Després de la lectura

Icona iDevice Llegeix i reflexiona
Torna a llegir els darrers paràgrafs del llibre:

"Mossèn Joan Serra interromp la lectura de la darrera carta de la Laura que li conta totes aquests vaguetats; contempla els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper amb els dos braços; hi acosta els llavis, reverentment.

-Laura!; il·lusa incorregible... -mormola.

La Laura, darrera la seva finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar, temptadora, enganyosa.

Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts."

Aquests paràgrafs tan curts amaguen un final molt més llarg i complex que Llor aconsegueix donar-nos a entendre amb poques línies. Reflexiona sobre les qüestions següents:

  1. Per què Llor utilitza, al final, l'estil indirecte?
  2. Què vol dir: "Laura!; il·lusa incorregible..."? Té relació aquesta expressió de Mossèn Joan amb "l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats"?
  3. T'has fixat que Llor acaba amb dues escenes paral·leles en les quals tots dos protagonistes són a la cambra mirant per la finestra? Què veu cada un dels personatges? Quina importància tenen els elements de la natura en la novel·la?
  4. La boira és, en efecte, un element central en Laura a la ciutat dels sants. Sabries dir per què? Què és la boira per als de Comarquinal? I per a Laura?

Icona iDevice Desafiament sintàctic
A la p. 105, Llor fa una frase de més de 8 línies seguides sense un sol punt. Llegeix-la a poc a poc i en veu alta:

"Tant ell com la resta de les persones que tinguin la sort de conèixer aquella senyora, una serventa als manaments de Déu Pare com cal suposar i ell no ho dubta, vist que en Tomàs l'ha escollida per presidir i perpetuar la família Muntanyola, la qual ha viscut des de sempre i en senyal de noble humilitat sota la guarda de l'Església, tothom haurà de sentir-se honorat que ella hagi volgut anar a conviure amb ells, en el repòs d'aquella ciutat que compta més de tres i més de quatre sants entre els seus fills i que viu preservada de les vanitats perilloses de la capital."

Prova de fer-ne una de semblant i després llegeix-la en veu alta per tal de comprovar que és llegible. Si no n'estàs segur demana a algun company de classe que la llegeixi. Després d'ensenyar-la al professor i que aquest te'n doni el vistiplau, pots penjar-la al bloc.
Icona iDevice Anàlisi de personatges (1)
Llegeix els fragments següents:
"La Laura diu que té mal de cap; voldria sortir. Renou de cadires, somriures, besades. La guatlla cantussola dins la seva gàbia tapada de draps perquè no s'esberli el cervell pel frenesí d'escapar-se."

"En l'endemig, la Teresa puja l'escala a la claror estantissa d'una bombeta protegida amb un morrió de filferro que la guarda de les males mans. Fixa l'esguard, reverent, en un Jo regnaré de planxa aporcellanada, truca. Les converses s'aturen darrere la porta, tosca, envernissada amb color de fusta de locutori setcentista." (p. 81)

"Per això la Laura, en lloc d'intentar barrejar-se amb les quinze mil ànimes de Comarquinal, s'hi encarà amb totes les seves gales, amb la seva sinceritat i amb les seves negligències de noia mal preparada per a la vida de família. El seu món era lluminós i simple; un esforç de no-res dels altres bastaria perquè gaudissin de la mateixa bona fortuna d'ella. Calia començar per en Tomàs, per la Teresa, per les cosines, refiada en l'ajut superior" [...] "Per on ha de començar la transformació, l'alliberament d'aquella ànima que de segur que es debat en les tenebres de la ignorància?" (p.127-129)

"Per la Laura només sabia que la Teresa era una noia de quaranta anys, eixarreïda, que duia la cotilla passada de moda i robes fosques [...] La Laura no s'adona que els plecs severs d'aquella roba, la cotilla antiquada, la senzillesa del pentinat de la cunyada, són com una revenja, un retret a la gràcia i a la bellesa de les altres dones, blanques i tendres de rostre [...] que es casen per poder gaudir de l'embriaguesa de l'amor sense perill de cometre pecat mortal. És la verge pansida que, amb l'arma de la castedat, testimonia el seu menyspreu a la dona triomfant com la Laura, que no sabrà mai l'amarguesa que s'acumula en el cos de la qui sent el fracàs de la pròpia feminitat inútil." (p. 130)

