgui el mossèn»
«La pell»
«Gelea reial»

Pels fragments que heu llegit i els títols dels contes... quines històries imprevistes us sembla que tractaran?
Icona iDevice Omplim els buits
Llegiu el fragment següent del conte «Edward el Conqueridor». Al text han desaparegut, misteriosament, algunes paraules, però amb la llista de mots que us donem a continuació no trigareu gaire a descobrir el lloc que els correspon, oi?

arraulit
coixí
minúscules
memòria
contrast
cabells
lleugerament
piano
partitura
cara
rabassuda
força
programa
trossa
argentat

 

 

 

 

 

 

«De vegades tocava de , de vegades tocava amb . Aquell dia pensava tocar de memòria; li venia de gust. ¿Quin podia ser el ? Es va asseure davant el amb les mans agafades damunt la falda. Era una persona i rosada, amb la rodona i encara bonica, i tenia els recollits darrere el cap en una ben pentinada. Si desviava la mirada cap a la dreta, podia veure el gat, que dormia al sofà; el color gris de l'animal feia un molt bonic amb el color porpra del


Font: http://www.pianotutorial.com

  

Icona iDevice El poder de la imaginació
Preparats per endinsar-vos en l'ambient inesperat i sorprenent d'Històries imprevistes?
Per amarar-vos-hi, aprofiteu els 50 mots relacionats amb l'obra que us donem a continuació i empreu-los per escriure un conte col·lectiu.


 

La història tractarà una situació aparentment normal de la vida quotidiana, que, per un gir imprevist de les circumstàncies, genera un conflicte inesperat i misteriós.



La imaginació al poder: coneixíeu aquest lema?
Font: http://www.flickr.com/

Desperteu el poder creatiu de la imaginació i experimenteu amb els mons de ficció i misteri que sou capaços de generar!



«–El que no entens –va continuar la Louisa– és que a casa nostra, mentre eres a fora, ha passat una cosa extremament emocionant, una cosa que fins i tot es podria dir... bé... gairebé transcendental.» «Edward el Conqueridor», Històries imprevistes, Roald Dahl

© Grup62