Pòrtic

«-L'hi juro! -va cridar en Willy-. És la veritat: de debò! Aquell nen cavalcava sobre l'esquena de la tortuga, i els peus no li tocaven ni l'aigua! Eixut del tot, i assegut, còmode i confortable! Així que els hem seguit. És clar que els hem seguit. Al principi hem tractat d'acostar-nos-hi molt cautelosament, com fem sempre que anem a agafar una tortuga; però el nen ens veu. Ara no som gaire lluny, com si diguéssim. No més lluny que d'aquí fins a on arriba l'aigua. I quan el nen ens veu, fa com si es fes endavant per parlar amb la vella tortuga, i la tortuga alça el cap i comença a nedar a tota pastilla! Coi, com nedava la tortuga! En Tom i jo remem bastant de pressa quan volem, però amb aquell monstre no hi teníem res a fer! Res de res! Com a mínim, anava el doble de ràpid que nosaltres! Ben bé el doble de ràpid: què en dius, Tom?»

Fragment del conte «El nen que parlava amb els animals», de Roald Dahl. Barcelona: Estrella Polar, 2009.

 


«Un home adquireix la capacitat de veure a través de les cartes. I fa milions als casinos. Així va començar Henry Sugar» d’«Un cop de sort» de Roald Dahl

© Grup62