Després de la lectura
Un abans i un després de Kafka
Tant bon punt hagis acabat de llegir el llibre, anota de seguida les teves sensacions i emocions. Anota-ho tot, a raig. No et deixis res al pap.
Després llegeix les teves notes amb calma i intenta sintetitzar-les en unes poques línies. Tot seguit, sintetitza-ho en tres paraules.
Hi ha un abans i un després quan s'ha llegit Franz Kafka. Quasi tothom comença per La metamorfosi, li queda gravada en la memòria com si l'hi haguessin marcat en foc. Per què?
Metamorfosi comparada
Coneixeu l'obra dels escriptors Mercè Rodoreda i Quim Monzò? A continuació teniu dos fragments basats en el tema de la transformació que trobareu als relats «Salamandra» de Mercè Rodoreda i «Gregor» de Quim Monzó:
«Les flames pujaven empaitant el fum i jo ho veia tot darrera d'un torrent d'aigua vermella -i, darrera d'aquella aigua, cada home, cada dona i cada criatura era com una ombra feliç perquè jo cremava.
El baix de la faldilla se m'havia tornat negre, sentia el foc als ronyons i, de tant en tant, una flama em mossegava el genoll. Em va semblar que les cordes que em lligaven ja estaven cremades. I aleshores va passar una cosa que em va fer estrènyer les dents: els braços i les cames se m'anaven escurçant com les banyes d'un cargol que una vegada havia tocat amb el dit, i a sota del cap, allà on el coll s'ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s'estirava i em burxava. I el foc xisclava i la resina bullia... Vaig veure que alguns dels que em miraven alçaven els braços i que altres corrien i topaven amb els que encara no estaven aturats, i tot un costat de la foguera es va enfonsar amb una gran esquitxada d'espurnes, i quan el foc va tornar a cremar la llenya ajaguda, em va semblar que algú deia: és una salamandra. I em vaig posar a caminar per damunt de les brases, molt a poc a poc, perquè la cua em pesava.»
Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Estudi preliminar, comentaris de text i propostes de treball a cura de Carme Arnau. Col·lecció Educació 62. Barcelona: Educaula/Grup 62, 2010. Pàgines 153-154.
«Quan, un matí, l'escarabat va sortir de l'estat nimfal va trobar-se transformat en un noi fati. Jeia damunt l'esquena sorprenentment tova i desprotegida i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa pàl·lida i inflada. El nombre d'extremitats s'havia reduït de manera dràstica i les poques que sentia (quatre, en comptaria més tard) eren dolorosament carnoses, i tan gruixudes i pesades que bellugar-les li resultava impossible.
¿Què li havia passat? Ara l'habitació li semblava petitíssima, i menys intensa l'olor de florit que hi trobava abans. A la paret hi havia suport per penjar-hi l'escombra i el pal de fregar. En un racó, dues galledes. Contra una altra paret, una prestatgeria amb bosses, caixes, pots, una aspiradora i, repenjada, la post de planxar. Que petites li semblaven ara totes aquelles coses que, abans, gairebé no podia abastar en la totalitat. Va moure el cap. Va intentar girar-se a la dreta, però aquell cos gegantí pesava massa i no se'n sortia. Ho va intentar un segon cop; i un altre. A la fi va haver de reposar, esgotat.
Va tornar a obrir els ulls amb frisança. ¿I la seva família? Va girar el cap a l'esquerra i els va veure, a una distància inconcreta, immòbils, observant-lo astorats i amb por.»
Quim Monzó, Guadalajara. Col·lecció Mínima minor, 65. Barcelona: Quaderns Crema, 2007.
A continuació compareu tots dos extractes amb La metamorfosi de Kafka. Quines similituds i diferències trobeu en els temes? Quines transformacions experimenten els tres personatges? Com ho assimilen? Quina és la reacció del seu entorn familiar i social? Com és la perspectiva narrativa que domina els relats? Què caracteritza l'estil narratiu de cada conte?
Podeu fer servir una graella com aquesta
per respondre les preguntes i fer la vostra anàlisi individualment:
| La metamorfosi |
"Salamandra" | "Gregor" | |
| Similituds | |||
| Diferències | |||
| Tipus de transformació |
|||
| Com experimenta la transformació el personatge |
|||
| Relació de l'entorn | |||
| Perspectiva de la narració |
|||
| Estil de l'autor |
Un cop omplerta la graella, feu un quadre sinòptic col·laboratiu en què tots plegats resumiu la informació més rellevant de les vostres anàlisis.
L’escriptor i la ciutat
Vista de Praga.
El
compositor txec Bedřich Smetana li dedicà un
moviment del poema simfònic La meva pàtria (1879). Escolteu un fragment aquí:
Què us suggereix?
Apunteu les vostres impressions i després comproveu si coincidiu amb les
indicacions de la guia
d'audició.
Us toca imaginar... Aviat fareu un viatge d'estudis a diverses ciutats europees amb el vostre centre escolar, i Praga és a la ruta. Com que domineu el tema perquè heu treballat a fons el context de La metamorfosi, els organitzadors us demanen una proposta per als tres dies que sereu a la ciutat de Kafka.
Dividiu la classe en dos grups: cada equip prepararà una ruta per visitar Praga. Penseu que, abans del viatge, hi haurà una reunió explicativa on presentareu als companys la informació següent:
- Planning dels tres dies
- Mapa de la ciutat
- Breu introducció a la història, les tradicions i les llegendes de Praga
- Quina és avui la situació sociopolítica?
- Museus i centres culturals que es poden visitar
- Els espais de Kafka
- Les dates del viatge, coincideixen amb alguna festivitat tradicional?
- Recomanacions gastronòmiques
- És una ciutat cara per fer-hi compres?
