«Segons sembla la novel·la va ser llegida amb fruïció a Vic. Se'n van vendre més de 400 exemplars, en un moment en què no es llegia gaire. [...] D'entrada, titllar Vic de ‘la ciutat dels sants' implicava una fina ironia per criticar la pseudobeateria i la falsa bondat dels vigatans de l'època, mentre que, per una altra banda, s'identificà el personatge de Laura amb la persona de la senyora Roca Figuera, a qui li esqueien, segons deien, "les principals aventures i fets de Laura a la novel·la"; i això, a banda dels aspectes pouats de la història familiar de l'escriptor, que assenyalava que els trets essencials els havia extret de la seva àvia Esperança, filla de la costa, que sorprengué pels seus hàbits de lectura, pel seu coneixement del francès i pel seu tarannà obert.»