"-Sols dius! -I la Teresa riu una mica, allarga més el coll, però s'enretira acovardida pel llast de renunciament inútil, de convencionalisme que amb els anys ha arraconat l'espontània manifestació de la seva voluntat per encabir-hi una segona naturalesa formulària, prudent. És una negativa dolorosa, de dona que necessita i vol i, en el fons, espera el manament inflexible de l'home. Diu: -No; això, solen fer-ho una altra mena de dones. Hauria de ser ben bé per un cas de necessitat o que m'ho manés algú que hi tingués dret; però me'n confessaria. És clar que abans de fer un paper ridícul, o si ara tu em diguessis... Però no li cal acabar, perquè ha sentit cloure's la tanca de la cigarrera, i en Pere la torna a la butxaca sense escoltar-li aquells mots articulats amb una frisança que ell no percep." (p.176)
(p. 232-235) Reproduir pdf

"La Teresa sentia enveja de la felicitat d'aquella dona odiada, la incomparable felicitat d'haver sabut desvetllar l'amor d'en Pere, aquell home impossible d'aconseguir, enyorat tants d'anys! Qui pogués canviar-se amb la forastera enemiga! [...] La sola satisfacció d'haver pogut enamorar aquell home únic, com devia transforma-li l'eixarreïment de la seva vida actual" (p. 240)
A la novel·la hi ha dos personatges femenins contraposats: Laura i Teresa. Els fragments reproduïts són tan sols un petit exemple dels molts que has llegit al llarg de la novel·la.
  1. Quina relació té la guatlla engabiada amb Laura. Per què?
  2. Quina vida mena Teresa? Amb qui es relaciona?
  3. Què pretén Laura? Per què creu que ha "d'educar" els qui l'envolten?
  4. Què és allò que Laura no sap veure i que la distancia des del primer dia de la seva cunyada?
  5. Què és el que vol dir Teresa a Pere però que no acaba de dir-li? Per què no li ho diu?
  6. Quin és el sacrifici que fa Teresa davant del possible escàndol?
  7. Per què es fa tan evident, en aquest paràgraf, que Teresa és un personatge turmentat? Tant o més que Laura?
  8. Després de totes aquestes preguntes i d'haver reflexionat sobre aquests dos personatges, quin dels dos t'agrada més i per què?

Icona iDevice La música a Laura a la ciutat del sants

Laura toca el piano, i al llarg de tota la novel·la es parla de músics com Schumann, Bach, Mozart, Debussy, Verdi..., però sobretot apareix Wagner.

Treballeu amb el professor de música les qüestions següents:

  1. Quan es va estrenar Siegfried de Wagner.
  2. Quina relació té Catalunya amb Wagner.
  3. Llegiu i comenteu la frase següent: "Aquella aparença de víctima fou l'esquer que va apoderar-se de la voluntat d'en Pere. Deixà que l'amor l'endogalés, amb la irreflexió de l'home que se sent llançat a una aventura inèdita, Sigfrid ingenu, avançant cap a la murada de flames, sense pensar en el camí de tornada" (p. 171)
  4. Busqueu altres músics contemporanis de l'època i comenteu la modernitat de Wagner en les seves composicions.

Icona iDevice La modernitat a Laura a la ciutat del sants

Llegiu:

"-No, Tomàs -protesta la Laura, amb un rosat intens a les galtes-. Les dones som persones amb un ànima i una voluntat, com els homes; et caldrà aprendre-ho bé." (p. 141)

La modernitat de Laura... trasllueix, entre altres coses, per l'esperit feminista que respira la novel·la. Laura és una noia del seu temps i, en comparació amb la seva cunyada Teresa, és una dona alliberada i amb una formació diletant.

  • Heu trobat altres exemples on es vegi l'actitud alliberada de Laura i l'escàndol que això provoca entre la gent de Comarquinal?
  • Penseu que el que més escandalitza a la societat de Comarquinal és que Laura actuï lliurement i ho faci d'una manera natural, sense ésser conscient que està trencant les normes socials de Comarquinal. Al començament de la novel·la trobareu altres fragments que ho exemplifiquen. Comenteu-los i després analitzeu quina és l'actitud de Tomàs a l'inici de la novel·la.

Amb l'ajuda del professor de Ciències Socials, analitzeu el moviment feminista de l'època i descobriu, per exemple, quan es va permetre a la dona votar per primera vegada al món i quan a Espanya. Això us donarà una perspectiva de la modernitat de Miquel Llor i la seva Laura...


Icona iDevice Un retrat

A la part de "Durant la lectura" has hagut de buscar les descripcions dels personatges. Ara, i després de tots els exercicis d'anàlisi dels personatges, ja pots dir que "els coneixes" bé.

Et proposem, doncs, que facis un retrat del personatge que més t'ha agradat. Si vols refrescar els trets dels personatges vés a l'exercici "Descobrim els personatges". Després penja el retrat al bloc.



«La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit.» Miquel Llor

© Grup62