Durant la lectura

Treballem el vocabulari

A mesura que aneu avançant en la lectura, anoteu de manera individual totes aquelles paraules i frases fetes que us sorprenguin o que no entengueu.

Decidiu amb els companys de classe en quin apartat del bloc posareu el vocabulari i, després, de manera individual aneu creant una llista com aquesta:

Llista d'expressions:

Déu ens guardi d'un ja està fet.
Tenen sabor d'ambre.
Ets una perduda!

Llista de mots:

Fadristern
Gallardies
Manteu

Cada vegada que un alumne afegeixi un mot a la llista, ha de copiar-hi també el significat que haurà trobat en el diccionari i després fer una frase utilitzant el mot o l'expressió per demostrar que l'ha entès.

Us recomanem que a més del diccionari habitual feu servir també el Diccionari Català, Valencià, Balear.

Les localitzacions de la novel·la

En un Excel col·laboratiu feu 2 columnes:

La columna A anirà encapçalada amb la paraula "Barcelona".
La columna B amb la paraula "Comarquinal".

A mesura que llegiu, i com ja heu fet en l'exercici anterior, trobareu textos com aquest en el qual Tomàs diu a Laura:

"No en tenim, de racons. Fem moltes reformes gràcies a l'alcalde; no ho dic perquè sigui parent nostre, però s'ha proposat transformar Comarquinal en una Barcelona en petit." (p. 98).

Es tracta, doncs, que busqueu les expressions que fa servir Llor per definir les dues ciutats. Observeu quina mena d'adjectius utilitza i quina relació tenen amb, per exemple, el personatge de Laura.

A mesura que aneu descobrint els paratges d'una ciutat i de l'altra, proveu de pensar en quins llocs de Catalunya podria haver succeït. Si vingués un director de cinema i us demanés en quines localitzacions s'hauria de filmar la pel·lícula de Laura a la ciutat dels sants, quin lloc us semblaria l'ideal? Discutiu-ho a classe i després feu-ne un post.

Descobrim els personatges

Repartiu-vos entre els companys de classe els personatges més rellevants:

Laura
Teresa
Tomàs
Llibori
Mn. Joan Serra
Pere Gifreda

Anoteu en un Excel o en una taula de Word col·laboratiu de quina manera Miquel Llor va adjectivant i definint cada un d'aquests personatges. Podeu copiar-hi també paràgrafs que us semblin significatius.

Teresa	Tomàs	Llibori	Joan Serra	Pere Gifreda
Revellida	Xicot cepat	Ulls tèrbols	Home silenciós	Estudiant disbauxat
Noia de quaranta anys, aixerreida	Gerenós a la hora de repartir les propines	Barbeta aspra i cenrosa li refrega el plastró esfilagarsat	La má una mica atrofiada per l'esclerosi	Rodamón incorregible

El paper de l'Església

A mesura que avancis en la lectura, descobriràs que Comarquinal és una ciutat on l'Església hi és molt present. De fet, la vida quotidiana de les famílies girava a l'entorn de la vida religiosa i els horaris s'organitzaven a partir de les hores de missa.

Anota i busca el significat, quan no el coneguis, de totes aquelles paraules que giren entorn de l'Església, com per exemple "la teula del mossèn", i reflexiona sobre el perquè d'aquesta presència tan forta a la novel·la i la posició de Llor davant d'aquesta qüestió. Potser t'ajudarà recordar algunes línies de Laura... com les següents:

"I la lluna de Nisan il·lumina aquells tres éssers torturats, que cremen com tres ciris oferts en holocaust a la divinitat impassible."

"[Teresa] havia pujat entre les pràctiques religioses d'una superstició intolerant, que no era pas la fe clara i reconfortadora del Crist, sinó una por sinistra, abrandada de flames i de tortures infernals."

Escriu la teva opinió al bloc i estableix un diàleg amb els altres companys de classe sobre aquest tema.

Exercici a casa: lectura

A mesura que llegeixis vés anotant quins són els senyals que apunta Llor per a un final que promet ser molt poc feliç. Són moments subtils a vegades i d'altres molt evidents. Un exemple el trobem la primera vegada que Laura veu Tomàs no com l'home perfecte, sinó com un ésser simple i en certa manera primitiu:

"I aquelles transmutacions del rostre de l'home, allí, a plena llum!, un minut de regressió vers una espècie inferior, ignorada de la Laura fins aquell moment..."

Analitza què volen dir cadascun d'aquests moments, cada quant apareixen i quina sensació et creen com a lector.

Debat

Pràcticament tota la novel·la està escrita en present:

Per què? Quins efectes busca l'autor en utilitzar el present d'indicatiu?
En quins casos, però, utilitza el pretèrit? Per què?
Com aconsegueix l'autor explicar una història en present d'indicatiu si en realitat és una història passada i ho fa sense cridar l'atenció del lector?

« Anterior | Següent »