Us donem unes quantes pistes per començar la cerca:
- Què passà a Praga la primavera del 1968? Comenceu per aquí.
- Coneixeu la Revolució del Vellut? Comenceu per aquí.
- Qui és Milan Kundera? Comenceu per aquí.
- Què són les punxes de Praga? Comenceu per aquí.
- Com es diu el riu que travessa Praga?
Recopileu en diapositives totes les dades que trobeu i presenteu-les a classe. Quin dels dos projectes presentats és el més atractiu?
La música amansa les feres... i els insectes i els humans també! (1)
Gregor Samsa confessa que no li agrada la música, però a Grete, en canvi, li encanta el violí i el toca amb molt de sentiment.
Algú de vosaltres toca el violí o n'ha vist un de prop alguna vegada? Si es així, ho tindreu ben fàcil per resoldre el repte següent: descobrir els noms de les parts del violí. Si mai no n'heu vist cap, aquí en tenim un i no us amoïneu, perquè us donem tots els noms perquè els endreceu!
A quina escena de La metamorfosi pren protagonisme la música? Per què? Hi observeu alguna evolució en l'efecte que la música causa a Gregor? Cerqueu-ne el fragment i resumiu-lo en tres frases.
La música amansa les feres... i els insectes i els humans també! (2)
Imagineu quina era la música que agradava a Grete Samsa? Quin repertori hauria interpretat si s'hagués dedicat al violí professionalment?
En parelles, enumereu tres peces famoses del repertori clàssic per a violí, l'autor i l'època històrica a què corresponen. Compartiu-les amb els vostres companys en un document col·laboratiu. I expliqueu per què creieu que, a Grete, li haurien pogut agradar.
Ara us proposem escoltar algunes peces
per a violí... i un repte: sabríeu dir a quin compositor pertanyen? Algun d'aquests
músics va ser contemporani de Kafka?
Peça 2:
Peça 3:
Peça 4:
Peça 5:
Peça 6:
Els símbols que ens envolten
Què són els símbols? Des de quan existeixen símbols al món?
Entre tota la classe, feu una llista col·laborativa de símbols: cada estudiant n'aportarà un amb l'explicació del significat i dos exemples visuals.
I a La metamorfosi, quants símbols hi trobeu? Quin sentit aporten a la interpretació de la història de Gregor Samsa?
Per començar, us donem una pista: el símbol de la poma. La poma té forma esfèrica i representa una totalitat (com si fos un petit planeta rodó). També simbolitza els desitjos terrenals; us imagineu per què?
En quin moment de La metamorfosi apareix una poma? Quin conflicte desencadena? Quina interpretació simbòlica té la poma en aquest context?
El fill de l'home, René Magritte.
En grups de quatre, prepareu una exposició virtual sobre els símbols a La metamorfosi. Cada grup n'estudiarà cinc símbols com a mínim. Expliqueu bé el significat de cada símbol a partir d'un exemple de La metamorfosi i interpreteu-lo tenint en compte el pensament kafkià. Il·lustreu cada diapositiva de la presentació amb una imatge del món de l'art en què aparegui representat el símbol.
Una finestra als mots
Quan els editors preparaven La metamorfosi per publicar-la, Kafka va ser ben clar amb les indicacions sobre com no volia que fos la coberta del llibre: «No ha d'incloure l'insecte en les il·lustracions. No hi ha d'aparèixer ni tan sols de lluny».
De cap de les maneres volia que hi aparegués un insecte! La imatge de Gregor un cop transformat corresponia a la llibertat interpretativa dels lectors. Aquesta voluntària indefinició visual subratllava el component monstruós i terrorífic del personatge.
Recentment, l'editorial anglesa Penguin ha reeditat La metamorfosi i ha triat una imatge de coberta suggerent. Creieu que s'ajusta al criteri indicat per Kafka? Quin episodi il·lustra i com al·ludeix l'existència de Gregor?
Busqueu cobertes d'edicions de La metamorfosi que s'hagin publicat en altres països. Recolliu-les en un document col·laboratiu, fixeu-vos-hi bé i compareu-les: Quantes inclouen la imatge d'un insecte? Quins recursos d'al·lusió empren aquelles en què no hi ha cap insecte? Quines us criden més l'atenció i per què?
Si haguéssiu de dissenyar una il·lustració de coberta per reeditar La metamorfosi avui, seguiríeu la pauta que va donar Kafka?
En parelles, dissenyeu la vostra coberta i feu-ne un concurs a classe. Quina és la més original? I la més moderna? I la que us cridaria l'atenció per comprar l'obra si la veiéssiu a l'aparador d'una llibreria?
En boca de tothom
Inspirats per Kafka
Molts creadors troben en l'obra i la figura de Kafka fonts d'inspiració artística. Tot i els avenços esdevinguts en la història de la humanitat des que Kafka va escriure La metamorfosis, El procés o El castell, els temes kafkians continuen sent actuals avui. Per això exerceixen un magisteri important en els artistes que cerquen un canal d'expressió via Kafka.
Cinema, pintura, titelles, literatura juvenil, còmics o d'altres manifestacions creatives contemporànies ens recorden que la literatura de Kafka, ara com ara, encara és viva i té molt a dir-nos.
Gregor Samsa a la versió de titelles Puppet Kafka
La metamorfosi en còmic per Peter Kuper
Cada diapositiva constarà de:
- Una o més imatges de l'obra i descripció dels continguts relacionats amb l'obra de Kafka: quina relació s'hi estableix i per què?
- Dades de l'autor o els autors
- Descripció del corrent artístic a què pertany l'obra
- Breu avaluació crítica i opinió personal
«No sóc res més que literatura» Diaris (1910-1923), Franz Kafka
© Grup62